{"id":1084,"date":"2016-10-12T12:15:00","date_gmt":"2016-10-12T12:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/?p=1084"},"modified":"2025-04-13T12:15:58","modified_gmt":"2025-04-13T12:15:58","slug":"las-rabietas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/","title":{"rendered":"LAS RABIETAS"},"content":{"rendered":"\n

 Qu\u00e8 s\u00f3n les rabietes? Les rabietes s\u00f3n una manifestaci\u00f3 sana <\/strong>i natural <\/strong>dels infants per afian\u00e7ar-se en el seu proc\u00e8s de construcci\u00f3 del \u201cjo\u201d, la seva identitat i la seva independ\u00e8ncia. Solen apar\u00e8ixer entre els 2 i els 5 anys, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que nom\u00e9s sorgeixin en aquesta franja d\u2019edat.<\/p>\n\n\n\n

Les rabietes tenen una funci\u00f3 molt determinant en el desenvolupament infantil<\/strong>, i pot ser que es prolonguin en el temps i\/o s\u2019avancin en alguns infants. \u00c9s en aquesta edat \u2013al voltant dels 2 anys- quan els infants entren en l\u2019etapa del \u201cno\u201d. L\u2019utilitzen indiscriminadament, i de vegades, sense un sentit l\u00f2gic i coherent. El \u201cno\u201d els permet diferenciar-se de l\u2019altre i comen\u00e7ar a identificar-se com a \u00e9ssers no simbiotitzats. Enicara no saben be b\u00e9 que s\u00f3n, per\u00f2 tenen clar qu\u00e8 no s\u00f3n i qu\u00e8 no volen. Com que al llarg de la seva curta experi\u00e8ncia han rebut bastants \u201cnos\u201d per part dels adults, estan comprenent el poder que t\u00e9 aquesta paraula, el que mou en l\u2019entorn i com genera poder. En el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de l\u2019autoconcepte el \u201cno\u201d \u00e9s molt important. Portar la contr\u00e0ria genera moviment a aquest entorn que ja diferencien de s\u00ed mateixos\/es, i afian\u00e7a la mirada de les adultes envers l\u2019infant, que ja comen\u00e7a a tenir eines suficients per desenvolupar la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia prim\u00e0ria i comprendre que ell i all\u00f2 que l\u2019enolta no s\u00f3n un sol cos indiferenciat, sin\u00f3 que estan en una dansa constant.<\/p>\n\n\n\n

 Per a qu\u00e8 serveixen les rabietes?<\/p>\n\n\n\n

Abans de respondre aquesta pregunta vull fer un inc\u00eds sem\u00e0ntic; tot sovint, les persones adultes ens capfiquem en fer-nos la pregunta del \u201cperqu\u00e8\u201d succeeixen diverses situacions envers els infants. A mesura que passaven els anys, m\u2019he adonat que centrar-se en el \u201cper qu\u00e8?\u201d ens sumeix en una espiral de divagacions, hip\u00f2tesis i conjectures sovint poc clares. Enlloc d\u2019aix\u00f2, trobo que \u00e9s molt m\u00e9s esclaridor preguntar-se \u201cper A qu\u00e8?\u201d li serveix a l\u2019infant actuar\/no actuar de la manera com ho fa en determinades situacions, \u00e9s a dir, qu\u00e8 en treu de benefici<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, quan ens preguntem quin \u00e9s el \u201csaldo positiu\u201d d\u2019un infant que viu una rabieta, segur que com a adults que acompanyem, ens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de respondre i ens centra en \u201cl\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara\u201d d\u2019aquesta personeta.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple:<\/p>\n\n\n\n

Un infant vol menjar xocolata a tota hora \u2013o quelcom que li agradi molt- i s\u2019est\u00e0 fent l\u2019hora d\u2019anar a dormir. Com a adults sabem que la xocolata \u00e9s molt estimulant, tant pel sucre que porta com per el cacao, aix\u00ed que decidim posar el l\u00edmit per a cuidar que el nostre infant comenci a enfilar el cam\u00ed de devallada de l\u2019energia per a preparar-se per a dormir. Li oferim una mica de poma bullida amb canyella per si s\u2019ha quedat amb gana. Aquest la refusa, i davant de la negativa de seguir-se atipant del que el paladar li reclama, explota en una rabieta als peus de l\u2019armari on guardem el tresor negre.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 ho fa?<\/p>\n\n\n\n

En aquest cas sembla obvi respondre que \u00e9s perqu\u00e8 vol xocolata. Per\u00f2 el \u201cper qu\u00e8?\u201d ens duu a investigar m\u00e9s profund en la psique d\u2019aquest infant; a explorar quin \u00e9s l\u2019or\u00edgen del seu anhel envers la xocolata; quin desig persegueix; quin buit tapa amb la b\u00fasqueda constant d\u2019aquest aliment. Sabem que no \u00e9s per gana, perqu\u00e8 refusa la poma bullida, i segueix reclamant xocolata. <\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que el dol\u00e7 i el sabor de la xocolata li aporta? Qu\u00e8 calma? Quin buit omple?<\/p>\n\n\n\n

