Acompanyament Familiar

Bcn atemptat

Davant dels fets succeïts en les darreres hores tant a Barcelona com a Cambrils, se’m fa indispensable poder escriure un petit article que serveixi com a eina orientativa a les famílies amb infants per poder parlar-los del tema.

La consternació se’ns fa pal·lesa a totes com a ciutadanes d’aquest món, i cal recordar que els infants, en són el nostre més immediat llinatge. Per lo tant és de suma importància els valors i els missatges que els transmetem davant els esdeveniments viscuts.

A continuació presento una sèrie de punts que no pretenen ser una guia única, sinó una orientació per tal que les persones adultes puguem referir-nos als atemptats des d’un lloc més respectuós i adequat per als infants.

  • En primer lloc cal no exposar-los a les imatges i vídeos que circulen tant pels mitjans informatius com per les xarxes socials. L’impacte que produeixen és acusat inclús en les persones adultes, així que cal imaginar que en infants, la sensació d’alarmisme, urgència i pànic que reflexen, supera amb escreix la seva capacitat de classificar el que veuen. En adolescents, que ja tenen una capacitat abstractiva i una maduresa superior per comprendre situacions tant complexes com aquesta, l’enfoc pot ser més similar al que utilitzaríem amb una persona adulta, sempre tenint en compte de no ferir la seva sensibilitat i no forçar-los a saber més del que volen i poden sostenir.
  • Seguint amb el punt anterior, abans de parlar amb els infants, és important que els donem a elles i ells la paraula primer. És a dir, cal preguntar-los primer què creuen què passa, si algú els ha explicat res, si han sentit a parlar de la situació, etc. Això ens pot donar una orientació de fins on han processat la informació, o fins on arriba el seu interès en la matèria. No cal tenir pressa perquè els infants comprenguin res. De fet, a moltes adultes ens costa realment comprendre per què succeeixen situacions com les viscudes. Els infants tenen tota una Vida per endavant, ja els arribarà la capacitat mental i emocional per poder-los explicar què és el que realment succeeix quan es perpetra un atemptat terrorista.
  • En funció de l’edat dels infants, podrem propiciar una informació o una altra. Per a infants menors de 10 anys (aprox.) cal que siguem prudents alhora de nombrar i de transmetre cert tipus d’informació. De vegades, un cop els haguem fet les preguntes per veure què en saben i si estan interessats, n’hi ha prou en que els diguem que “hi ha hagut unes persones que estaven molt enfadades i han volgut fer mal a la gent que caminava pel carrer. A algunes persones els n’han fet molt de mal! I ara estem totes tristes i preocupades”. Si l’infant et pregunta per què volien fer mal, pots argumentar-li amb un “de vegades les persones pensem diferent, oi? Doncs aquestes persones pensen diferent que la majoria i ens ho han fet saber fent mal”. Tots els infants han travessat moments de conflicte amb els iguals, amb germanes i germans, etc. Pots aprofitar per posar-li un exemple del que els hi passa per tal que els ajudi a comprendre de què estàs parlant. Per exemple: “oi que de vegades el Marc s’ha enfadat perquè volia la teva bicicleta? I algun dia tu l’has pegat i li has fet mal, recordes? Doncs el que ha passat avui a Barcelona/Cambrils és que unes persones molt enfadades han fet mal a les altres també”. Més enllà d’aquí, és difícil d’arribar. Per què ho han fet? Crec que la resposta és tant complexa que ni jo mateixa podria respondre-me-la, i així els hi podem fer saber als infants: no cal que tinguem respostes a totes les seves preguntes. Les persones adultes també dubtem, no ho sabem tot, ens afecten les situacions, etc. i tot i així, hem de seguir sent adultes de referència per poder acompanyar i sostenir els infants quan ho necessitin.
  • Quan els infants són més grans, ja estan preparats per que els parlem del conflicte real sempre adequant el llenguatge a la seva edat i interessos. Podem acudir a un mapa mundi per explicar les guerres que hi estan havent i que hi ha hagut; parlar-los del conflicte del Pròxim Orient, dels interessos petrolífers dels països anomenats del 1er món, del maltracte constant que pateixen les zones del món que viuen en guerra, del conflicte dels refugiats i de Síria, etc. No cal que tot això vingui de cop com una lliçó magistral, sinó que en funció de l’edat dels infants i de les seves ganes de saber i d’escoltar, podem anar parlant del tema poc a poc. El que si que és important és que comprenguin que en una guerra com la que s’està vivint a nivell mundial, tothom pateix. Que ara ens ha tocat més a prop de casa nostra, però que això no vol dir que no hi hagi altres racons del món que ho viuen diàriament. Que les guerres són ocasionades per diferències entre estats, per anhels de colonització, per privilegis falsos que uns quants s’atorguen en detriment de molts altres. Quant més informades i crítiques siguem, més informació certera els podrem facilitar als infants més grans.
  • És important que intentem tenir serenitat alhora de transmetre totes aquestes informacions. Certament els infants absorbeixen els ideals i actituds de les persones adultes que els envolten, i això ens fa grans responsables de tot allò que sembrem en les futures generacions. És molt comú que davant d’un atac terrorista islàmic, el racisme i l’odi s’expandeixin i tenyeixin els comentaris que escoltem quotidianament. Cal que pensem que hi ha moltíssima més gent que vol la PAU, que no pas gent que vol la guerra. Que la immensa majoria de persones que practiquen l’islam condemnen els atemptats i recolzen les víctimes i els afectats (els podem ensenyar les cartes que vàries comunitats islàmiques han redactat al respecte). Cal fer un vot de prudència i de coherència per no deixar-nos engolir pel monstre de la por que tot ho impregna i que, malauradament, pot arribar fins als nostres fills i filles -i que és el que els islamistes radicals pretenen-. La forma com visquem en la nostra pròpia pell totes aquestes idees, impregnarà la forma amb la qual transmetem els missatges als infants. Com a persones adultes: volem abonar un futur ple d’odi, de venjança i de por? O ajudarem a promoure cultures de pau, respecte, tolerància i amor? L’activisme és quelcom que els infants hauran d’escollir a mesura que es facin grans. Deixem-los gaudir de la seva innocència en la Vida i procurem ubicar cada cosa al seu lloc. El que els adults haguem de canviar per tenir un món millor, no incumbeix als infants encara. Siguem ordenades!

