Imatge: www.nytimes.com
Els nens i nenes, durant el seu procés de desenvolupament, es van conformant en àmbits diversos i variats. Un és el com aterren l’expressió social de la seva sexualitat. Històricament el gènere ha estat definit per la genitalitat: penis significava ser home, i vulva significava ser dona. Home i dona eren -i ho continuen sent en la majoria d’àmbits socials- paraules que acoten un rol, una manera de vestir, d’actuar, de ser i d’estar al món, a quines professions dedicar-se, etc. Des d’Acompanyament Familiar ens sembla important qüestionar aquests preceptes socials bàsics explorant, des de l’àmbit de l’educació respectuosa, les tendències, inclinacions i exploracions que els nens i nenes realitzen al seu dia a dia per poder observar com són influenciats pels mandats familiars, socials i culturals. Aquests mandats, encara que molt subtils i implícits moltes vegades, calen d’una manera culpidora en el desenvolupament del patró de gènere dels més petits. D’aquesta manera com els i les adultes que els acompanyem actuem, ens vestim, ens movem, pensem, verbalitzem el que ens passa, com ho diem i què no diem, etc. és el que els traspassem.
Un altre factor important en la conformació del rol de gènere són els missatges que reben a través de la societat que els envolta: l’escola, la TV, la família, el parc, els amics, etc. És molt complex poder filtrar tota la informació que reben els nens i nenes al seu dia a dia i pot arribar a ser extenuant i molt frustrant per a una família amb la consciència de cuidar el que els arriba als seus fills. De tota manera, és important saber que des de la teoria de l’Anàlisi Transaccional de Berne –que explica la conformació de la personalitat- hi ha una clara correlació entre els missatges mapaterns i els introjectes que integra el nen/a. D’aquesta manera podem afirmar que els missatges maparentals que es donen a la primera infància són els més determinants perquè els nens i nenes escriguin el seu guió de Vida. Sabem que l’educació que es dóna en els primers 7 anys de Vida és la que estableix les bases per a un futur desenvolupament d’aquest ésser humà, i sobre aquests fonaments es construeix el teixit personal que conformarà els qui som com a éssers adults. En sessions de teràpia he comprovat el complex de reescriure la nostra vida. Cal anar al fons del nostre calaix de sastre, allà on jeu la nostra infància, per poder transformar i refer aquest guió que, segons Berne, redactem durant els primers anys de Vida. Això és important per tenir en compte ja que els missatges mapaterns i dels adultes propers de referència són els que formaran part d’aquests missatges interioritzats sobre els quals construirem la nostra visió del món.
Com a pares i mares podem qüestionar-nos com vivim el gènere, què ens hem permès explorar, quins rols hem adoptat o transguedit, etc., i un cop analitzats, podem cuidar què transmetem, des d’on ho fem i qui ens va enviar a nosaltres mateixos aquest tipus de missatges sobre el gènere per saber si volem seguir perpetuant l’herència familiar.