Com veieu, el \u201cper qu\u00e8?\u201d va m\u00e9s enll\u00e0 de la senzilla observaci\u00f3 de la situaci\u00f3, i fa que les adultes[1]<\/a>ens enrosquem en pensaments que ens desconnecten de l\u2019infant en aquell moment. \u00c9s com si per a respondre aquesta pregunta, pos\u00e9ssim un filtre cognitiu entre nosaltres i l\u2019infant que amortigua la capacitat sanadora i el potencial que guardem en la mirada clara, neta i acollidora de lo que est\u00e0 succe\u00efnt.<\/p>\n\n\n\n

Per A qu\u00e8 ho fa? (qu\u00e8 n\u2019obt\u00e8?)<\/p>\n\n\n\n

Davant un episodi de rabieta, els infants obtenen, com a m\u00ednim, dos recompenses:<\/p>\n\n\n\n

a)     La primera \u00e9s envers l\u2019entorn<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Quan un infant crida, pataleja, plora perqu\u00e8 vol xocolata, el que est\u00e0 clar que obt\u00e8 de la situaci\u00f3 \u00e9s captar la nostra atenci\u00f3 envers ell\/a en aquell moment i, sovint, tenir-nos alterades perqu\u00e8 no sabem com reaccionar davant tal explosi\u00f3. Les adultes no comprenem com pot ser que es rebel\u00b7li; que no entengui que ja n\u2019hi ha prou, que \u00e9s hora d\u2019anar a dormir i que no li va b\u00e9, etc.<\/p>\n\n\n\n

Les adultes desitgem que comprengui el que li diem. Volem que sigui coherent. Ens agradaria que fos m\u00e9s manejable, m\u00e9s obedient, m\u00e9s \u201cbo\/bona\u201d, m\u00e9s responsable. En definitiva, les adultes esperem que aquest infant sigui adult\/a<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els infants<\/strong> no s\u00f3n adults\/es i no poden ser-ho<\/strong>. La seva capacitat biol\u00f2gica \u00e9s molt limitada en termes maduratius. L\u2019estructura cerebral que ens possibilita autorregular-nos i sostenir-nos com a persones adultes es diu neoc\u00f2rtex, i \u00e9s una \u201ccapa\u201d del nostre cervell que segueix desenvolupant-se i madurant fins als 21 anys d\u2019edat. Comprenent aix\u00f2, \u00e9s senzill de veure que no podem demanar-li a un infant d\u2019aquesta edat que integri tota l\u2019experi\u00e8ncia vital de regulaci\u00f3 que tenim les adultes.<\/p>\n\n\n\n

En aquest moment del desenvolupament on es produeixen m\u00e9s rabietes (ja hem dit que \u00e9s, per norma general, entre els 2 i els 5 anys) les funcions cognitives dels infants estan regides pel cervell l\u00edmibic, que \u00e9s la \u201ccapa\u201d del nostre cervell que ens assimila m\u00e9s a la resta de mam\u00edfers i que \u00e9s on bullen les emocions, l\u2019instint i tamb\u00e9 on es guarda el calaix de la mem\u00f2ria. Si observeu un documental del National Geographic sobre cadells mam\u00edfers, podreu fer grans similituds amb el tipus de relaci\u00f3 de les cries humanes estableixen amb el seu entorn i entre els\/les iguals. \u00c9s una etapa on la concepci\u00f3 moral de la personalitat \u00e9s molt incipient. La seva autorregulaci\u00f3 passa m\u00e9s per lo sensorial i lo psicomotriu, i la part de comprensi\u00f3 verbal i cognitiva \u00e9s encara molt prematura. Elles i ells no saben diferenciar encara qu\u00e8 \u00e9s bo i qu\u00e8 \u00e9s dolent. Qu\u00e8 \u00e9s el fa mal als dem\u00e9s. No comprenen per qu\u00e8 les adultes no les mirem amb amor i acceptaci\u00f3 quan senzillament s\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019An\u00e0lisis Transaccional i la seva teoria d\u2019adquisici\u00f3 de la personalitat, \u00e9s a partir dels dos anys \u2013aproximadament- quan els infants poden comen\u00e7ar a establir ponts de manipulaci\u00f3 conscient de l\u2019entorn. No en el sentit maquiav\u00e8lic, sin\u00f3 en comprendre que, de manera volunt\u00e0ria i panificada, l\u2019entorn \u00e9s una resson\u00e0ncia de les seves accions. Fins llavors, els beb\u00e8s i els infants mes petits es regeixen m\u00e9s per la programaci\u00f3 instintiva de la superviv\u00e8ncia. Tenen el mecanismes com el plor per reclamar atenci\u00f3 quan la necessiten. Si aix\u00f2 se\u2019ls hi satisf\u00e0[2]<\/a>aprenen a confiar en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un entorn amor\u00f3s que permet explotar els recursos interns suficients que tenen per fer-se veure i poder demanar el que necessiten en cada moment. Els beb\u00e8s, a mesura que van creixent, tamb\u00e9 aprenen a satisfer l\u2019instint de conservaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie i que en la ra\u00e7a humana passa per tenir adultes properes que els proveeixin de menjar, amor i aixopluc. Per tal que aix\u00f2 sigui aix\u00ed, \u00e9s molt probable que un beb\u00e8 que sigui mapaternat per una adulta amb molts filtres en la seva mirada, s\u2019hagi d\u2019adaptar a les demandes de l\u2019entorn i no pas a satisfer els seus desitjos.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple:<\/p>\n\n\n\n

