Ja fa uns quants anys que escoltem a parlar de la importància d’oferir una Educació Sexual Integral a la infància. Cada cop són més les escoles, professionals i recursos que s’ofereixen envers aquesta temàtica, però la realitat és que, com a professional que fa més de 15 anys que investigo aquesta dimensió de l’experiència humana, trobo que ens falta ajustar el discurs que compartim amb la canalla. És per això que escric aquest breu article, que és el preludi dels cursos que ofereixo on hi comparteixo el meu enfoc psicològic fruit d’anys de recerca i acompanyament.
Què és la sexualitat infantil?
Bona pregunta.
La sexualitat és una dimensió de la condició humana que no entén d’edats com a tal. Pel sol fet de ser éssers humans, les persones som éssers sexuals perquè la nostra reproducció es dona per la unió de dos gàmets sexuals, dins d’un òrgan sexual de les nostres mares, i implica una connexió absoluta amb la sexualitat dels nostres progenitors.
Aquest aspecte reproductiu ja ens conforma com a espècia sexuada.
Ara bé, la sexualitat coneix d’etapes i de processos que es van donant en funció del desenvolupament de les persones i de l’entorn que les acompanya.
Com es transforma la sexualitat al llarg del desenvolupament?
Des de l’inici de la Vida la sexualitat es relaciona amb l’espectre plaer-displaer. Per a un nounat l’existència és molt senzilla i binària en termes de plaer: està en plaer, o no hi està (i, si és un infant saludable, ens ho farà saber).
Durant els tres primers anys de Vida, la dimensió de la sexualitat està lligada a tot allò que erogeneïtzi a l’infant i, en la immensa majoria dels casos, aquesta estimulació plaent no es centra en els genitals, sinó en altres àrees corporals a través de les quals l’infant incorpora el món que l’envolta i acumula els primers registres d’amor, mereixement i benestar.
Aquestes àrees són:
la pell – a través de ser sostingudes i acaronades-,
els ulls – si ens té dins el seu camp de visió li generarà seguretat-,
les orelles – un nounat necessita escoltar el batec del cor de la mare per calmar-se -,
la boca – a través de la succió i la mossegada la criatura experimenta plaer-,
els esfínters urinaris i anal – alliberant les femtes i el pipí i retenint-les posteriorment l’infant viu el goig de construir la seva autonomia i autocontrol-,
la musculatura – li permet accedir al moviment i a la llibertat d’acció-,
les mans – un cop ha conquistat la seva motricitat bilateral i voluntària és capaç d’utilitzar-les per manipular l’entorn i generar creacions pròpies-,
els genitals – quan descobreix que la seva estimulació li genera plaer físic, esdevenen font de plaer emocional.
Com veiem aquí dalt, abans d’arribar a connectar plaer i genitals, un infant que no experimenta una alteració de la sexualitat sana, passa per diverses parts del seu cos prèviament que li brinden la sensació de plaer, benestar i bon tracte.
Una de les bases importants de l’educació sexual integral coherent és no desconnectar les criatures del seu desig. Això no vol dir que se’ls hi permetin tots, ull! El que vol dir és que una sexualitat saludable reposa sobre una connexió interna del que desitgem i del que no.
Sovint es posa massa pes en el consentiment dins les pràctiques sexuals entre iguals, i s’oblida un pas previ i necessari en l’experimentació compartida que és el desig.
Quan acompanyem a la infància a descobrir el seu plaer a traves de totes les àrees implicades durant el desenvolupament, corregulem situacions intenses, nombrem sense pors ni tabús, posem límits saludables, i sostenim l’experimentació adequada els hi estem potenciant la preservació d’aquesta memòria interna que ha de ser brúixola al llarg de la seva Vida: discernir què em genera plaer i què no.
En el procés de maduració humana, una de les premisses per adquirir-lo és dominar l’art de saber posar límits al plaer. Aquesta regulació interna s’aprèn durant la infància si ens han acompanyat validant els nostres desitjos i corregulant-los quan han fet falta. Això ens permet construir l’habilitat de l’empatia, de comprendre la diferència entre llibertat i llibertinatge, i de sostenir la frustració que ens pot generar que algú no comparteixi el plaer que nosaltres volem viure o sentir.
L’Eudació Sexual Infantil (ESI) no és parlar de genitals i sexe només. I tampoc fer-ho en etapes tempranes de desenvolupament si no hi ha un interès autèntic. Per contra, l’ESI és una caixa de recursos i eines que vagin conformant la relació que la infància té amb el bon tracte i l’amor saludable. Per això cal que treballem -tant a casa com dins de l’aula- temàtiques com:
- Límits
- Higiene
- Nombrar el cos dignament (deixem d’utilitzar eufemismes pels genitals)
- Respecte
- Bon tracte
- Empatia
- Plaer
- Desig vs Consentiment
- Secrets vs Sorpreses
- Pors
- Intimitat
- Normes socials
- Llenguatge no verbal
- Canvis corporals
- Afecte
Tot això és la Educació Sexual Integral que hauríem de tenir dins el currículum educatiu de totes les escoles en les etapes d’infantil i primària. Aqueta és la informació i els missatges que els infants estan preparats per rebre, comprendre i processar. Tot el que s’excedeixi d’aquestes premisses hem de cuidar que no caigui en el sac de la hipersexualització actual i snob que impregna molts discursos socials i polítics.
Deixem que la infància sigui lliure. La sexualitat en aquesta etapa ha de centrar-se en el que els nens i les nenes poden comprendre, integrar i identificar.
Elisenda Pascual Martí
Directora d’Acompanyament Familiar
Psicòloga General Sanitària
Num. Col. 22040