Acompanyament Familiar

lafamiliacreix

El concepte de “família” és quelcom que, d’entrada, requereix una revisió profunda en els dies que corren.

Què significa “família” per a tu? Quina imatge t’evoca?

Probablement, dins el nostre subconscient, encara resta la projecció nuclear, heteronormativa i reproductiva que la societat neoliberal ens ha venut. La majoria de nosaltres tancarem els ulls i veurem un pare, una mare amb un o dos infants. Agafats de la mà, somrient, ben vestits i sense mancances. La típica imatge que al capitalisme li agrada, perquè, no ens enganyem: tenir fillxs ja no perpetua l’espècie humana, sinó l’espècie consumista i tot el sistema que sosté.

Però, és veritat que una família no existeix sense fillxs?

Jo penso que no és així. Família és un sentiment de pertinença que pot ocórrer fora dels llaços de consanguinitat. Família és un espai intern -avalat per una presència externa- on l’individu se sent part d’alguna cosa més enllà de sí mateix/a. I això pot donar-se, o no, en presència de relacions íntimes, de vincles de parella, o de fillxs.

Una família no comença amb una criatura. La família creix amb la seva arribada; es fa més complexa i variada, i esdevé una oportunitat per transformar-se, desaprendre i mutar a quelcom diferent. Tant és així, que amb l’arribada dels infants, el sistema que havíem definit com a “família” -tingui la tonalitat que tingui- viu una sacsejada important i dóna el tret de sortida a un procés de metamorfosi. Els infants són una oportunitat per a revisar la nostra història personal, la motxilla que duem des de la nostra infància, els patrons que hem adoptat i aquells que són collita pròpia.

La família que creix, obre les portes a una nova revisió de la llavor que la va precedir, és a dir, a la relació de parella, o al pacte de mapaternitat que haguéssim fet en un inici. Virar la mirada cap a la cura de l’infant que naix, implica mirar a la persona amb qui has decidit prendre aquest camí amb nous matisos. Fins i tot si has decidit emprendre’l en solitari, et descobreixes revisant la idea que tenies de tu mateixa.

Com deia la Rebecca Wild, “cada infant és una oportunitat per a créixer” i, en la mesura del possible, cal fer-ho des del cor per tal de gaudir-ho.

Com ha estat la teva experiència en família?

Què ha transformat l’arribada dels infants?

Cercar un espai de transformació en comú -una tribu- és retornar als orígens de les societats, on el cooperativisme, lo comú i el compartir facilitaven la tasca de seguir evolucionant com a espècie. T’animo a que cerquis espais afins on poder créixer en família i anar desconstruint la projecció subconscient de la família ideal que, des de molts angles diversos, intenten mantenir per tal de poder seguir sostenint una forma de viure que, ja ha demostrat amb escreix, és font de múltiples neurosis.

Què estàs disposada a fer per generar salut dins el teu àmbit familiar?

Elisenda Pascual

 

2 thoughts on “La família creix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *