14 de maig de 2018
El dia 24 de Maig se celebra el Dia Internacional de les Dones per a la Pau i el Desarmament. Una data que passa desapercebuda i que, en el dies que corren, hauria de poder estar més que visibilitzada. La situació política actual és alarmant; guerres subvencionades per governs que prioritzen els interessos econòmics a vides humanes; terrorisme creat per justificar atacs; migracions de vides que lluiten per sobreviure i es troben les portes tancades; acords que ignoren la cura de la mare terra; modificacions genètiques dels aliments, virus i plagues; empresonaments per nombrar injustícies i exercir la democràcia; judicis de violacions on es desvalora el dolor de la dona i es cuida a una manada de carronyaires; pol·lució de l’aire, l’aigua i la mateixa terra… I tot això amb l’aval delxs qui ens governen. Mirat així sembla tot ben desesperant, oi?
M’agradaria poder, a través d’aquest article, aportar una mica d llum a tot aquest sistema que perpetua els privilegis d’uns quants envers la cura de lo comú. Com diu algú a qui estimo profundament “els dolents fan més soroll que els bons, però no per això són majoria”. I crec fermament que ens hem de poder agafar al nombre creixent de consciències que van despertant, de venes dels ulls que van caient i permeten observar amb més amplitud i sentit crític tot el que ens venen des de dalt.
Et sents rodejat/da de persones afins a les teves conviccions?
Sents que tens tribu amb qui compartir aquest anhel de transformar el que t’envolta?
Hem de poder convertir-nos en el canvi que volem veure en el món. Només caminant els nostres principis serà que podrem generar un viratge autèntic. Fa uns anys el Dalai Lama pronunciava un discurs on deia que “el canvi vindrà per les dones”, i tinc la convicció absoluta que serà a través de lo FEMENÍ. Les dones soles ni poden ni han de voler ser les úniques encarregades de tal proesa -ja que lo femení és inherent a tots els gèneres-. Les dones som una part de la població mundial a qui per tradició cultural, se’ns ha atorgat el valor de lo femení. El gènere va molt més enllà d’aquesta reducció i cal poder ser reconegudes, sostingudes i validades per a qui se li ha atorgat el do de lo masculí. Només unint les polaritats és que podrem transformar aquest abisme que ens separa i, alhora, perpetua la manca d’amor humà.
Des de la mirada de l’acompanyament respectuós fa temps que insisteixo en que, tal i com diu Evania Reichert, la pau comença al ventre matern. Un ventre estimat, amorós, relaxat genera una impronta de bondat en el bebè que hi creix. I per això cal que l’entorn que rodeja aquest úter, participi generant una atmosfera propicia. Un infant que rep el que necessita, que és acompanyat/da en la frustració, en el dolor, la tristesa, la ràbia, la por i l’alegria, és probable que esdevingui unx adultx capaç d’estimar, d’obrir-se a la Vida amb bondat, empatia i amor. Les dones tenim molt a aportar a aquest canvi social; hem de poder escollir si és el moment propici per gestar una Vida, amb qui volem fer-ho i què necessitem per tirar-ho endavant amb respecte. Cuidar la criança és fer activisme. Estimar-se, estimar el teu infant i cultivar un vincle sa és la gran aportació al benestar de la humanitat. Act locally think globally. Treballar des de lo més petit per generar canvis en lo més vast. Aquest és el vertader treball col·lectiu: si ho fas sol/a aniràs més ràpid, si ho fas acompanyat/da arribaràs més lluny.
Crec fermament que ha arribat el moment de reconciliar lo masculí i lo femení per transformar la manera de viure, relacionar-nos i, per suposat, de fer política.
Què sents que pots aportar des de la teva llar per al canvi de la humanitat?
Elisenda Pascual
