Acompanyament Familiar

la feina

M’agradaria fer-te un parell de preguntes abans que comencis a llegir aquestes línies que segueixen:

Quantes hores al dia dediques a la teva feina? Què significa per a tu el teu treball?

Creus que aporta sentit a la teva Vida?

Aquest article va dedicat a totes aquelles persones treballadores: les que ho fan dins i les que ho fan fora de casa; les que són retribuïdes econòmicament, i les que no; les que ho viuen com una càrrega, i les que se senten lleugeres quan encaminen el camí de la feina; les que creuen que el treball dignifica, i les que són dignes sense treballar. I tu, a quina categoria pertanys?

Moltes de nosaltres passem una gran quantitat d’hores del dia treballant en una o altra dedicació laboral. Són moltes les persones que, en un moment o altre de l’acompanyament terapèutic, acaben portant a sessió la relació amb la seva feina. I és que la nostra Vida, en gran part, ve condicionada per allò que hem escollit fer per treballar. I fixa’t que no dic “fer per viure”, ja que viure, des de la perspectiva humanista, té un altre matís i sentit.

Com creus que transmets el concepte “feina” als teus infants?

Si poguessis parar-te per un instant i fer un petit exercici de visualització, et demanaria que tanquessis els ulls i imaginessis, amb totes les teves forces, que pots mimetitzar-te en unx delxs teus fillxs i mirar-te des de fora. Observa. Què veus? Com és aquesta persona -és a dir, tu- en el seu dia a dia? Com són els seus moviments, tempos, la seva expressió de la cara, etc? I el més important per aquest article, com et veus des de fora en relació a la teva feina? T’agrada el que t’arriba?

És important recordar que els infants aprenen a ser adultxs en funció dels referents que tenen; ja sigui per repetir patrons, o per oposar-s’hi. El que està clar és que la teva presència com a mare o pare, té moltíssim pes en ellxs; marcarà molt el camí que escullin per a transformar-se en persones adultes.

Recorda que dins teu hi mora un infant intern que un dia va somiar molt alt. Astronauta? Bombera? Metge? Investigadora? Aquell infant que tu vas ser encara viu en el teu interior; és la veu de la il·lusió, de la motivació i les ganes. Sentir que es fa present en moments del teu dia a dia, sigui a la feina, a casa teva o en les teves estones lliures, aportarà benestar i pintarà de colors una rutina que, sovint, pot arribar a fer-se feixuga – encara que necessària-.

Com a persones adultes som responsables de mantenir uns pactes de funcionament que ens permetin cuidar-nos i cuidar, i això implica generar ingressos d’una manera o una altra. No cal que siguin molts, ni cal que tots siguin amb diners. El que si que és important és esdevenir abundants -que no riques- en el viure, sigui el que sigui el que això signifiqui per a tu.

Creus que adoptar un model respectuós amb la teva forma de viure la feina és possible?

Pots intuir com seria?

Elisenda Pascual

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *