EL BULLYING ÉS COSA DE TOTXS!

El 2 de Maig va ser el Dia Mundial de la Lluita contra el Bullying i l’Assetjament Escolar, i què millor per parlar-ne que escriure un article on poder visibilitzar la situació tant greu que pateixen, dia rera dia, molts infants en l’entorn escolar. El bullying és un abús reiterat, una burla invisible als ulls poc desperts, un crit ofegat que, sovint, no és escoltat. La vivència continuada d’una situació humiliant, agressiva i subjugant, comporta una pèrdua d’autoestima, d’amor propi i de seguretat en la Vida. Totes les persones que han pogut parlar-ne coincideixen en que aquest intent constant de degradar-les, ha marcat un abans i un després (les que hi arriben a aquest després) en les seves Vides.

Entenem per bullying una situació de submissió i degradació que es repeteix en el temps, sobre la mateixa persona, i perpetrada per algú que no va sol/a, sinó que la covardia i la necessitat de reconeixement, fan que vagi acompanyat/da.

Què pot estar necessitant un infant que comet tal aberració sobre un altre?

Sovint, en aquest tipus de situacions caiem en la polarització dels rols: víctima, agressor/a. Des del meu comprendre, aquesta mirada és reduccionista i evita la comprensió profunda que, en el fons, totes les parts són víctimes d’algun dolor profund.

• La que pateix l’abús perquè ha arribat al punt que sol/a, no se’n surt. Necessita teixir complicitats, recuperar l’esperança que la Vida també pot ser quelcom amorós i càlid, i no només un desert de sal on l’únic aixopluc del rabiós reflex del sol sobre els cristalls el troba tancant els ulls i evadint-se de tot contacte amb l’exterior.
• La que el perpetra perquè la seva ferida interior és tant basta, que no té altra sortida que vomitar fora tot el que la podreix per dins. És la clara expressió d’un infant ferit, que ha acumulat durant anys la necessitat de ser vist/a, reconegut/da, estimat/da per lo que és i que, malauradament, no ho ha trobat. D’aquesta manera, ha après a sobresortir per pertànyer, a despuntar, a ser vanagloriat/da, a tenir mirada a tot cost.
• Les que observen expectants l’actuació perquè, sense ni tant sols saber-ho, perpetuen les bases d’una societat patriarcal basada en la dominació i l’extorsió de qui consideren -o fabriquen- com a més dèbil; són víctimes també perquè, amb el seu silenci i complicitat, contribueixen a generar manades predadores per actuar en grup a sotmetre a qui lxs farà dignes de fer-se dir així.

El bullying, com a acte nociu que és, construeix relacions de por, dominació i, sobretot, de molt dolor. Les vivències reiterades que conformen la quotidianitat de cada una de les persones que hi participen (tinguin el rol que tinguin), són la llavor de futures relacions jeràrquiques i de jocs de poder com a persones adultes.

Com a adultes que acompanyem processos infantils i/o juvenils, cal que afinem la nostra mirada i que deixem d’excusar-nos en l’argument de la saturació, l’excés d’infants dins les aules i la manca de temps. No perquè no sigui cert, sinó perquè sovint és un autoengany i una resistència a posar paraules a allò que es veu. Si com a persona adulta no saps què fer amb el que perceps, demana ajuda, busca complicitats i ACTUA! Sense la teva fermesa en posar límits i acompanyar des de l’amor, el dolor se segueix expandint.

Què creus que t’ajudaria a poder empoderar-te per aixecar la veu davant l’abús?

Elisenda Pascual