Si a un infant la persona que el\/la mapaterna reiteradament el\/la deixa sol\/a quan plora o s\u2019enfada, aquest infant aprendr\u00e0 a \u201cmenjar-se\u201d la seva necessitat de plorar i\/o cridar per tal de satisfer a l\u2019adulta de refer\u00e8ncia i tenir la pres\u00e8ncia necess\u00e0ria a prop.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aix\u00ed com es van posant els pilars que sustentaran la seva personalitat futura, i aquesta base \u00e9s tant important que cal cuidar-la. No podem crear infants submisos i dependents, desconnectats dels seus desitjos, motivacions i pulsions, i a partir de certa edat demanar-los que tinguin iniciativa, que escullin la seva professi\u00f3 sense dubtes i que siguin capa\u00e7os\/es de posar l\u00edmits per tal de parar possibles abusos. Si volem que els infants siguin aut\u00f2noms, s\u2019estimin i es respectin, cal que tot aix\u00f2 els hi donem i permetem quan est\u00e0 a les nostres mans. I molt sovint, passa per permetre l\u2019expressi\u00f3 sana del seu estat intern. Encara que ens molesti. Encara que no ens agradi. Encara que ens incomodi i vari\u00ef la nostra planificaci\u00f3 adulta[3]<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

b)     La segona recompensa que obt\u00e9 un infant d\u2019una rabieta \u00e9s interna<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Al voltant dels 2 anys d\u2019edat, els infants entren en l\u2019etapa egoc\u00e8ntrica. Aix\u00f2 implica que tota la concepci\u00f3 del m\u00f3n gira entorn d\u2019ells\/es. Per a fer una comparativa amb la hist\u00f2ria de la humanitat \u00e9s com quan, en temps medievals, a Europa es creia que la Terra era el centre de l\u2019Univers i que era el Sol qui girava entorn a nosaltres. La mentalitat de les persones que dictaven les lleis era tant limitada i antropoc\u00e8ntrica, que condemnaven a mort a aquelles persones que pensaven de manera diferent (l\u2019exemple m\u00e9s conegut \u00e9s la hist\u00f2ria de Galileu).<\/p>\n\n\n\n

Salvant les dist\u00e0ncies, aprofitar\u00e9 aquest exemple hist\u00f2ric de l\u2019anomenat \u201cantropocentrisme\u201d, per a fer una met\u00e0fora amb l\u2019etapa evolutiva dels infant anomenada \u201cegocentrisme\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Endivineu qui \u00e9s el \u201cpobre\u201d Galileu? I qui representaria a les persones que dictaven les lleis de l\u2019\u00e8poca en el nostre nucli familiar?<\/p>\n\n\n\n

Doncs si, Galileu som les adultes, condemnades a una \u201cmort-rabieta\u201d pel govern egoc\u00e8ntric dels infants.<\/p>\n\n\n\n

Vist aix\u00ed espanta, oi? Per\u00f2 si mirem la hist\u00f2ria en retrospectiva, veiem una evoluci\u00f3 de la consci\u00e8ncia cognitiva imperant[4]<\/a>en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de molts segles l\u2019antropocentrisme ha anat minvant i ja hem apr\u00e8s que les persones humanes no som el melic de l\u2019exist\u00e8ncia, sin\u00f3 una part insignificant dins d\u2019un vast Univers. De la mateixa manera els infants, en el seu proc\u00e9s de maduraci\u00f3 i creixement, aniran integrant la difer\u00e8ncia d\u2019opinions, aniran acceptant els l\u00edmits amorosos i respectuosos alhora que els integraran com a eines de cura personal. \u00c9s meravell\u00f3s observar com un infant a partir de certa edat i fruit de les seves experi\u00e8ncies personals pot autorregular-se i posar-se el l\u00edmit de menjar xocolata a partir d\u2019una certa hora. Ha apr\u00e8s que aix\u00f2 no el cuida, que l\u2019excita i despr\u00e9s li costa dormir, que descansa poc i l\u2019endem\u00e0 est\u00e0 cansat per poder dedicar-se al que li agrada. Arribar a aqu\u00ed requereix d\u2019un acompanyament atent i amor\u00f3s per part de les adultes de les seves rabietes; d\u2019una limitaci\u00f3 pacient i comprensiva amb els seus moments passats de demanda; d\u2019una mirada de sost\u00e9 envers els seus desitjos i pulsions infantils. <\/p>\n\n\n\n

I com podem acompanyar les rabietes de manera respectuosa?<\/p>\n\n\n\n

Un cop arribades aqu\u00ed i havent compr\u00e8s qu\u00e8 \u00e9s una rabieta i des de quin estat de desenvolupament s\u2019origina, estem preparades per poder transformar el filtre que posem al contemplar l\u2019escena on l\u2019infant expressa el seu egocentrisme.<\/p>\n\n\n\n

Tornant a l\u2019exemple de la xocolata, com t\u2019ha canviat la mirada al contemplar el teu infant fent una explosi\u00f3 egoc\u00e8ntrica al peu de l\u2019armari on guardes el dol\u00e7? De quina manera creus que li faria b\u00e9 que l\u2019acompany\u00e9ssis? Qu\u00e8 implicaria aix\u00f2 en tu? Com hauries de transformar-te?<\/p>\n\n\n\n

T\u2019invito a que reflexions uns minuts sobre aquestes preguntes abans de seguir llegint. Confia en que tens la capacitat per a trobar les respostes per tu mateix\/a.<\/p>\n\n\n\n