Amb el desig que us hagi aportat algunes eines en la tasca de parlar-ne amb els infants. Per a qualsevol dubte, pregunta o comentari podeu escriure a elisenda@acompanyamentfamiliar.com.

Molta llum per a totes les víctimes, directes i indirectes, d’aquest atemptat. Acompanyament Familiar posa a disposició un grup gratuït de suport a famílies a partir de Setembre.

Elisenda Pascual i Martí

22 thoughts on “Com podem parlar dels atemptats als infants?

  • Felícia

    Gràcies Elisenda 🙏

    Respon
  • Ester

    Serenitat? I l’honestedat? No veig cap punt a on els adults prenguin consciència del què pensen, senten respecte als fets, cal mirar-nos abans de parlar amb els infants, cal que jo em responsabilitzi de com ho veig (perquè m’adoni que és la meva, opinió, no la veritat)… Gràcies!

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Hola Ester,
      comprenc totalment el que dius. L’honestedat és indispensable amb nosaltres mateixes. El que cal comprendre és que els infants no poden comprendre, amb la complexitat que els adults ho fem, la font dels nostres sentiments i angoixes. Quan parlo de serenitat, em refereixo envers el que els comuniquem a elles i ells. És clar que cal que ens desfoguem i siguem sinceres amb el que sentim!lo únic que cal ser conscients que aquests sentiments que en nosaltre poden anar minvant al llarg dels dies per col·locar-se en un espai més sostingut, per als infants poden quedar gravats per sempre.

      Respon
  • Lara

    Gràcies!❤️

    Respon
  • Rebeca

    Gràcies!

