23 de octubre de 2014
Els infants, en el seu caminar a través de les etapes de desenvolupament, es van conformant en molts i variats àmbits, i un d’ells, és en com aterren l’expressió social de la seva sexualitat. Històricament el gènere ha vingut definit per la genitalitat: penis significava ser home, i vulva significava ser dona. Home i dona eren –i segueixen sent en la majoria d’àmbits socials- paraules que acotaven un rol, una manera de vestir, d’actuar, de ser i estar en el món, professions a les que dedicar-se, etc. Des d’Acompanyament Familiar trobem important qüestionar aquests preceptes socials bàsics explorant, des de l’àmbit de l’educació respectuosa, les tendències, inclinacions i exploracions que els infants realitzen en el seu dia a dia per tal de poder observar com són influenciad@s pels mandats familiars, socials i culturals. Aquests mandats, encara que siguin molt subtils i implícits, calen profund en moltes ocasions, afectant de una manera culpidora en el desenvolupament del patró de gènere del@s més petit@s. El que traspassem realment als infants és la forma com les persones adultes que els acompanyem actuem, ens vestim, ens movem, pensem, verbalitzem el que ens succeeix, com ho diem, què no diem, etc.
Un altre factor important en la conformació del rol de gènere són els missatges que reben a través de la societat que els/les envolta: l’escola, la TV, la família, el parc, les amistats, etc. És molt complexe poder filtrar tota la informació que reben els infants en el seu dia a dia, i pot arribar a ser extenuant i molt frustrant per a una família amb la consciencia de cuidar el que arriba als seu@s fill@s. De tota manera, és important tenir en compte que des de la teoria de l’Anàlisi Transaccional de Berne que explica la conformació de la personalitat, hi ha una clara correlació entre els missatges mapaterns i els introjectes que integra cada infant. D’aquesta manera podem afirmar que els missatges maparentals que es donen en la primera infància són els més determinants alhora de conformar el guió de Vida personal. Sabem que l’educació que es rep durant els primers 7 anys de Vida és la que assenta les bases per a un futur desenvolupament de cada infant, i que sobre aquests ciments es construeix el teixit personal que conformarà qui som com a éssers adults. A les sessions de teràpia he pogut comprobar la complexitat d’arribar a re-escriure la nostra Vida. Cal anar al fons del nostre calaix de sastre, allí on jau la nostra infància per a poder transformar i refer -mitjançant nous missatges maparentals- el guió que, segons Berne, vàrem escriure durant els primers anys de Vida. Aquest és un fet important a tenir en compte, ja que són aquests missatges mapaterns i de les persones adultes properes de referència dels infants els que formaran part dels constructes que creïn i dels intojectes que interioritzin, sobre els quals construiran la seva visió del món.
Com a pares i mares podem qüestionar-nos com vivim el gènere, què ens hem permés explorar, quins rols hem adoptat o transguedit, etc., i un cop analitzad@s, podem cuidar què transmetem, des d’on ho fem i qui ens va enviar a nosaltres mateix@s aquest tipus de missatges sobre el gènere, per a saber si volem continuar perpetuant l’herència familiar a les generacions que ens segueixen.
Imatge: www.change-evolution-academy-com