Abans de seguir llegir, he de dir-te que no hi ha receptes universals. Igual que la paella \u00e9s diferent segons les mans que la preparen \u2013i possiblement igual de bona sigui el que sigui que hi afegim- la crian\u00e7a tamb\u00e9. Si que \u00e9s cert que l\u2019experi\u00e8ncia i la capacitat de reflexi\u00f3 i q\u00fcestionament intern ajuda a que el resultat sigui cada cop m\u00e9s gust\u00f3s. Tot i aix\u00f2, no t\u2019aferris a cap manual, gui\u00f3 o soluci\u00f3 miraculosa. Si tens dubtes i res del que llegeixes o apliques et funciona, busca ajuda professional; parla cara a cara amb alg\u00fa que et pugui sostenir la mirada i comprendre, que et s\u00e0piga escoltar i acompanyar en el teu proc\u00e9s de descobrir com fer-ho<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El que si que et puc dir arribades a aquest punt, \u00e9s que \u00e9s important que tinguis en compte alguns aspectes per afrontar les rabietes.<\/p>\n\n\n\n

Prevenci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Fa mil\u00b7lennis que ens han ensenyat que el sacrifici i el patiment formen part de l\u2019evoluci\u00f3 vital. Qu\u00e8 passaria si pogu\u00e9ssim arribar a creure\u2019ns que hi ha la \u201cvia facilis\u201d<\/em>? Un cam\u00ed que, tot i no ser pla, \u00e9s m\u00e9s portable.<\/p>\n\n\n\n

Si saps que el teu infant t\u00e9 dificultats i li costen les transicions entre activitats, o tot \u00e9s m\u00e9s complexe quan a les situacions s\u2019hi suma la gana, son, fred, calor, etc., una manera de fer que el dia sigui mes fluid \u00e9s poder-les preveure \u2013com a adultes tenim la capacitat de planificar i generar una log\u00edstica al nostre entorn que cre\u00ef espais de seguretat i benestar per a nosaltres i els infants que acompanyem-. \u00c9s a dir, que si vas a passar una tarda a la platja, recorda\u2019t d\u2019agafar aigua, la gorra, fruita i menjar per tal que, a m\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia enriquidora de poder jugar amb sorra i aigua amb la teva companyia, el teu infant tingui les necessitats b\u00e0siques cobertes quan aquestes apareguin.<\/p>\n\n\n\n

De vegades, el fet de planificar el dia ajuda tant a les adultes a sentir que aporten qualitat i cura, i als infants perqu\u00e8 senten que l\u2019entorn \u00e9s segur i relaxat. I aix\u00f2 \u00e9s un preventiu de situacions on es podrien donar les rabietes amb m\u00e9s facilitat. De la mateixa manera, avisar-lo amb temps[5]<\/a>per a fer canvis d\u2019activitat, o marxar de llocs, ajuda a que els infants \u2013que viuen en el temps infinit- puguin tenir una m\u00ednima idea del que succeeix en el seu dia.<\/p>\n\n\n\n

No judici<\/p>\n\n\n\n

Si tot i preveure possibles necessitats l\u2019infant acaba fent un episodi de rabieta, \u00e9s molt important recordar-nos de Galileu. Hem de poder comprendre la incapacitat de l\u2019infant per posar-se al nostre lloc degut a la seva mancan\u00e7a madurativa. Els infants no tenen la capacitat emp\u00e0tica adulta per poder-nos comprendre en les nostres negatives i necessitats. Aix\u00f2 no vol dir que sempre hagin de fer el que ells\/es volen[6]<\/a>, per\u00f2 si cal que les adultes puguem acollir sense jutjar com se senten i qu\u00e8 els agradaria.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple:<\/p>\n\n\n\n

En el moment del bany hi ha infants que els costa molt sortir de la banyera. Volen seguir gaudint del joc, de l\u2019estona de relax i exploraci\u00f3 lliure amb l\u2019aigua, etc. Tot i aix\u00f2, hi ha un moment on ja no poden escollir i han de sortir de la banyera. Si l\u2019infant fa una rabieta en aquell moment, com n\u2019\u00e9s de diferent des d\u2019on actuem.<\/p>\n\n\n\n

a)     \u201cMai en tens prou o qu\u00e8? Vinga!, surt de l\u2019aigua ja! No siguis dolent i no ploris! O vols fer enfadar a la\/el mama\/papa? No pares? A que marxo i et quedes aqu\u00ed sol\/a?!\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

b)     \u201cEntenc que tens ganes de seguir jugant amb l\u2019aigua. \u00c9s molt divertit, oi? Ara ja s\u2019ha acabat l\u2019estona i has de sortir. Encara que ploris i cridis jo t\u2019acompanyar\u00e9. Comprenc que no t\u2019agradi el que et dic\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tot i que nom\u00e9s s\u00f3n paraules el que hi ha escrit, cada una de les dues situacions descriuen estats d\u2019\u00e0nim en l\u2019acompanyament. Quin sents que \u00e9s el teu? Quin creus que possibilita que el teu infant tingui recursos personals que l\u2019ajudaran de cara al seu futur?<\/p>\n\n\n\n

