Amb els anys, he pogut observar que un infant que pot decidir en quin entorn desenvolupar-se (interior o exterior) no acumula tensions, assoleix aprenentatges d\u2019una manera m\u00e9s relaxada, i gaudeix d\u2019una millor salut f\u00edsica i emocional. <\/p>\n\n\n\n
\u00c9s molt important que els infants es desenvolupin en espais on es permeti la lliure circulaci\u00f3 entre l\u2019interior i l\u2019exterior, i que siguin el m\u00e9s naturals possibles. Entenc que aix\u00f2 es complex d\u2019acompanyar en entorns escolars convencionals, tot i que ja existeixen certs projectes p\u00fablics pilot que caminen cap a un benestar tant dels infants com dels professionals que els acompanyen. Tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil sostenir-ho a nivell familiar; El tipus de vida que duem actualment fa que molts i moltes de nosaltres visquem en ciutats, rodejats d\u2019asfalt, en pisos sense ni tan sols terrassa, i ben allunyats del contacte amb el bosc, el mar i la natura. Un ambient relaxat repercuteix tant en els infants com en les persones adultes que els acompanyem, i un espai que pretengui oferir un acompanyament respectu\u00f3s ha d\u2019intentar cuidar al m\u00e0xim aquest equilibri. Existeixen estudis que demostren que la connexi\u00f3 amb la natura<\/strong> el possibilita. <\/p>\n\n\n\n D\u2019aquesta manera podem dir que un dels pilars de l\u2019acompanyament respectu\u00f3s \u00e9s el cuidar la interacci\u00f3 de l\u2019infant amb el sistema natural que l\u2019envolta. L\u2019adquisici\u00f3 del pensament sist\u00e8mic es forja -de manera espont\u00e0nia- gr\u00e0cies al contacte directe amb el sistema viu de la naturalesa. Aquesta posseeix un ritme c\u00edclic que li \u00e9s propi en el que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 hi est\u00e0 incl\u00f2s. La mare natura \u00e9s un organisme m\u00e9s complex i gran que nosaltres (la esp\u00e8cie humana). Observar com les estacions esdevenen, com els diferents regnes es reprodueixen, neixen, creixen i moren, ofereix als infants (i a les persones adultes, es clar) la comprensi\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de quelcom m\u00e9s ampli dins el qual estem inserits. Ens ofereix la possibilitat de sentir-nos petits, relatius i dispensables. Transforma el pensament antropoc\u00e8ntric predominant, alhora que tamb\u00e9 ens regala l\u2019ensenyan\u00e7a de poder cuidar all\u00f2 que ens abra\u00e7a i ens alimenta, i no prendre-ho egoistament com si no tingu\u00e9s fi. I aix\u00ed tanquem l\u2019espiral evolutiu.<\/p>\n\n\n\n La natura \u00e9s una gran escola: ens permet experimentar els seus cicles, ens ofereix la comprensi\u00f3 del pensament sist\u00e8mic i ens facilita l\u2019autorregulaci\u00f3 interior-exterior quan la necessitem.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Existeix un autor nord-americ\u00e0, Richard Luv, que en el seu darrer llibre, \u201cLast child in the Woods\u201d (El \u00faltimo ni\u00f1o en los bosques) remarca la import\u00e0ncia que t\u00e9 el contacte amb la natura per un desenvolupament complert de l\u2019infant. S\u2019aventura m\u00e9s i nombra quelcom que ja fa temps es ve percebent a nivell social per\u00f2 que ning\u00fa encara havia anomenat: el Trastorn per d\u00e8ficit de natura.<\/p>\n\n\n\n \u00abHasta hace 30 a\u00f1os, los ni\u00f1os jugaban entre los \u00e1rboles o en el campo. Los ni\u00f1os de hoy ya no pueden tener los pies llenos de barro, correr hasta horizontes lejanos, colgarse de un \u00e1rbol o recrear mundos con lo que hay disponible en la naturaleza. En solo dos generaciones, la infancia ha perdido su legado m\u00e1s preciado: el juego que se invent\u00f3 hace decenas de miles de a\u00f1os. En los ambientes controlados no hay verdadera experimentaci\u00f3n. Aunque precisamente el riesgo es lo que los padres desean evitar, es lo que m\u00e1s nos ense\u00f1a y estimula la creatividad cuando se trata de encontrar soluciones\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n Richard Luv apunta cap a una recuperaci\u00f3 de la cultura rural, podr\u00edem dir; aquella en la que els infants ens vam fer grans en contacte constant amb l\u2019entorn natural d\u2019all\u00e0 on viv\u00edem; on veure uns pantalons estripats i plens de marques d\u2019herba era el pa diari de moltes de les nostres mares; en definitiva, en la \u201cnaturalitzaci\u00f3 de la natura\u201d i en veure els espais oberts no com a meres estampes buc\u00f2liques i decoratives de l\u2019asfalt que ens rodeja, sin\u00f3 com a escenaris possibles i reals on acompanyar el desenvolupament respectu\u00f3s dels nostres infants, i perqu\u00e8 no dir-ho, de nosaltres mateix@s.<\/p>\n\n\n\n Elisenda Pascual i Mart\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n psci\u00f2loga i fundadora d\u2019Acompanyament Familiar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb els anys, he pogut observar que un infant que pot decidir en quin entorn desenvolupar-se (interior o exterior) no acumula tensions, assoleix aprenentatges d\u2019una manera m\u00e9s relaxada, i gaudeix d\u2019una millor salut f\u00edsica i emocional. \u00c9s molt important que els infants es desenvolupin en espais on es permeti la lliure circulaci\u00f3 entre l\u2019interior i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1082,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1080","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"yoast_head":"\n