Acompanyament Familiar

pascua

Ja hem entrat a la Primavera, època de l’any on la terra, adormida sota la manta freda de l’hivern, desperta de nou per mostrar-nos tota l’esplendor i abundància que la caracteritza. Durant molts milions d’anys, aquest cicle de la Vida-Mort-Vida s’ha anat repetint una i altra vegada. La natura ens mostra quelcom més ampli que la nostra espècie humana, quelcom pautat i programat per tal de mantenir l’equilibri dins el sistema planetari; dins l’Univers mateix.

No és d’estranyar doncs, que les festes assenyalades del nostre calendari, tinguin un origen antic marcat pel culte als ritmes naturals. En aquestes dates, en tenim un clar exemple: la celebració de la Pascua.

Si deixem enrere influències cristianes i fem una mica de cerca antropològica, veurem que la Pascua està associada al culte de divinitats femenines relacionades amb la fertilitat i l’inici de la Vida. Té sentit! En el moment de l’any en que les flors treuen el nas, els primers brots apareixen i ens anem despullant de les feixugues pells de l’hivern, l’adoració de la natura en tant que forma divina que preserva l’aliment i la Vida, pren un valor determinant.

A l’hora d’acostar als infants la roda de l’any, veureu que us serà més fàcil explicar-los les festivitats i el pas del temps en funció d’allò que és palpable per a ellx: la natura i la seva més pura manifestació en el nostre entorn.

Així doncs, veiem que per a les persones adultes, la natura també ens recorda la necessitat d’oferir cura i respecte; la importància dels temps relaxats i dels límits amorosos; la necessitat de l’autorregulació i la presència. Observant com la Vida rebrota, aprenem que les plantes no creixen més ràpid perquè les estirem -ans al contrari!-, ni la fruita madura abans perquè li exigim. Rodejar-nos a nosaltres i als infants d’espais vius i salvatges, ens retorna a l’essència materna de la mare natura: el sosté i l’abundància com a forma de viure.

Celebrar la Pascua des d’aquesta comprensió profunda, permet dissenyar rituals festius on els infants -i tota la família- comprenen la celebració des d’un lloc tangible. Podem integrar festivitats com la cerca d’ous pintats (l’origen dels quals es remunta a l’adoració de la deessa Astarté, antiga divinitat fenícia que representava el renaixement de la natura, i que en el cristianisme, va esdevenir en Maria Magdalena), l’elaboració de la “mona” -pastís dolç que es decora amb ous/figures de xocolata, i altres que ens podem inventar, sempre des del marc de celebració del renaixement de la natura, de la resurrecció de la Vida de les profunditats del subsol.

Així que des d’aquí, agraeixo profundament aquesta essència tan sàvia que ens conforma, i que és la mateixa que ens recorda cada primavera, la mare Terra amb els seus vestits florits i els aliments abundants que ens regala.

Recordes com celebraves tu la Pascua?

Se t’acut alguna forma creativa de poder compartir aquest renéixer de la Vida amb els infants?

Elisenda Pascual

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *