El cos és l'expressió visible de l'estat del sistema nerviós. És l'arquitectura física de la teva ment inconscient.
T'has preguntat mai per què el teu cos és com és?
El cos adquireix certes formes, tensions, cuirassas i costums com a conseqüència de les experiències que van modelar la teva manera de ser a la primera infància, durant el primer septeni de la teva vida, inclosa la teva gestació. Per exemple, si ets rigida/o mentalment, és probable que ho siguis físicament. El teu cos és l’expressió en la matèria dels patrons psicològics de la teva ment.
En els primers anys de vida explores l'herència amb què has nascut i després la societat, a través de l'educació, la castra. Aquesta herència és la connexió física amb un altre ésser humà. Hi ha una comunicació corporal disponible entre el nadó o la/el nen/a i les/els seves/seus cuidadores/rs a través del contacte físic.
Quan ets una criatura defineixes la teva identitat mitjançant el contacte. Ser tocada/da amb presència i sense pressa t'ofereix la possibilitat de tenir una referència del límit de la teva pell perquè percebis que existeixes. A l'úter ja estàs en ple contacte amb la pell interna de la teva mare. Et gestes en contacte pur. En sortir, necessites 9 mesos, mínim, de molta pell. Sabies que aquest període s'anomena extero gestació perquè es necessiten condicions molt similars que en la gestació?
La pell és el teu òrgan sensorial més gran. Les malalties i els símptomes (pell atòpica, psoriasi, al·lèrgies, picors…) vénen d'aquesta primera etapa de la teva existència, que va des de la gestació fins als 9 mesos. Si vius dificultats respecte al contacte (en ser tocada/da, a sentir-te sostinguda/o…) pots desenvolupar disfuncions a la pell a l'adultesa. L'estat de la pell parla de la memòria corporal guardada respecte del contacte amb les altres persones. Aquesta memòria pot acollir més a menys traumes del desenvolupament i pot ser que s'expressin al llarg de la vida.
El respecte que reps per com funciona el teu cos quan creixes també t'ajuda o dificulta en el teu desenvolupament psicomotor primerenc, que es manifestarà més endavant en el teu cos i personalitat.
Recordes o saps com va ser per a tu la retirada del bolquer? Si va ser retirat quan ja tenies el control dels esfínters adquirits, aleshores és probable que en el teu caràcter adult tinguis una relació d'equilibri amb la teva voluntat. Si vas sentir que no podies regular els teus esfínters d'endins cap enfora, o sigui que et va ser imposat un ritme que no escoltava la teva naturalesa genuïna, potser a l'adultesa et costi fer el que vols, et quedis donant voltes a les coses i et costi passar a l’acció i moure’t per aconseguir el què vols.
No per estirar una planta creix més ràpid. Amb el cos passa el mateix, cada etapa evolutiva porta unes conquestes de desenvolupament i cada infant necessita el seu temps per fer-se-les seves.
Respectar el cos a la infància també comporta permetre que es mogui amb llibertat. Recordes la teva aula d'educació infantil plena de cadires i taules? És una metàfora de com ja es deixava el cos fora de joc (mai millor dit!) a l'educació pre-escolar. Allí ja vas començar a donar més temps d'atenció a les paraules, a allò abstracte, a moviments petits amb les teves mans que al moviment global del teu cos i allò concret, aspectes totalment contraris a la teva naturalesa biològica primordial.
Una criatura s'expressa i es desenvolupa plenament amb el moviment lliure. Recordes frases de l'estil: no toquis, no cridis, no saltis, no t'embrutis? Aquests missatges van ser interferències per a la llibertat del cos, que necessitava, més enllà de les normes socials, expandir-se, jugar, emocionar-se, expressar-se, investigar, etc. O sigui, aprendre a través de la vivència de ser cos per aprendre sobre tu mateix/ai el món que t'envoltava.
Després dels anys, com tantes altres persones, potser t'adones que el teu cos sembla que no formi part de tu, doncs et costa sentir les sensacions i si les sents, potser no les aténs: et sona sentir el cansament i no poder parar? O ni sentir-ho i haver de parar posant-te malalt/a?
El teu cos no és aliè a tu. És la llar de la teva experiència, la casa de la teva personalitat, el vehicle de la teva ànima. Unes quantes generacions de persones necessitem restablir el contacte perdut amb ell si volem acompanyar les següents que el preservin i l’honrin.
Lara Terrades
Psicòloga