Sosteniment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un cop s\u2019ha donat la rabieta i hem pogut acollir el que succe\u00efa, com podem sostenir el que es d\u00f3na a continuaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s senzill i complex alhora. El que podem fer per sostenir el que est\u00e0 passant \u00e9s posar molta pres\u00e8ncia i consci\u00e8ncia a la situaci\u00f3. Si hem estat capaces de recordar-nos d\u2019en Galileu, com creieu que es devia sentir quan el seu descobriment va ser soterrat i pat\u00ed les burles i amenaces de l\u2019entorn? Doncs jo crec que no es va enfonsar perqu\u00e8 sabia que el que havia descobert era ben cert. I aquesta \u00e9s l\u2019actitud que les adultes que acompanyem rabietes hem de poder habitar: tenir la convicci\u00f3 que aix\u00f2 que succeeix \u00e9s un proc\u00e9s sa i natural, que afian\u00e7a la confian\u00e7a dels infants, que els ajuda a expressar les seves inconformitats, desitjos i opinions. I des d\u2019aqu\u00ed, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que ens predisposem a la paci\u00e8ncia, a l\u2019acompanyament calmat i comprensiu<\/strong>, que no pas si pensem que tenim tirans\/es manipuladors\/es a casa, que lo \u00fanic que volen \u00e9s sortir-se\u2019n amb la seva i esguerrar-nos la pau i la calma. Pensar en petits Maquiavels corrent pels passadissos de casa ens predisposa al c\u00e0stig, l\u2019enfado i l\u2019autoritarisme. Ens acaba transformant amb adultes que fan un cop de m\u00e0 a la taula cada vegada que la situaci\u00f3 desborda els seus plans i necessitats. I aix\u00f2, crea infants que acabaran actuant de la mateixa manera. Si nosaltres, adultes amb un neoc\u00f2rtex funcional, som incapaces d\u2019autorregular-nos, com els hi podem demanar que ho facin ells\/es? Penseu que els infant fan all\u00f2 que veuen, no all\u00f2 que els dieu, i \u00e9s per aix\u00f2 que s\u00f3n el nostre major mirall. Observar-nos mentre acompanyem aporta molta informaci\u00f3 sobre com els infants sostenen les situacions de la seva Vida<\/strong>. Les rabietes ens ofereixen l\u2019oportunitat<\/strong> de poder aportar pres\u00e8ncia, amor i respecte a les seves necessitats, alhora que en ajuda a comprendre per on estan passant i qu\u00e8 se\u2019ls est\u00e0 movent. Obrir-se a empatizar amb ells\/es els ajuda a tenir el recurs per a poder-ho arribar a fer. Si criem infants amb amor, tindrem adultes que sabran estimar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Contenci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Davant la frustraci\u00f3 que pot arribar a crear un l\u00edmit, els infants, com ja hem vist, fan \u00fas de tot el seu arsenal per poder-nos expressar que no hi estan d\u2019acord. Aquesta capacitat que tenen de manifestar la seva disconformitat i rebel\u00b7lar-se, t\u00e9 a veure amb l\u2019energia agressiva. Aquesta, \u00e9s una energia de superviv\u00e8ncia i necess\u00e0ria per a la preservaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie \u2013i a la llarga, de la seva personalitat-. L\u2019energia agressiva \u00e9s un cont\u00ednuum que va des del pol \u201czero\u201d que seria la personalitat v\u00edctima, fins al pol \u201ccent\u201d que seria la personalitat violenta. Els infants sans en aquesta etapa, no arriben mai als extrems. Experimenten fluctuacions entre una energia agressiva alta i una baixa. Si que \u00e9s cert que hi ha infants que ja a una edat temprana manifesten la seva tend\u00e8ncia, tot i aix\u00ed, cal observar a qu\u00e8 es deguda. En una fam\u00edlia sana, els infants tenen perm\u00eds per expressar la seva energia agressiva tal i com ve, i \u00e9s per aix\u00f2 que sovint, les rabietes s\u00f3n tant explosives.<\/p>\n\n\n\n

De vegades hi ha fam\u00edlies que es pregunten per qu\u00e8 el nen o la nena de la ve\u00efna, o els del cunyat, etc. no fa les rabietes que t\u00e9 el seu\/va fill\/a. Les comparacions s\u00f3n perjudicials, i sempre cal tenir en compte quin tipus de crian\u00e7a s\u2019est\u00e0 donant, com \u00e9s la fam\u00edlia[7]<\/a> i quines caracter\u00edstiques presenta l\u2019infant. Davant dubtes, malestars, pors o incapacitats de gestionar les rabietes, t\u2019aconsello que consultis a una professional que et pugui assessorar a t\u00edtol individual.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passa quan en una rabieta l\u2019infant corre perill?<\/p>\n\n\n\n

Doncs que cal cuidar-lo i, com a adultes, tenim la responsabilitat de donar seguretat a la manifestaci\u00f3 de l\u2019infant. La majoria de les vegades, quan un infant es d\u00f3na cops, o pica fort a algun lloc on pot fer-se mal i se\u2019n fa, deixa de fer-ho. Un nen sa que experimenta el dolor d\u2019haver-se fet mal, parar\u00e0 aviat l\u2019acci\u00f3 que li ocasiona el malestar. Per aix\u00f2 de vegades cal esperar-se una mica a intervenir. Ning\u00fa millor que vosaltres coneix els vostres infants i sabeu si els heu deixat experimentar amb el dolor, o per contra, els heu sobreprotegit i potser no saben autorregular-se. En aquest cas, n\u2019haureu d\u2019aprendre plegats\/des!<\/p>\n\n\n\n

