Ens passem molt temps tractant que els nostres fills i filles creixin sans i feliços. Moltes vegades en consulta veig a mares i pares preocupats perquè creuen que els seus fills i filles no estan passant un bon moment. Si volem saber com estan els nostres fills i filles el millor que podem fer és jugar amb ells/elles.
Cada vegada que unx nenx ens diu: vols jugar amb mi? Ens està convidant a entrar en el seu món interior.
És una manera de dir-nos: vols compartir un moment íntim amb mi?, és com si entre adultes una li diu a l’altre: “et ve de gust sopar amb mi?”.
És probable que sovint ens trobem dient: “ara no puc jugar amb tu” i això succeeix per diferents raons:
1- Jugar amb unx nenx és un acte de profunda intimitat. I sostenir tanta intimitat amb nosaltres mateixes i amb l’altre és difícil perquè ens fa entrar en contacte amb les pròpies incomoditats i temes no resolts. Com per exemple: la nostra relació amb el cos i el plaer, el jutge intern, la nostra relació amb l'autoritat i els límits i un llarg etcètera.
2- Ens recorda la nostra pròpia història en la qual: sovint no es va donar a l'acte de jugar el lloc que mereixia i en la qual no vam tenir tants moments d'intimitat amb els nostres cuidadorxs com haguéssim necessitat.
3- Estem inmerses en la quotidianitat del fer i a vegades podem prioritzar tasques que no són urgents perquè les pensem com més importants que jugar una estona cada dia amb els nostres fillxs.
4- Ens costa obrir-nos a sentir l'experiència de plaer i sostenir-la. A causa de totes les experiències més o menys desagradables que hem anat vivint i l'educació que hem rebut, el cos ha deixat de ser un lloc segur i plaent i ens hem acostumat a deixar-nos guiar per la nostra ment. És cert que sentir el cos i tot el que té per a dir-nos a vegades pot ser dolorós, i també és cert que amb un bon suport i acompanyament, el cos està desitjant autoregular-se i obrir-se a sentir el plaer d'estar viu.
Sempre dic que una bona pràctica diària per a començar és jugar amb les nostres filles 20 minuts diaris amb plena presència i amb l'única premissa de dir “sí” al que ens proposin. Probablement, si ho poses en pràctica t'adonis que et passen “moltes coses” durant aquests 20 minuts. He vist a pares enfadar-se perquè el seu fill sempre volia manar i acabar discutint perquè “aquesta no és manera de jugar entre dues persones”, he vist a mares negant-se a jugar amb la seva filla perquè sempre volien jugar a ser un bebè o perquè el seu fill sempre proposava jugar al fet que anaven al metge i que el metge (la mare en aquest cas) li havia de fer mal.
És aquí quan cal recordar que el joc és el llenguatge dels nenxs i és la forma que tenen d'autoregular-se.
Abans d'acabar, m'agradaria nomenar unes “regles d'or” quan es tracta de jugar amb els nens i nenes:
1- recorda en tot moment que l'objectiu és JUGAR.
2- observa i escolta el que les teves filles i fills t'estiguin mostrant a través del joc SENSE JUTJAR. Són tresors immensos.
3- Recorda que estàs entrant en intimitat. Cerca la connexió a través del joc; amb una mirada tranquil·la, a vegades, és suficient.
4- Digues “Sí” al que proposin (sense jutjar)
5- Si les coses no estan anant com a tu t'agradaria, deixa la ment de costat i no et preocupis massa.
Et dono les gràcies si has llegit fins aquí i m'agradaria acabar recordant que la criança és un procés de continu aprenentatge i per això necessitem tractar-nos amb compassió i carinyo. Probablement hi ha dies que no puguem sostenir ni 5 minuts de presència amb les nostres fillxs i és que som persones humanes amb una història i un sistema nerviós carregat d'experiències. Si en algun moment et veus amb més dificultat, et convido a que et donis les gràcies per adonar-te de la dificultat, això ja és un primer pas molt important.
Ania Ortiz de Arri
Psicòloga