Els \u00e9ssers humans necessitem establir un aferrament sa per poder construir una visi\u00f3 del m\u00f3n afable i segura. Si no constru\u00efm aquest vincle, veiem el m\u00f3n com un espai on sobreviure-hi m\u00e9s que viure-hi; estem en alerta constant i gran part de l\u2019energia que aix\u00f2 ens pren, deixa de ser emprada en expandir la nostra capacitat d\u2019aprenentatge i de crear milions de connexions neuronals que formaran, posteriorment, autopistes per on circularan les nostres habilitats, emocions, coneixements, etc. \u00c9s a dir, que la vinculaci\u00f3 sana i forta \u00e9s essencial tamb\u00e9 en aquest proc\u00e9s d\u2019acompanyament als infants, ja que els permet crear una realitat externa prou estable i confiable, alhora que possibilita un terreny f\u00e8rtil en el moment de mirar endins i crear una pr\u00f2pia imatge i autoconcepte.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019autoconcepte \u00e9s fonamental en la construcci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat com a persones, i contribueix de manera desmesurada en la pr\u00f2pia autoestima. Si tenim un bon aferrament incial, i percebem l\u2019entorn i les persones que ens rodegen com quelcom obert a interacci\u00f3, ens anem obrint progressivament i anem establint contactes i vincles que ens van donant feedback. Amb un lloc segur on retornar quan el m\u00f3n extern se\u2019ns fa massa, anem creant una confian\u00e7a interna de qui som envers l\u2019altr@, qui som envers all\u00f2 conegut i lo desconegut, envers nosaltres mateix@s, etc. Anem creant un ventall de \u201cjos\u201d reals, alhora que anem inventant \u201cjos\u201d possibles en el m\u00f3n del joc simb\u00f2lic. L\u2019autoconcepte s\u2019enriqueix, varia i es flexibilitza com m\u00e9s experi\u00e8ncies tenim; i quant m\u00e9s seguritzades aquestes s\u00f3n, l\u2019infant m\u00e9s segur se sent i explora un ventall m\u00e9s ampli de possibilitats, expandint aix\u00ed les variables que sorgeixen al posar-se davant noves situacions a les que trobar\u00e0 noves maneres de resposta. Aqu\u00ed apareix la creativitat com a tret essencial (no exclusiu) dels \u00e9ssers humans, la capacitat de crear nous camins davant experi\u00e8ncies noves, que aportin una major comprensi\u00f3 del m\u00f3n i un despelgament de les capacitats internes. M\u2019agradaria aqu\u00ed fer refer\u00e8ncia al concepte de Maturana & Varela (bi\u00f2leg i fil\u00f2sof respectivament) que van engendrar per donar nom a aquesta capacitat de tot organisme viu, des del unicel\u00b7lular fins al \u00e9sser m\u00e9s complex \u2013\u00e9sser hum\u00e0- de fer-se a s\u00ed mateix i d\u2019autorregular-se en funci\u00f3 de les pr\u00f2pies necessitats. El terme ve del grec, autopoiesis<\/em>, de l\u2019arrel auto-<\/em>: a s\u00ed mateix, i \u2013poiesis<\/em>: generaci\u00f3, regulaci\u00f3. Doncs crec fermament que les persones tenim aquesta capacitat innata, des de l\u2019estat embrionari, de construir-nos a nosaltres mateix@s, de crear-nos en el m\u00f3n que ens envolta d\u2019una manera sana i sostenible, sempre i quan, ens sentim protegid@s per l\u2019adult de refer\u00e8ncia, en sentim vinculad@s i reconegud@s per l\u2019entorn que ens envolta.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s important aqu\u00ed parlar del reconeixement, aquesta necessitat b\u00e0sica dels infants de ser mirats i ser acceptats per ser com s\u00f3n. Si aix\u00f2 no es d\u00f3na, els infants comencen a buscar desesperadament ser vist@s, ser observats pels adults, i \u00e9s en aquest punt on es genera la crida d\u2019atenci\u00f3. Com ja hem dit que els infants s\u00f3n creatius per naturalesa, podem concloure que les maneres de cridar l\u2019atenci\u00f3 seran infinites, depenent del patr\u00f3 comportamental que desenvolupi cada infant, dins d\u2019un eix que es polaritza en la submissi\u00f3 o la rebeldia. \u00c9s important aqu\u00ed fer \u00e8mfasis en la mirada de l\u2019adult, \u00e9s a dir, de quina manera mirem als infants, qu\u00e8 els transmetem, si som capa\u00e7@s de tenir una mirada neutra i amorosa envers elles i ells, o si per el contrari, tenim prejudicis i concepcions del m\u00f3n fixes i dogm\u00e0tiques i aix\u00ed els ho transmetem. Quan m\u00e9s obert@s a estem a deixar-nos sorprendre per la capacitat dels infants a l\u2019hora de categortizar el m\u00f3n que els envolta, i quan m\u00e9s capa\u00e7@s siguem de tenir aquesta mirada i aquesta escolta amorosa i activa que els reconeix com a persones \u00edntegres, m\u00e9s se sentiran reconegud@s pels adults i no hauran d\u2019inventar estrat\u00e8gies per tal de fer-se veure, la majoria dels cops, a costa de deixar de ser qui realment s\u00f3n per ser all\u00f2 que els adults acatem o aplaudim.<\/p>\n\n\n\n Elisenda Pascual i Mart\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n Psic\u00f2loga a Acompanyament Familiar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els \u00e9ssers humans necessitem establir un aferrament sa per poder construir una visi\u00f3 del m\u00f3n afable i segura. Si no constru\u00efm aquest vincle, veiem el m\u00f3n com un espai on sobreviure-hi m\u00e9s que viure-hi; estem en alerta constant i gran part de l\u2019energia que aix\u00f2 ens pren, deixa de ser emprada en expandir la nostra […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1011,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1009","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"yoast_head":"\n