Una altra cosa \u00e9s quan els infants fan malb\u00e9 materials que no estan preparats per a trencar-se. Per exemple, davant les rabites \u00e9s com\u00fa que els infants tirin objectes, vulguin trencar joguines, fer mal a germans\/es petits\/es, a nosaltres mateixes com a adultes, etc. Les opcions que un infant troba d\u2019expressar la seva energia agressiva cap enfora s\u00f3n il\u00b7limitades, i \u00e9s aqu\u00ed on les adultes hem de poder fer \u00fas de la nostra pres\u00e8ncia i experi\u00e8ncia per posar seguretat i l\u00edmits a les situacions, aix\u00f2 si, recordant no jutjar el que est\u00e0 b\u00e9 o est\u00e0 malament. Si recordem el cas d\u2019en Galileu, podrem posar paraules del tipus \u201cveig que tens ganes de tirar el got al terra\u201d\/ \u201cveig que vols pegar-me molt fort\u201d \/ \u201cveig que tens ganes de xutar aquests llibres\u201d \/ etc. Recollir el que l\u2019infant est\u00e0 fent li d\u00f3na una noci\u00f3 que est\u00e0 sent observat. Tot i aix\u00f2, hem de posar seguretat a l\u2019espai i al material i cal fer \u00fas dels l\u00edmits[8]<\/a>. Utilitzarem el l\u00edmit f\u00edsic i verbal, sempre posant molta pres\u00e8ncia, \u00e9s a dir: posant-nos aprop seu i separant-lo del material o persones a qui vol fer mal amb una m\u00e0 ferma i una mirada amorosa. Si no s\u2019atura despr\u00e9s de reiterar el l\u00edmit algunes vegades, el que farem ser\u00e0 utilitzar la contenci\u00f3 f\u00edsica. Ens podem acostar a l\u2019infant i explicar-li que com que no est\u00e0 respectant el l\u00edmit i nosaltres no volem que faci malb\u00e9 res ni li faci mal a ning\u00fa, l\u2019haurem de contenir perqu\u00e8 ell\/a ara mateix no est\u00e0 preparat per a fer-ho sol\/a. D\u2019aquesta manera, amb l\u2019actitud d\u2019amor i comprensi\u00f3 envers l\u2019expressi\u00f3 del seu malestar, el rodejarem amb els bra\u00e7os i l\u2019acostarem al nostre cos. Sovint, sentir-se atrapats els molesta enormement i aix\u00f2 fa que la rabieta pugi de nivell en picat. Aqu\u00ed, enlloc d\u2019enretirar-nos i espantar-nos, \u00e9s molt important que \u2013com Galileu- creiem ferventment que aix\u00f2 \u00e9s el millor per l\u2019infant, ja que li estem permetent de poder expressar el crit, el plor i l\u2019enfado d\u2019una manera segura entre els nostres bra\u00e7os. Per a que la contenci\u00f3 sigui del tot respectuosa, cal que el l\u00edmit naixi de l\u2019amor i l\u2019acceptaci\u00f3 del que l\u2019infant est\u00e0 expressant. Que comprenguem que est\u00e0 enfadat pel l\u00edmit que li hem posat i que pot voler-nos fer mal f\u00edsica i verbalment. Com a adultes que som, aprendrem a no prendre\u2019ns-ho personalment i enlloc de mirar la situaci\u00f3 amb r\u00e0bia i dolor, comprendrem que la seva capacitat comunicativa \u00e9s tant b\u00e0sica que aquesta \u00e9s la \u00fanica manera que t\u00e9 d\u2019expressar-nos que no li agrada gens el que li est\u00e0 succe\u00efint. Obrir-nos a estimar l\u2019energia agressiva del nostre infant, a abra\u00e7ar-la i permetre\u2019n la sana manifestaci\u00f3 crear\u00e0 un vincle molt m\u00e9s profund i sincer entre nosaltres, alhora que l\u2019infant comprendr\u00e0 que l\u2019entorn que l\u2019envolta est\u00e0 preparat per sostenir-lo li passi el que li passi. Si aquest acompanyament \u00e9s constat i s\u2019instal\u00b7la a la llar, els infants sentiran acceptada la seva part de llum i la seva part d\u2019ombra, \u00e9s a dir: seran acceptat de manera plena i complerta. Possibilitar espais per a qu\u00e8 els infants canalitzin les seves emocions \u2013per m\u00e9s dif\u00edcils que se\u2019ns facin a nosaltres- genera permisos per a que pugin \u2013i puguem- manejar tot el ventall d\u2019emocions del que estem dotades com a persones<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Recollida<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enmig d\u2019una explosi\u00f3 de rabieta no hi ha cap infant \u2013i poques adultes- que estigui preparat per aturar l\u2019explosi\u00f3 emocional i parar atenci\u00f3 a tenir un di\u00e0leg cognitiu amb les adultes. Per tal de poder arribar a fer un tancament de la situaci\u00f3 viscuda cal que deixem passar tota la riuada d\u2019emocions que es generen en el context. Un cop hem mirat sense judici, hem sostingut, hem contingut amb amor i acceptaci\u00f3, per norma general els infants van baixant la intensitat de l\u2019energia agressiva i acaben la desc\u00e0rrega amb plor i distensi\u00f3 corporal. \u00c9s llavors quan els adults seguim tenint un paper central: quan els infant s\u2019afluixen, nosaltres seguim presents, amb el cor obert i la comprensi\u00f3 activa. Recollim la seva manifestaci\u00f3 en forma de rabieta amb molta calidesa i tendresa, pr\u00e0cticament sense posar paraules si no surten d\u2019ells\/es. Aquestes \u2013les paraules- venen m\u00e9s endavant, quan ja l\u2019infant d\u00f3na mostres d\u2019haver-se recuperat despr\u00e9s de la rabieta, o si ha estat molt intensa i en la fase de distensi\u00f3 es queda adormit\/da, en podem parlar quan es desperti, o m\u00e9s tard quan fem un bany, un massatge relaxant o llegim un conte ven junts\/es. Li podem transmetre quelcom aix\u00ed: \u201cAbans\/ahir\/al mat\u00ed\/etc. has cridat i has plorat molt, te\u2019n recordes? Tenies moltes ganes de menjar xocolata i jo t\u2019he dit que no. T\u2019has enfadat i volies pegar-me. I jo t\u2019he abra\u00e7at fort per acompanyar-te. Ara, est\u00e0s m\u00e9s tranquil\/a?<\/em>\u201d. Normalment els infants responen amb obertura davant d\u2019aix\u00f2, reconeixen lo que han viscut i els ajuda a comprendre que, tot i enfadar-se i voler fer mal, les adultes els\/les hem acompanyat i no guardem rencor. De vegades podem afegir com ens hem sentit, sempre utilitzant la comunicaci\u00f3 constructiva, sense c\u00e0rrega ni culpa: \u201cA mi tamb\u00e9 se m\u2019ha fet dif\u00edcil perqu\u00e8 cridaves molt fort!\u201d. <\/em> Parlar i compartir les emocions viscudes i la intensitat que totes hem sentit ajuda en la construcci\u00f3 de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, i \u00e9s un regal per a tota la Vida<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Elisenda Pascual i Mart\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n

