SANT JORDI FEMINISTA

Temps era temps, en un indret proper a casa teva, hi vivia una comunitat d’animals i de persones que fomentaven el cooperativisme, la pau, el diàleg i el respecte. Les diverses formes de vida hi eren incloses i, sempre sota la premissa de la llibertat -i no el llibertinatge-, trobaven la forma de posar-se d’acord.

En aquella tribu hi havia un drac enamorat de les roses vermelles. En tenia el jardí ple i passava hores i hores podant els rosers, treballant el compost per abonar-les, nodrint-les amb música inspiradora i amb l’aigua que cercava a la font del peu de la muntanya. Es desvivia per poder-les ensumar i era l’admiració de tots i totes els veïns i les veïnes.

A prop de casa seva, hi vivia un cavaller que havia penjat els hàbits i ara es dedicava a escriure filosofia. Era amant de Simone de Beauvoir i de Noam Chomsky. Devorava sense pietat llibres de Huxley i Judith Butler. Havia escrit una tesis sobre Diòtima de Mantinea, de qui havia après a desmuntar l’amor romàntic, que definia com un anhel d’immortalitat, font de manipulació i corrupció. En Jordi era un home abstret, sensible i allunyat de pretensions testosteròniques.

Sovint els visitava, entre mercants i titellaires que adoraven aquesta comunitat, una rapera que es deia Princess. Era una dona potent i extremadament crítica amb la societat de la qual fugia. Trobava en aquell veïnat el refugi que necessitava en els seus recessos i, tot i que la fama la perseguia, preferia quedar-se amb l’èxit. La Princess es tirava rots i menjava amb les mans. Escupia paraules carregades de veritats i que mai deixaven indiferent ningú. Li encantava passar-se hores asseguda al jardí del drac ensumant l’aroma delicat de les roses, mentre mantenia converses interessants amb en Jordi, qui, sense saber-ho, s’havia convertit amb la seva mussa.

La relació d’aquestes tres belles persones es va fer tant sincera i profunda, que aviat van començar a córrer històries que l’explicaven. Els i les comerciants s’embadalien amb l’estampa que formaven; les companyies de titellaires aviat la van fer seva i se l’enduien a d’altres paratges per transmetre tant hermosa amistat.

I així van anar passant els anys, les èpoques i les vides, fins que la història del drac, la princesa i el cavaller Jordi va arribar a estar tant distorsionada que va perdre per complet la seva essència.

I em pregunto si no ha arribat el moment de retornar als orígens d’aquesta llegenda; si és el temps indicat per desconstruir la fal·làcia de l’amor romàntic i dels dracs dolents, per tornar a l’essència de la vertadera amistat, inspiració i cooperació.

Com a mare i pare que ets, deixa’m fer-te una pregunta important:

Quins valors vols transmetre a la teva filla?

Vols que sigui una princesa submisa i indefensa? O prefereixes que sigui una dona forta i lliure?

Què vols ensenyar-li al teu fill sobre la Vida?

Vols generar un nen que pretengui ser sempre superior a les dones? O t’agradaria més que entengués que no hi ha jerarquies entre els sexes ni els gèneres?

Els valors que transmets als teus infants surten dels teus propis criteris.

T’atreveixes a revisar-los?

Elisenda Pascual