Un espai de protecció per a crèixer en la relació.
La funció principal del nostre cervell és la supervivència, i les diferents reaccions del nostre sistema nerviós estan guiades per aquest imperatiu biológic. Quan el nostre cervell detecta una amenaça, ens desregulem emocionalment, en un intent de defensar-nos o protegir-nos d'allò que interpretem com a perillós: el cervell primitiu pren el lideratge i el cervell superior o neocortex es desconecta.
Durant la infància, atès que el nostre cervell és encara molt immadur, necessitem de les figures principals d’aferrament per a regular-nos emocionalment, i tornar a l'estat de calma o relaxació. Amb els anys i la maduresa, a més de la co-regulació que sempre necessitem com a infants, adolescents i adults, anem incorporant també un sistema d'autoregulació (més o menys adaptatiu), que ens fa una mica menys dependents d’altres persones i que ens permet tornar a un estat de calma i seguretat.
Gairebé totes les persones podem imaginar el que significa sentir un lloc segur, i ens poden venir dues situacions al cap: un lloc físic en el qual sentim que la nostra supervivència està resolta, o lluny de cap perill; o una situació tranquil·la, còmoda, on poder expressar-me sense por a sentir-me jutjada o dolguda. En ambdues opcions, sento que el meu sistema nerviós està relaxat, on pot abandonar l’estat d’alerta.
Quan ens trobem en estat de calma i seguretat, podem sentir emocions o sensacions agradables vinculades al benestar, a l’apertura i aproximació. En canvi, quan ens trobem en estat d’alerta, les emocions vinculades son de defensa, de tancament, de fugida...
Quan entenem i aprenem a diferenciar els diferents estats del nostre sistema nerviós i els detonants que ens activen i desregulen, anem aprenent a detectar quins espais o persones ens predisposen a sentir emocions relacionades amb la calma i seguretat, i quines ens activen l’alerta i defensa. És totalment adaptatiu que cerquem aquells espais i persones que ens fan sentir segures.
Cada persona presenta un sistema d'aferrament que s'ha anat creant durant la infància, i aquest ens predisposa a triar una parella o una altra i marca, en gran mesura, l'estil de reacció davant d'una situació d'estrès relacional. Conèixer el nostre estil de resposta i entendre l’origen, així com el de la nostra parella, és una gran oportunitat per aprendre a fer de la relació un espai més segur i, per tant, més funcional. Tots i totes anhelem espais segurs i de connexió i és aquest anhel un dels que ens porta a crear relacions de parella (tot i que no sempre ho aconseguim).
La parella es una relació vincular i d’aferrament i el seu benestar dependrà de dos elements: la capacitat dels diferents membres per a autoregular-se, i la capacitat de la parella per a regular-se mútuament.
Les persones som complexes, i les relacions de parella també ho son. La vida en parella no és algo instintiu, és una habilitat que s’ha d’aprendre, i requereix esforç i dedicació. A la vegada, les persones som canviants i la relació de parella és dinàmica i es va transformant amb el pas del temps, els canvis vitals, la maternitat o paternitat, les experiències adverses... i els conflictes. Com en totes les relacions de la nostra vida, en la relació de parella apareixen, inevitablement, detonats per les diferències de caràcter, de creences, d’estils educatius, de maneres de respondre a l’estrès, de conflictes propis no resolts...
Si has arribat fins aquí, et convido a fer una petita reflexió: Com està sent, últimament, l’espai creat entre vosaltres? Sents que es tracta d’un lloc segur on us soleu expressar desde el respecte i l’amor? Et sents lliure d’ expressar les teves necessitats sabent que es tindran en compte? O és un espai en el que facilment us tanqueu, on qualsevol petit desacord duu a una escalada de conflicte?
Aquest petit exercici pot donar pistes del nivell de seguretat que sents o sentiu dins de la vostra relació i, si les sensacions associades que emergeixen estan més vinculades a la tensió, la defensa o evitació, serà important que pugueu posar-hi atenció. És important esforçar-se per fer de la parella un lloc segur.
La relació de parella no som només tu i jo, sinó que existeix una tercera entitat que es la relació. Assolir un compromís cap a les necessitats de la relació i situar-la per sobre de les necessitats individuals serà el primer pas indispensable per a començar a caminar cap al benestar en parella. I, què vol dir això? Vol dir que m’oblidi de mi i de les meves necessitats? No, no vull dir això. És molt necessari estar en contacte amb les pròpies necessitats, tenir-les en compte i cuidar-les. I també és necessari, per al benestar de la parella, deixar de voler tenir la raó per sobre de tot, de convèncer de que la meva manera és millor o més vàlida, de que els meus problemes son més importants. Això vol dir, també, situar-se en un interès sincer per a cuidar aquest espai, el de la parella, més enllà de mi i de la meva necessitat egoica.
Stan Tatkin, psicòleg clínic que va desenvolupar l’enfoc psicobiològic en la terapia de parella, va encunyar el terme «bombolla de parella» o Couple Bubble. La bombolla de parella és la metàfora utilitzada per definir un espai íntim creat i cuidat per ambdues parts, en el qual es pacten, a través de la comunicació basada en una escolta activa, aquelles condicions necessàries per a que cada membre es pugui sentir seguretat i confiança dins de la relació, i protegits tant dels agents externs com dels factors interns. La relació es prioritza i això ajuda a sanar tant a la parella, com als seus membres i, fins i tot, els fills/filles.
Tatkin descriu així els principis de la «bombolla de parella»:
- Esforça’t per saber com crear sensació de seguretat i protecció en la teva parella, deixant anar la idea que tu tens sobre el que hauria de ser. El que et fa sentir segur i protegit pot ser que no sigui el mateix per a la teva parella, intenta entendre què és el que necessita ell o ella, convertiu-vos en experts l’un de l’altre.
- Evita actuar de forma ambivalent, amb un peu dins i un altre fora, ja que això posa en perill la «bombolla». Sense confiança, una parella no pot sobreviure.
- Protegiu la bombolla de parella. Stan Tatkin assenyala que això no significa que les parelles s'han de tornar codependents, sino exactament el contrari. Romandre en una bombolla no vol dir tancar-se i oblidar-se del món exterior. Es tracta més aviat de construir un espai dedicat a la protecció i al creixement, on hi sigui present la independència però també la proximitat. Quan aquesta bombolla protectora es trenca, la relació deixa de ser saludable
La bombolla de parella és un espai on sentir-se protegit i segur. On saps que pots comptar amb l'altra persona perquè dones i reps al mateix temps. És la prioritat de tots dos i significa ser-hi en els moments difícils, treballar l'escolta activa i la bona comunicació.
- Feu servir la vostra bombolla. Aquesta us proveeix d’un lloc segur on tu i la teva parella sempre podeu demanar suport, confiar l'un en l'altre i compartir vulnerabilitats i protecció.
Iris Gómez, Psicóloga i Psicoterapeuta.