22 de maig de 2018
La condicionalitat en l’amor materno-filiar ve donada, inicialment, per la figura adulta. L’efecte mirall que els infants ens provoquen de les nostres pròpies carències infantils, repercuteix en transformar l’amor mamífer en quelcom condicionat, que va i ve, que es presenta a comptagotes i, sovint, només quan el reflex que ens tornen ens complau.
Quantes són les mares -i pares!- que es culpabilitzen per no sentir aquella llum daurada que baixa del cel en forma d’acceptació total i absoluta?
Ja t’ho dic jo: moltíssssssssssimx! I és que atrevir-se a sostenir aquella imatge incòmoda que ens retornen les criatures sense escapar-nos, és complex, molest i requereix de perseverança i treball. Encara que diuen que “sarna amb gust, no pica”, jo diria que “no pica tant”. I és evident que revisar les nostres carències infantils transformades en les nostres limitacions adultes, acostuma a ser un camí que -encara que alliberador- ens confronta amb aquells fils invisibles que ens mouen sense haver-nos-en adonat abans. Reaccions automàtiques, decisions, accions inconscients i impulsives que apareixen quan baixem la guàrdia, etc. Tot això està relacionat amb allò que, de petitxs, ens van donar, el que hem pres del nostre sistema, i tot allò que encara seguim carregant: sigui un buit de carència i afecte, o una motxilla plena de pedres.
Quan el fet d’entrar en aquest camí de revisió personal pren sentit per a tu -sobretot perquè has comprès que el teu canvi beneficiarà als teus infants-, les transformacions es donen des d’un lloc de cura i amor; primer cap a tu mateix/a, com a artífex d’aquesta mutació; en segon lloc cap als infants, ja que arribadxs al punt de poder comprendre que la gran majoria dels conflictes es deuen a les nostres incapacitats adultes, llavors els eximim, internament, de tota culpa, per passar a VEURE’LxS per lo que són: petites criatures necessitades de mirada, afecte i AMOR.
Et van donar tot això quan eres petitx? Sents que el teu infant intern està en pau amb tot això?
Segueixes buscant en els teus vincles poder-te satisfer de tot allò que no vas tenir?
Està bé poder-se respondre a totes aquestes preguntes per conèixer tot el que seguim projectant al nostre voltant, sobretot quan es tracta dels nostres infants, ja que l’impacte que provoquem és d’una magnitud superior. Relacionar-nos des d’un lloc no sanat repercuteix, sens dubte, a la imatge que projectem cap a les nostres criatures i, més enllà de donar-los una imatge distorsionada de com ser pare o mare, deixem de VEURE les seves necessitats autèntiques per oferir-los tot allò que a nosaltres ens va faltar, o ens va sobrar, caient en conductes tan polars com són la sobreprotecció o l’autoritarisme.
Entrar dins del mirall és l’únic camí de sortida de les nostres ombres i bloquejos. Oferir als nostres infants interns el que necessitaren i no tingueren, és SANAR la nostra ferida arcaica. Abraçar els nostres dolors amb amor i compassió, és la manera que tenim per transformar en pau, el dolor que arrosseguem des de la infància. La incondicionalitat, només pot donar-se en el sí d’una persona adulta que hagi entrat, caminat i retornat aquest camí intern.
T’atreveixes a llançar-te a aquesta aventura que et canviarà la Vida i la delxs teus?
Elisenda Pascual