psic\u00f2loga i fundadora d\u2019Acompanyament Familiar <\/p>\n\n\n\n

[1]<\/a> utilitzo \u201cadultes\u201d per referir-me a les persones adultes, no nom\u00e9s a les de sexe i\/o g\u00e8nere femen\u00ed. Entenc que la crian\u00e7a la realitzen tant les persones que s\u2019identifiquen amb el g\u00e8nere femen\u00ed com les que s\u2019identifiquen amb el mascul\u00ed, i \u00e9s per aix\u00f2 que les incloc a totes.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Quan parlo de satisfer el plor d\u2019un infant em refereixo a poder-lo acompanyar amb pres\u00e8ncia, i no desatendre\u2019l ensenyant aix\u00ed a l\u2019infant que el plor no li aporta all\u00f2 per al que ha estat dissenyat: protecci\u00f3 i aferrament, creant un estil maparental que fomenta l\u2019aband\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 cal observar que hi ha fam\u00edlies m\u00e9s del tipus sobreprotector<\/strong>que no arriben a permetre mail que les seves criatures plorin. Aix\u00f2 estableix una falsa creen\u00e7a que sempre existir\u00e0 alg\u00fa que, m\u00e0gicament, aparegui per a solucionar totes les situacions problem\u00e0tiques, desconnectant aix\u00ed als beb\u00e8s de la capacitat innata que posseeixen de reclamar ajuda.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> I aix\u00f2 implica posar l\u00edmits amorosos i respectuosos, adequats a l\u2019edat i l\u2019infant, que cuidin el seu desenvolupament i no castrin permanentment les seves necessitats. Vegi\u2019s l\u2019article sobre l\u2019autonomia<\/strong>i la pseudoautonomia<\/strong> en aquest blog.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> En altres cultures, la consciencia antropoc\u00e8ntrica feia mil\u00b7lennis que havia quedat enrere, igual que en certes professions i individus de la mateixa Europa, com per exemple entre les bruixes, que eren condemnades per posseir coneixements que amena\u00e7aven el r\u00e8gim cognitiu imperant.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> El temps, per als infants petits, \u00e9s el present infinit. Aix\u00f2 vol dir que no comprenen (i no perqu\u00e8 no vulguin, sin\u00f3 perqu\u00e8 no poden i no tenen el cervell madur per a comprendre les fluctuacions espacials entre el passat, el present i el futur) que les adultes tinguem pressa, anem justes i no tinguem temps per a passar estona amb ells\/es. Aix\u00ed, quan es vol aplicar el concepte \u201ctemps\u201d als infants petits, \u00e9s molt important que el portem a lo concret. I aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Doncs vol dir que els hem de poder plasmar el pas del temps en quelcom que, sensitivament, puguin tocar, palpar i observar. Per exemple: el pas del temps es pot marcar amb els dits de la m\u00e0 que van baixant. \u201cQueda aquest temps\u201d \u2013amb els 5 dits de la m\u00e0 oberts-. \u201cAra queda aquest\u201d \u2013 amb els quatre-. I aix\u00ed progressivament fins que estan tots amagats i ja s\u2019ha acabat el joc i toca recollir, o sortir de la banyera, o anar a dormir.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> Vegi\u2019s l\u2019article sobre els \u201cl\u00edmits<\/strong>\u201cen aquest blog.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> Vegi\u2019s l\u2019article sobre la \u201cFamilia i estils de crian\u00e7a<\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> idem 6.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

