“Una bona cachete a temps, sempre va bé!”
“Si no fas això, no et deixaré fer allò”
“Tinc por de posar-li al meu fill aquest límit i que s’enfadi”
Els límits sans no generen por, frustració (potser) sí. Vénen dexercir lautoritat sana. Contemplen la diferència entre necessitats i els desitjos. Són coherents. Permeten l’expressió de la frustració que se’n deriva. Busquen un sí per cada no, si es pot. Es donen en relacions de confiança. S’expressen amb un to emocional tan neutre com sigui possible. Serveixen per cuidar i no per controlar. Fer-ho prou bé a la criança és fer-ho perfecte.
Vine o connecta’t a la xerrada gratuïta