Quan algú acudeix a consulta psiquiàtrica, generalment espera sortir amb una recepta a la mà. I a vegades és així.
Els psicofàrmacs són eines poderoses, però la seva efectivitat no depèn només de la mol·lècula, la dosi o la farmacocinètica. La clau està en com es prescriuen i, més important encara, en la relació que s'estableix entre el psiquiatra i el pacient. El medicament no és només un tractament; pot ser un pont que facilita el diàleg, genera confiança i acompanya emocionalment el pacient en el camí cap a una major autonomia.
Què significa per al pacient medicar-se? Sovint, fer el pas d'acudir a un psiquiatra no és fàcil. Implica reflexionar sobre la nostra percepció dels fàrmacs en un moment de vulnerabilitat, o quan un terapeuta de confiança ens ho recomana perquè el tractament no avança. Sovint, també sorgeixen pors: I si el tractament canvia alguna cosa de mi que no vull canviar? I si perdo el control? Aquestes dubtes són part del procés i han de ser ateses amb el mateix respecte que els símptomes.
Abans de prescriure un fàrmac, és fonamental comprendre què significa per al pacient medicar-se. ¿Ho veu com una ajuda o com una derrota? Li genera por perdre el control? Li preocupa l'opinió del seu entorn? Aquestes preguntes són fonamentals perquè influeixen directament en l'adherència al tractament i en la resposta al mateix.
Com s'introdueix la medicació en el procés terapèutic? Aquest vincle pot sostenir emocionalment el pacient fins que aconsegueixi un major grau d'autonomia. Per tant, no només importa quin fàrmac es prescriu, sinó com es presenta i quin significat adquireix per a cada persona en el seu context terapèutic.
En molts casos, el psicofàrmac es converteix en un "objecte transicional" dins del procés terapèutic. És una eina compartida entre el pacient i el psiquiatra, que pot representar un vincle de confiança i un pont cap al canvi.
El temps dedicat a la consulta també marca una gran diferència. Si es fa ràpidament, sense espai per resoldre dubtes o pors, el pacient pot sentir-se incomprès i rebutjar el tractament o prendre'l amb desconfiança. Si, en canvi, s'acompanya el pacient en aquest procés, la medicació pot convertir-se en una eina realment útil.
Psicofàrmacs i Psicoteràpia: Trobar l'Equilibri
L'equilibri entre medicació i psicoteràpia és essencial. Com pot un fàrmac bloquejar el treball emocional si no s'integra correctament? Si un fàrmac s'introdueix sense tenir en compte el procés terapèutic, pot anul·lar el treball emocional. Però si s'evita medicar quan és necessari, el sofriment del pacient pot convertir-se en innecessari i insuportable. Trobar el moment just per medicar és un art que requereix tant coneixement científic com una profunda sensibilitat clínica.
Quan hi ha dos professionals implicats, com el psiquiatra i el psicoterapeuta, la dinàmica canvia. De ser una parella terapèutica, passem a ser tres persones implicades en el procés. Això pot alterar el tipus de relació que s'estableix amb el pacient. Com afecta aquesta nova dinàmica? És essencial que psiquiatra i psicoterapeuta treballin junts, comparteixin informació i enfocaments, per evitar malentesos o contradiccions que poden perjudicar al pacient.
En alguns contextos específics, com la perinatalitat, l’embaràs, el postpart, o el dol perinatal, aquesta intergació es tornar encara més crucial. En aquests moments d’especial vulnerabilitat, dedicar un espai i un temps de qualitat no és un luxe, sino una necessitat. Propiciar un diàleg obert i de comprensió, oferir una mirada amorosa que s'absté del judici, és la clau per a poder establir un vincle terapèutic segur i de confiança.
La meva missió: Una Psiquiatria Humana i Eficient
Receptar un psicofàrmac no és només un acte mecànic. No es tracta només d'escollir la molècula adequada, sinó d'entendre com ho viu el pacient. El tractament ha de ser quelcom compartit, alguna cosa que obri espais de reflexió, no només per suprimir els símptomes.
Aquest enfocament pot portar-nos a una psiquiatria més humana i eficient.
Susanna D' Ambrosio, psiquiatra i psicoterapeuta perinatal