    Respon
  • Aina

    Gracies per donar-nos eines tant rapid! La veritat es que les preguntes son presents

    Respon
  • Mangurrian

    Este articulo no vale para nada, queréis educar a vuestros hijos bajo el.manto de la igualdad y la tolerancia, mientras “otros” educan a sus hijos para que sometan a los nuestros e incluso asesinarlos. El resultado de todo esto lo.pagarán vuestros hijos e hijas y os odiaran por haberles hecho debiles.
    Y por cierto ya se que no tiene nada que ver, pero es irónico que consideremos a nuestros hijos sin la.capacidad mental y emocional para hablar claramente de todo esto del.terrorismo, sin embargo si que los.consideramos lo suficientemente maduros mental e intelectualmente para hacerse una operación de cambio de sexo hasta con 5 y 6 años. A mi me.parece lamentable.

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Cada persona educa a sus hijxs según desea. Si tu mirada hacia la infancia es la que expones, estoy segura que lo que escribo no te interesará lo más mínimo. Igualmente gracias por haber leído estas líneas y comprendo perfectamente que puedas tener ganas de generar el odio que los terroristas promueven. Es parte de la labor de los movimientos extremistas.

      Respon
    • Jonas

      Es parte de lo que dice el texto: no todas las personas pensamos igual. En este caso tú piensas diferente. Imagino que educaras a tus hijos de la forma en que si en el parque un niño les pega, ellos les vuelvan a golpear más fuerte? Y así hasta el infinito, hasta que solo dominen los más fuertes… Violencia y odio solo generan lo mismo, nada positivo.
      Por otro lado, tu ejemplo del cambio de sexo si que me parece lamentable, imagino que no conoces ningún caso… No se les educa para el cambio de sexo, son niños que nacen con un problema de identidad sexual, no hay nada de concienciamiento en ello.
      Mis padres me educaron bajo los principios de este escrito, y nunca les he odiado por haberme hecho débil, muy al contrario, los admiro por haberme hecho honesto, solidario y sobretodo tolerante. Lo que debería ser la base de cualquier sociedad

      Respon
      • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

        Gracias por aportar tu experiencia Jonas.
        Saludo
        Elisenda

        Respon

    Pingback: Com podem parlar dels atemptats als infants? | Fundació Inspira Educació

  • Siona

    gracies Elisenda, per tot i per tant!

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      gràcies a tu bonica!
      abraçada immensa

      Respon

    Pingback: 17/08/2017 BARCELONA ÉS CASA DE TOTS/ES | Mestradelsegle21

  • MinaPC

    Us recomano el documemtal:promises
    https://vimeo.com/17230443

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      gràcies Mina, me’l miraré!
      Elisenda

      Respon
  • Mireia

    I per què no nombrar la mort?

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Hola Mireia,
      i tant que es pot nombrar la mort als infants, sempre i quant estiguin preparats per comprendre el que això significa. Pensa que fins als 6 anys aproximadament els és més fàcil comprendre què significa “fer molt de mal” que no pas parlar de la mort. Per a ellxs morir-se és encara un procés reversible i no comprenen la permanència del concepte.
      De tot manera, si per a tu és important nombrar el concepte, no hi ha cap problema! Cal anar acompanyant el que això significa i llestos.
      Salutacions i gràcies per la pregunta.
      Elisenda

      Respon
  • encarna

    A mi m’agradat aquest article. Evidentment cadascú sap (o hauria) de saver com piden els seus fills o gilles encaixar aquest esdeveniments. Però compartir la manera de fer-ho des d’un punt de vista diferent es enriquidor per a tots. Gracies!.

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Gràcies Encarna.
      Salutacions i força llum en aquests moments.
      Elisenda

      Respon
  • Manuela

    Hola. Me he interesado por esta publicación pero no la entiendo.¿ Podríais pasarla a castellano?. Gracias

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Hola Manuela, si vas a la página en CASTELLANO (la puedes cambiar arriba en el menú) te encontrarás en la sección de “ARTÍCULOS” el mismo traducido al castellano.
      Gracias por interesarte!
      Un saludo
      Elisenda

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *