Acompanyament Familiar

turu

Imatge de Joan Turú

Temps era temps, en un indret proper a casa teva, hi vivia una comunitat d’animals i de persones que fomentaven el cooperativisme, la pau, el diàleg i el respecte. Les diverses formes de vida hi eren incloses i, sempre sota la premissa de la llibertat -i no el llibertinatge-, trobaven la forma de posar-se d’acord.

En aquella tribu hi havia un drac enamorat de les roses vermelles. En tenia el jardí ple i passava hores i hores podant els rosers, treballant el compost per abonar-les, nodrint-les amb música inspiradora i amb l’aigua que cercava a la font del peu de la muntanya. Es desvivia per poder-les ensumar i era l’admiració de tots i totes els veïns i les veïnes.

A prop de casa seva, hi vivia un cavaller que havia penjat els hàbits i ara es dedicava a escriure filosofia. Era amant de Simone de Beauvoir i de Noam Chomsky. Devorava sense pietat llibres de Huxley i Judith Butler. Havia escrit una tesis sobre Diòtima de Mantinea, de qui havia après a desmuntar l’amor romàntic, que definia com un anhel d’immortalitat, font de manipulació i corrupció. En Jordi era un home abstret, sensible i allunyat de pretensions testosteròniques.

Sovint els visitava, entre mercants i titellaires que adoraven aquesta comunitat, una rapera que es deia Princess. Era una dona potent i extremadament crítica amb la societat de la qual fugia. Trobava en aquell veïnat el refugi que necessitava en els seus recessos i, tot i que la fama la perseguia, preferia quedar-se amb l’èxit. La Princess es tirava rots i menjava amb les mans. Escupia paraules carregades de veritats i que mai deixaven indiferent ningú. Li encantava passar-se hores asseguda al jardí del drac ensumant l’aroma delicat de les roses, mentre mantenia converses interessants amb en Jordi, qui, sense saber-ho, s’havia convertit amb la seva mussa.

La relació d’aquestes tres belles persones es va fer tant sincera i profunda, que aviat van començar a córrer històries que l’explicaven. Els i les comerciants s’embadalien amb l’estampa que formaven; les companyies de titellaires aviat la van fer seva i se l’enduien a d’altres paratges per transmetre tant hermosa amistat.

I així van anar passant els anys, les èpoques i les vides, fins que la història del drac, la princesa i el cavaller Jordi va arribar a estar tant distorsionada que va perdre per complet la seva essència.

I em pregunto si no ha arribat el moment de retornar als orígens d’aquesta llegenda; si és el temps indicat per desconstruir la fal·làcia de l’amor romàntic i dels dracs dolents, per tornar a l’essència de la vertadera amistat, inspiració i cooperació.

Com a mare i pare que ets, deixa’m fer-te una pregunta important:

Quins valors vols transmetre a la teva filla?

Vols que sigui una princesa submisa i indefensa? O prefereixes que sigui una dona forta i lliure?

Què vols ensenyar-li al teu fill sobre la Vida?

Vols generar un nen que pretengui ser sempre superior  a les dones? O t’agradaria més que entengués que no hi ha jerarquies entre els sexes ni els gèneres?

Els valors que transmets als teus infants surten dels teus propis criteris.

T’atreveixes a revisar-los?

Elisenda Pascual

 

4 thoughts on “Sant Jordi feminista

  • Gemma

    A mi m ‘agradaria que la meva filla se sentís feliç sent com és ella, que s’estimi i estimo les persones, una persona que esrà bé amb ella mateixa farà el mateix amb els altres.
    Que gaudeixi del treball que ella esculli fer. Si vol estar en parella que no hi jagi dependència l ‘un de l’ altre, ni possessió, ni msltracte sinó que convisquin en igualtat de condicions amb respecte i diàleg, compartint experiències i aprenrntatges. Si el que vol es viure sola doncs que ho faci i gaudeixi d’aquesta experiència. Molts cops no sabem estar sols.
    Si mai vol tenir fills que sigui conscient els primers anys de la importància de les seves emocions i valors que seran viscudes pel fill.
    I totalment d’acord en què cal canviar mplts valors que trasmeten als nostres filles i filles.
    Que valori l’interior d’una persona aquí no hi ha diferència de gèneres ni rics ni cossos bells….En definitiva que senyi el valor que té com a persona per ser com és.

    Respon
    • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

      Gràcies Gemma per la teva aportació.
      Què important poder respectar les desicions dels infants quan cuiden la Vida, oi? I què fonamental també poder ser allí com a adultxs per tal de poder-lxs acompanyar quan el que escullen els fa mal.
      Créixer com a mare o pare requereix molta consciència en tot el que, sovint inconscientement. transmetem.

      Respon
      • Gemma

        Si Elisenda prendre consciència ho és tot i tenir l’opció de rebre un bon assessorament també ja abans de l’embaraç.
        Per cert et consiero una gran professional, de qui val la pena aprendre.

        Respon
        • elisenda@acompanyamentfamiliar.com

          Gràcies Gemma!

          Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *