LES ETAPES
DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Coneixes els trets principals, fites i necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures? Acompanyes aquestes etapes amb comprensió, amor i presència? Saps que la cura d'aquests primers estadis del desenvolupament poden prevenir les neurosis? Comprendre que en els primers 7 anys de Vida es forja la base de l'estructura de la nostra personalitat adulta, ens possibilita aquesta cura amb més informació i responsabilitat. Descarrega't l'ebook i......Feliç lectura!

Ja saps què li passa al teu infant al llarg del seu creixement? Et regalo un ebook sobre les fites i les necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures.

4 de gener de 2020

El vincle de la figura paterna en la criança


Se’n parla poc de la figura paterna i se n’hauria de parlar més. Els homes se senten perduts, mancats d’una herència cultural alineada amb el cor tant pel que fa als patrons de paternitat com també de la masculinitat.

Les dones també estem navegant entre el que la societat ens ha dit que hem de fer i el que nosaltres SENTIM que volem fer.

Hi ha diferents forces que tiren des de diferents costats i, sense saber massa bé des d’on col·locar-nos, estem en una generació que volem avançar i no sabem si fer-ho des d’una manera CONTRÀRIA als models que ens han precedit o bé INTEGRADORA.

És significatiu evidenciar que en una sola generació el rol del pare ha passat de ser la figura del que “mana” a ser la figura d’aquell que “no sap”, i no sap “on col·locar-se” dins de la diada mare-criatura.

Tot això ens porta inevitablement a una meravellosa cerca d’un nou model de paternitat i de retruc de parella, que sigui vàlid per la realitat actual.

És preciós de veure aquesta dansa tant lícita i digne que estem fent homes i dones: les dones, hereves d’una llarga tradició de –permeteu-me l’expressió- confinament a casa tenim per fi (i en el millor dels casos) la disponibilitat cultural per construir-nos socialment tant dins de la família com també, ara, fóra d’ella.

Els homes, per la seva banda, se senten cridats a fer el mateix procés però a l’inrevés: trobar-se i construir-se més enllà del rol professional. Gràcies a la cultura actual, infinitament menys hermètica i dogmàtica en els seus rols de gènere, poden escoltar la voluntat del seu cor i construir una paternitat molt més present i alhora més afí al VINCLE que no pas al PODER. 

Venim d’un model de pare absent/present on el rol principal a la família era el de proveir diners, i la màxima funció educativa consistia en esperar a que en algun moment determinat la mare necessités “reforços” per a castigar o generar tensió alxs fillxs. Era una funció autoritària.

L’autoritarisme va fer molt mal i això ha comportat que els pares d’avui rebutgin aquest rol. Un rol que el relacionem amb exigir obediència, disciplina, rectitud, aportar la visió de la jerarquia... Tots aquests han estat valors paterns per definició fins a dia d’avui.

Per descomptat es pot ser autoritari sense generar autoritarisme, i es pot ser pare sense col·locar-se en els antics mandats. Però com? Estem en aquest punt.

El moment històric en el que vivim demana que dins de la família puguem ser un equip. És normal que dins del nucli familiar es generin dinàmiques poc confortables i difícils de sostenir com a conseqüència de tot aquesta transformació de rols. I em refereixo que és normal per què no és gens fàcil construir nous rols dins de les famílies, estem sent pioners. Vegem algunes d'aquestes dinàmiques:

1.      Quan es fuig d’una realitat es corre el risc d’anar-se’n a l’altre extrem. L’extrem oposat de l’autoritarisme és la PERMISIVITAT. I és que molts pares venen a consulta amb una profunda por a CASTRAR a les seves criatures i, en conseqüència, generen uns límits diluïts i poc consistents. En aquestes circumstàncies és molt sanador posar consciència i revisar quin concepte tenim dels límits.

 

2.      Quan el pare no sap on col·locar-se per desenvolupar la seva funció de cuidador, a vegades s’esdevé en la mare una dinàmica de rebuig cap al rol d’ell. El “tu no saps, ja ho faig jo” es viu a flor de pell dins d’una família durant els primers anys de les criatures i això genera molt de dolor, soledat i incomprensió als dos membres de la parella.

Poder-nos revisar des d’una mirada neta i sense culpa, i assenyalar totes aquelles dinàmiques que hem anat acceptant com a vàlides dins del nostre nucli familiar ens permetrà reparar-nos i seguir construint-nos com a sers humans que, independentment del bagatge cultural, podem crear estructures sanes en les que es teixeixen vincles confortables i sòlids pel cor.  

Elienda Roig



SI et ve de gust compartir una mica més, t'espero en el directe del dimarts, 21 DE GENER a les 21h amb L'ELISENDA ROIG, pSICÒLOGA ESPECIALISTA EN TERÀPIA SISTÈMICA d'ACOMPANYAMENT FAMILIAR.  


POTS CONNECTAR-TE A:

FBK: HTTPS://WWW.FACEBOOK.COM/PSICOLOGIARESPETUOSA

INSTAGRAM: @ELISENDAPASCUALMARTI

QUAN? dimarts, 21 DE GENER A Les 21H


Pots seguir el meu Canal de YouTube “Elisenda Pascual Martí” pera poder escoltar tots els altres vídeos que ja he gravat.


Et veig aviat i feliç criança!


Elisenda Pascual i Martí

Psicòloga i psicoterapeuta

Directora d'Acompanyament Familiar