Acompanyament Familiar

foto infants2

Néixer infant en un món adult és una tasca ben complexa. Els ritmes, el tempo, els valors i les prioritats, les neurosis adultes, la societat de consum amb manca de cura, etc. Ser infant en un món d’asfalt i de presses no és pas baladí. Segurament, tota aquesta memòria vinculada al temps natural i circular -aquell que ens recorda la mare Terra- està ben enterrada sota el pas dels anys i la domesticació de la societat neoliberal; tot i així, et convido a un petit exercici amb el teu infant. T’invito a que organitzis una expedició a la NATURA. Que busquis una estona en el teu calendari per poder sortir a la platja, al bosc, a l’exterior. Un cop siguis allí, decideix un bon lloc on poder tenir tranquil·litat en l’entorn i fixa uns límits saludables per tal que l’estada a l’espai sigui relaxada: fins on pot anar, quins objectes pot utilitzar, si hi ha plantes, quines pot arrencar i quines no, etc. Un cop seguritzat l’espai pren-te uns instants per asseure’t en un punt proper a ell/a, i permet que la seva essència brolli sense interferir-hi. Deixa que l’infant jugui, explori, s’alliberi de les cuirasses que l’acompanyen en el seu dia a dia. Observa com torna a florir la seva essència infantil, el seu tempo, la seva necessitat d’activar-se o d’aturar-se. En un espai segur, amb una presència adulta amorosa i col·locada, l’autorregulació que apareix restableix l’equilibri intern sa de l’infant.

Pots observar com n’és de sincer el joc del teu infant?

T’adones dels recursos que troba en un espai segur?

Quan llegeixo la Declaració dels Drets dels Infants m’adono que parla de coses com: tenir les necessitats cobertes, dret a ser cuidats, seguritzats, estimats, el dret de pertinença, etc. El que és curiós és que la forma en com ho expressa no contempla que les persones adultes haguem de fer una transformació profunda per tal de poder-los-hi oferir. No contempla que la societat necessita un gir profund, de base, d’arrel, per tal de poder oferir una salut imprescindible que mai hagués hagut d’estar-los-hi arrabassada. Tampoc parla de les ferides que ja arrosseguem de la nostra pròpia infància, de les carences, dolors i oblits que hem anat acumulant i que ens predisposen, en molts casos, a oferir el mateix.

Els drets dels infants són bàsics i sense ells, seguim perpetuant una societat malalta i neuròtica. Ara bé, aquests drets són inherents a un desenvolupament intern i conscient de les persones adultes que els acompanyem. Sense una mirada profunda de revisió i cura de la nostra història de vida, seguirem negant l’amor, la cura, el reconeixement autèntic -i moltes d’altres “must”- envers els nostres fills i filles.

Estimar-se per estimar. Cuidar-se per poder cuidar.

Incloure’s per poder incloure. Descansar per poder respectar.

*Coincidint amb què el dia 01/06 és el Dia Internacional de la Infància i el 04/06 és el Dia Internacional dels nens víctimes innocents de l’agressió, i el 12/06 és el Dia Mundial del Treball Infantil

Elisenda Pascual

One thought on “Els DRETS a la INFÀNCIA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *