Fabienne Aguilera Suter

Psicòloga Familiar i Infanto-juvenil

 

Des de petita vaig tenir molta curiositat i connexió amb la Natura i els animals, i sempre vaig ser una nena molt introspectiva i sensible. Amb el pas del temps la vida em va portar a estudiar la Llicenciatura en Psicologia a la UAB, i en un dels anys de carrera, quan estava d’intercanvi a Mèxic, vaig trobar el meu camí en un procés molt serendípic: fusionar la meva passió per la psicologia i els cavalls. En acabar la carrera, em vaig formar amb un Postgrau d’Intervencions Assistides amb Cavalls a la UVic, i durant anys vaig estar acompanyant infants i famílies en el medi natural i acompanyada d’aquests meravellosos animals. Els primers anys d’experiència els vaig adquirir a Anglaterra, combinant aquesta feina amb la d’acompanyant d’infants amb NEE en escoles d’educació alternativa (Waldorf), on també vaig seguir impregnant-me de la necessitat que les persones, especialment els infants, es desenvolupin en entorns naturals i a l’aire lliure.

En tornar a Catalunya vaig estar uns anys més treballant en aquest àmbit i vaig decidir estudiar el Màster Integrador de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC. Després de deixar la feina i un any sabàtic viatjant pel Sudest Asiàtic, vaig decidir que volia redirigir la meva carrera deixant els cavalls per a seguir-los gaudint personalment però sense instrumentalitzar-los per a la meva professió. És aquí on vaig decidir iniciar el meu camí en les teràpies online, però deixant emergir tot allò après en el meu recorregut vital. Així és com les meves sessions actualment són una fusió entre la teràpia narrativa i la vivencial, implicant sempre el cos com a vehicle que ens connecta amb la Natura. En veure que el format en línia no era adient per a nens/es en primera infància, actualment treballo amb famílies, especialment amb mares, acompanyant processosperinatals, de criança i familiars. És per això que en els darrers anys m’he format en sexualitat perinatal, psicologia i psicopatologia de l’embaràs,  dol gestacional i neonatal, amb cursos del COPC i l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal. A més d’aprofundir en les teories del trauma i l’aferrament, i com treballar des de la corporalitat totes aquelles memòries somàtiques que no han pogut emergir a la consciència, per poder abraçar les nostres parts protectores i poder anar obrint a poc a poc aquelles portes que fa por obrir, de la mà d’algú que no marxarà o censurarà allò que emergeixi.

Per acabar, tot i la importància de la formació acadèmica constant en la nostra professió, per a mi el terreny més fèrtil, d’entrenament i aprenentatge constant, és el meu procés vital, el meu propi cos, i els processos terapèutics ens els que he estat -i estic-. Tot això m’apropa a sentir en la meva pell com acompanyar-me amb més amor i compassió, entenent d’on vinc, les meves ferides i la meva capacitat resilient. Considero que això és quelcom indispensable per a poder treballar de manera coherent i sintonitzada. A més a més, sovint porto a sessió tot allò que jo he explorat en mi, com per exemple la ciclicitat de la dona, amb registres que ens apropen a la Natura (calendaris lunars, arquetips, estacions de l’any), el mètode sintotèrmic, les pràctiques de respiració del ioga o la meditació, o els paral·lelismes de tot allò que compartim amb altres animals, especialment els mamífers, per a poder entendre millor el nostre sentir i les conductes que se’n desprenen. També tinc molt present en la meva vida personal i professional com molts dels símptomes o proteccions que expressem són deguts a malestars sistèmics i estructurals, i encara agafa més força la necessitat d’acompanyar-me(-vos) amb una mirada compassiva i amorosa. Sento un profund amor per la Vida-Natura, moltíssim agraïment per totes les persones que em permeten ser partícip dels seus processos vitals, i a Acompanyament Familiar per deixar-me formar part d’aquest espai i equip tan potent. Gràcies Vida.