L’ABUNDÀNCIA DIGITAL: EL BUCLE DEL FER I LA LLUNYANIA DE L’ESTAR

Començo aquest article rient. Rient de mi mateixa i de com se m’he atrevit a escriure sobre aquest tema, en el mitjà en el qual ho faré (entorn virtual). La ironia generada per ambdós coses juntes (tema i canal de comunicació) em desperta múltiples emocions, algunes contradictories entre elles, però em reservo endinsar-mi per a més endavant.

Aquest article és un més de tots els que corren (o volen?) pel núvol virtual… D’aquells que trobes buscant com integrar un acompanyament a les criatures més cuidat, respectuós i coherent. D’aquells que potser t’arriben per mail. D’aquells que potser t’han reenviat per whatsapp, telegram o alguna de totes les aplicacions de missatgeria ràpida que avui existeixen. O, amb una mica de sort, potser és un d’aquells que alguna persona te l’ha comentat en mig d’una conversa cara a cara. 

El fet és que, si ara mateix sents com a vàlida l’opció d’apagar el mitjà electrònic en el que estiguis i estar en plena presenciapermetent que et nodreixin la senzillesa, la simplicitat i el ritme de la vida que mostra la naturalesa ¹, t’animo a que ho facis. Ja que aquest és el missatge principal de l’article, i permetre’s-ho, un autèntic regal. No obstant, si desitges recórrer unes quantes idees més sobre el tema, som-hi!

Al parlar d’abundància digital em refereixo a la gran, ingent, quantitat de contingut, recursos, idees, propostes, opinions, materials, temes, etc. als que, avui dia, podem arribar en uns quants “clicks”. Interessantíssims molts d’ells. Mediocres, d’altres. Nefastos, alguns d’altres. La valoració que els hi atorguem depèn que qui som, que pensem, que fem, que sentim i, també, de com estem. Inqüestionablement, qualificar-ho precisa del nostre temps. I el temps que hi dediquem es en detriment d’altres vivències i moments.

Si bé feia temps que tenia clar el fet de viure en una època cada vegada més digital i de que l’abundància en aquest entorn era palesa, la relació d’aquestes amb el fet de reforçar el bucle del FER i l’allunyar-nos del SER i ESTAR, per a mi, es va posar totalment de manifest durant el famós confinament que vam viure durant la primavera del 2020.

Com a professional de la psicologia, i mare, vaig veure volar multitud de propostes per tenir entretingudes, com a bones ma/pares, a les nostres criatures. També vaig veure com, finalment, arribava el punt en que n’hi havia tantes (entre la infinitat d’informació sobre altres temes), que l’objectiu principal es desdibuixava, mentre la capacitat del smartphone de torn quedava exhaurida.

I quin era l’objectiu principal?

Es podria dir que dotar-nos de recursos per continuar nodrint els aprenentatges de les petites de casa, a la vegada que els hi fèiem l’estat de clausura total més portable. Ah! I fer córrer la gran proclama del “Tot anirà bé”, fins que ens l’acabéssim de creure.

I aquest objectiu que ens implicava?

Fer, fer i fer. I en molts casos, portar els nostres cossos a l’extrem². Que l’autoexigència es disparés pels núvols (els virtuals i els d’H₂O). Tenir que lidiar entre teletreball, criatures, incertesa i l’estat d’alarma intern que ràpidament també va pujar als núvols. En ocasions, topar-nos amb l’alegria de recuperar el temps amb les nostres criatures, i en d’altres, topar-nos amb la culpabilitat per no estar fent tot allò tant interessant que ens havia arribat per “x” mitjà. Potser a totes les pèrdues que va implicar aquest període també es va afegir la pèrdua d’un ésser estimat³, amb totes les dificultats afegides per fer-ne el ritual de comiat necessari per nosaltres i el nostre familiar; tenint que sostenir-nos a nosaltres com a adultes i acompanyar a les nostres criatures. 

