La intel·ligència emocional, de la qual tant se’n parla i tant preocupa, és una habilitat que s’ha de cultivar en el dia a dia, des de la llar. És important oferir un espai de salut emocional a la llar, a les rutines i amb el nostre exemple. M’agrada sempre recordar aquella frase que diu “els teus fills fan allò que veuen, no allò que els dius”. És una gran presa de terra i de realitat necessària per poder abraçar la responsabilitat que la mapaternitat porta implícita.
Acompanyar les emocions implica, inestimablement, una mirada cap a un mateix. Quan com a adulta em puc preguntar:
Com visc les meves emocions en el dia a dia?
Hi ha alguna emoció que em costi més de sostenir?
Si em pogués veure des de la mirada dels meus fills, com em veuria?
Respondre’s a aquestes qüestions ens pot donar una idea de com fem servir la nostra part emocional i quin tipus de model oferim a les criatures.
Hi ha pits familiars on certes emocions estan prohibides per mandat familiar. Per exemple, una llar on hi ha algú malalt crònic pot arribar a censurar l’alegria de la resta dels membres. “Com estaràs content tenint la teva mare malalta al llit?”. Aquest tipus de frases, encara que no verbalitzades, poden arribar a sentir-se a l’ambient del dia a dia. Recorda que les criatures tenen una percepció molt més àmplia i global que no pas la verbal, i que aquest tipus de sentències no cal ser pronunciades per ser totalment absorbides i incorporades en la seva forma de relacionar-se amb el món.
Durant molt de temps s’han concebut les emocions com a bones i dolentes. Ja és hora que això comenci a transformar-se per aconseguir una coherència a la nostra pràctica diària amb les criatures.
Qui va dir que plorar és dolent?
Quan deixem de permetre l’enuig a les nostres criatures?
Què et passa quan tenen por?
Acceptar que l’alegria –i les emocions secundàries que deriven d’aquesta emoció bàsica– és l’única emoció “bona” o “positiva” és, a més de fals, totalment determinant de com ens predisposem a acompanyar les altres. Una alegria no regulada, pot arribar a ser maníaca i produir patologia, així com una por prolongada, o una ràbia engolida i no expressada, o una tristesa mal gestionada. Si estirem el fil de cadascuna d’aquestes emocions portades a l’extrem, tindrem patologies com la depressió, les autolesions, la violència, el pànic, etc. Estic segura que cap mapadre prou bonx voldria això per als seus fills. Així que d’aquí que fem tant èmfasi en la gestió equilibrada de les quatre emocions bàsiques (i de totes les que se’n deriven): por, alegria, tristesa i ràbia.
Poder habitar totes les emocions de manera sana i coherent ens facilitarà la tasca de poder acompanyar-les quan les nostres criatures les expressin. Pensa, a més, que la forma com els teus fills ho faran, probablement diferirà molt de com tu ho gestions. Més d’una vegada m’hauràs sentit parlar de la regulació dels impulsos, oi? L’espècie humana hem desenvolupat ontogenèticament una zona del cervell que permet regular els impulsos, prendre decisions pràctiques i sobreposar, per vegades, la raó a l’emoció. Doncs bé, aquesta àrea cerebral s’anomena lòbul prefrontal, i és el que se situa darrere de l’os del nostre front. Aquest, només arriba a la maduresa al voltant dels 21 anys. Així que imagina tot el camí que els falta als teus fills per poder arribar a autorregular-se a nivell emocional. Si a això li sumes l’efecte de les neurones mirall que són capaços d’introjectar els nostres comportaments i funcionament com a models que tenen, ja que tens un bon còctel de responsabilitat i coherència que, com a mapadres, hem de poder conquerir.
Si et ve de gust compartir una mica més sobre com acompanyar les emocions a la criança, t’espero al DIRECTE del proper Dimarts 16 a les 21h horari de Barcelona.
Pots connectar-te a:
FBK: https://www.facebook.com/psicologiarespetuosa
Instagram: @elisendapascualmarti
Quan? DIMARTS 16 d’abril a les 21H
Et veig aviat i feliç criança,
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga i psicoterapeuta
Directora d’Acompanyament Familiar