 Qu\u00e8 s\u00f3n les rabietes? Les rabietes s\u00f3n una manifestaci\u00f3 sana i natural dels infants per afian\u00e7ar-se en el seu proc\u00e8s de construcci\u00f3 del \u201cjo\u201d, la seva identitat i la seva independ\u00e8ncia. Solen apar\u00e8ixer entre els 2 i els 5 anys, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que nom\u00e9s sorgeixin en aquesta franja d\u2019edat. Les rabietes tenen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1086,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1084","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"yoast_head":"\nLAS RABIETAS - Acompanyament Familiar<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"LAS RABIETAS - Acompanyament Familiar\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\" Qu\u00e8 s\u00f3n les rabietes? Les rabietes s\u00f3n una manifestaci\u00f3 sana i natural dels infants per afian\u00e7ar-se en el seu proc\u00e8s de construcci\u00f3 del \u201cjo\u201d, la seva identitat i la seva independ\u00e8ncia. Solen apar\u00e8ixer entre els 2 i els 5 anys, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que nom\u00e9s sorgeixin en aquesta franja d\u2019edat. Les rabietes tenen […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Acompanyament Familiar\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-10-12T12:15:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-04-13T12:15:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"645\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"320\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"22 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/2cd1d7b797c09f8e73d0ab6b36585040\"},\"headline\":\"LAS RABIETAS\",\"datePublished\":\"2016-10-12T12:15:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-13T12:15:58+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\"},\"wordCount\":5034,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg\",\"articleSection\":[\"Art\u00edculos\"],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\",\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\",\"name\":\"LAS RABIETAS - Acompanyament Familiar\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg\",\"datePublished\":\"2016-10-12T12:15:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-13T12:15:58+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg\",\"width\":645,\"height\":320,\"caption\":\"Las rabietas Blog Acompanyament Familiar\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"LAS RABIETAS\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/\",\"name\":\"Acompanyament Familiar\",\"description\":\"Psic\u00f3logas en Barcelona: Acompa\u00f1amiento familiar\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization\",\"name\":\"Acompanyament Familiar\",\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/logo_acompanyamnet_familiar.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/logo_acompanyamnet_familiar.png\",\"width\":241,\"height\":126,\"caption\":\"Acompanyament Familiar\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/logo\/image\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/2cd1d7b797c09f8e73d0ab6b36585040\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/073937bd7f1a8c2904d9fa1ec5e3919f37a465744fcb187f31d4ddf76bcbd0d0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/073937bd7f1a8c2904d9fa1ec5e3919f37a465744fcb187f31d4ddf76bcbd0d0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\"],\"url\":\"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/author\/admin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"LAS RABIETAS - Acompanyament Familiar","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"LAS RABIETAS - Acompanyament Familiar","og_description":" Qu\u00e8 s\u00f3n les rabietes? Les rabietes s\u00f3n una manifestaci\u00f3 sana i natural dels infants per afian\u00e7ar-se en el seu proc\u00e8s de construcci\u00f3 del \u201cjo\u201d, la seva identitat i la seva independ\u00e8ncia. Solen apar\u00e8ixer entre els 2 i els 5 anys, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que nom\u00e9s sorgeixin en aquesta franja d\u2019edat. Les rabietes tenen […]","og_url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/","og_site_name":"Acompanyament Familiar","article_published_time":"2016-10-12T12:15:00+00:00","article_modified_time":"2025-04-13T12:15:58+00:00","og_image":[{"width":645,"height":320,"url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"admin","Tiempo de lectura":"22 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/2cd1d7b797c09f8e73d0ab6b36585040"},"headline":"LAS RABIETAS","datePublished":"2016-10-12T12:15:00+00:00","dateModified":"2025-04-13T12:15:58+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/"},"wordCount":5034,"publisher":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg","articleSection":["Art\u00edculos"],"inLanguage":"es"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/","url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/","name":"LAS RABIETAS - Acompanyament Familiar","isPartOf":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg","datePublished":"2016-10-12T12:15:00+00:00","dateModified":"2025-04-13T12:15:58+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#primaryimage","url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg","contentUrl":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/las-rabietas.jpeg","width":645,"height":320,"caption":"Las rabietas Blog Acompanyament Familiar"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/articulos\/las-rabietas\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"LAS RABIETAS"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#website","url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/","name":"Acompanyament Familiar","description":"Psic\u00f3logas en Barcelona: Acompa\u00f1amiento familiar","publisher":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#organization","name":"Acompanyament Familiar","url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/logo_acompanyamnet_familiar.png","contentUrl":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/logo_acompanyamnet_familiar.png","width":241,"height":126,"caption":"Acompanyament Familiar"},"image":{"@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/2cd1d7b797c09f8e73d0ab6b36585040","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/073937bd7f1a8c2904d9fa1ec5e3919f37a465744fcb187f31d4ddf76bcbd0d0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/073937bd7f1a8c2904d9fa1ec5e3919f37a465744fcb187f31d4ddf76bcbd0d0?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"},"sameAs":["https:\/\/acompanyamentfamiliar.com"],"url":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/author\/admin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1084"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1089,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1084\/revisions\/1089"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/acompanyamentfamiliar.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}