I amb tot això, potser encara ens trobàvem atrapades en el bucle del FER i pensant que el Kit de la qüestió seria FER alguna sessió de ioga online o alguna classe més de meditació o aquelles recomanacions que havíem llegit en aquella xarxa social sobre l’autocura.

Evidentment, la cura d’una mateixa i de les criatures es necessària. El tema es poder donar-nos l’espai que necessitem per soltar allò que realment no es imprescindible, sobretot, si d’això depèn el benestar i/o la capacitat per ser i estar amorosa, disponible i autèntica.

En algun punt, vaig arribar a la conclusió que la cosa no anava en la direcció del bucle del FER. Doncs, la vida ens estava portant l’oportunitat d’apropar-nos al ESTAR. ESTAR amb nosaltres i les nostres filles i fills. Mirar-les amb la curiositat, tendresa i parsimònia de les que potser vam ser capaces quan eren bebès. Aquella etapa vital on la percepció del temps quedava tant plenament (i, en ocasions, bellament) alterada. Parlant d’aquesta forma de mirar em ve a la ment una de les propostes de joc en família, “La càmera oculta”, que apareix al llibre “Criar y Jugar” de l’Elisenda Pascual i Martí. Tot i que en aquesta proposta hi ha un objectiu d’autodescoberta, d’observació i de desgranar-nos, sento que aquesta base d’observació de les nostres criatures (i a nosaltres mateixes) des de l’obertura i l’acceptació, que ens pot donar el simplement estar, és revolucionaria i altament recomanada.

Com SER i ESTAR en plena presència?

Sento que no hi ha una manera única d’aconseguir-ho. Anar al cos, que sempre és aquí i ara potser una bona opció. Fixar-nos en la nostra respiració per connectar-nos. Centrar el tacte en alguna textura agradable. Atendre a detalls visuals que potser fa temps que no tenim en compte. Ficar les mans a sobre del cor i notar l’escalfor. Notar les plantes dels peus al terra i la connexió i arrelament que es pot arribar a crear des d’elles. 

Quelcom important, sigui quina sigui la manera de connectar-te amb la teva presència autèntica, és poder atendre que et passa quan deixes de fer i simplement estàs. 

Quins valors emergeixen?

Quines creences s’activen? 

Quines emocions es disparen? 

Com sento el meu cos?

I quan passa tot això, puc continuar estant amb mi i connectada amb l’altra, aquí i ara?

Com en tot, el viatge cap a tu mateixa i cap a la teva part més autèntica es possible transitar-lo de múltiples formes i en diferents ritmes. El FER potser facilitarà l’obrir portes. L’ESTAR sento que et permetrà distingir quan, com i des d’on traspassar el llindar.

Desitjo que el llindar del 2021 et permeti prendre consciencia del ritme de la naturalesa en tu mateixa, en les criatures que t’envolten i en la relació que construïu. 

Que aquest hivern tant curt que viurem (aquest any serà l’estació més curta de l’any), pugui oferir-te el descans, la lentitud i l’estar necessaris per renéixer a la primavera.

“Presents i disponibles, mirant i admirant el seu desplegament i creixement. On van trobant els seus propis recursos i les seves eines, de vegades tant creatives i sorprenents. Creixent i aprenent a posar aquesta mateixa nova Mirada a nosaltres mateixes i als nostres propis processos. Cuidant-nos i acompanyant-nos" _ Lydia Cuervas

Judit Labernia Reverter

Psicòloga. Psicoterapeuta integradora especialitzada en sexualitat i perinatal. Formadora. Terapeuta Omnia Reiki.

NOTES:

Si la curiositat et mou i encara tens ganes de continuar al núvol, per aprofundir en diversos aspectes del comentats, aquí tens altres articles publicats per companyes de l’equip:

¹ http://www.acompanyamentfamiliar.com/ca/articles/trastorn-per-deficit-de-natura-2

² http://www.acompanyamentfamiliar.com/ca/articles/el-cuerpo-sacrificio

³ http://www.acompanyamentfamiliar.com/ca/articles/com-donar-una-noticia-dolorosa-a-un-infant