Ens passem molt de temps tractant que els nostres fills creixin sants i feliços. Moltes vegades en consulta veig mares i pares preocupats perquè creuen que els seus fills no estan passant un bon moment.
Cada vegada que un nen ens diu: vols jugar amb mi? Ens està convidant a entrar al seu món interior. És una manera de dir-nos: vols compartir un moment íntim amb mi?, és com si entre adults unx li diu a l’altre: “et ve de gust sopar amb mi?”. És probable que sovint ens trobem dient: “ara no puc jugar amb tu” i això passa per diferents raons:
1- Jugar amb unx infant és un acte de profunda intimitat. I sostenir tanta intimitat amb nosaltres mateixos i amb l’altre és difícil perquè ens fa entrar en contacte amb les pròpies incomoditats i temes no resolts. Com ara: la nostra relació amb el cos i el plaer, el jutge intern, la nostra relació amb l’autoritat i els límits i un llarg etcètera.
2- Ens recorda la nostra pròpia història en què: sovint no es va donar a l’acte de jugar el lloc que mereixia i en què no vam tenir tants moments d’intimitat amb els nostres cuidadors com haguéssim necessitat.
3- Estem immersos en la quotidianitat del fer i de vegades podem prioritzar tasques que no són urgents perquè les pensem com més importants que jugar una estona cada dia amb els nostres fills.
4- Ens costa obrir-nos a sentir l’experiència de plaer i sostenir-la. A causa de totes les experiències més o menys desagradables que hem anat vivint i l’educació que hem rebut, el cos ha deixat de ser un lloc segur i plaent i ens hem acostumat a deixar-nos guiar per la nostra ment. És cert que sentir el cos i tot el que té per dir-nos de vegades pot ser dolorós, i també és cert que amb un bon suport i acompanyament, el cos està desitjant autoregular-se i obrir-se a sentir el plaer de ser viu.
Sempre dic que una bona pràctica diària per començar és jugar amb els nostres fills 20 minuts diaris amb plena presència i amb l’única premissa de dir “sí” al que ens proposin. Probablement, si ho poses en pràctica t’adonis que et passen “moltes coses” durant aquests 20 minuts. He vist pares enfadar-se perquè el seu fill sempre volia portar el comandament i acabar discutint perquè “aquesta no és manera de jugar entre dues persones”, he vist mares negant-se a jugar amb la filla perquè sempre volien jugar a ser un nadó o perquè el seu fill sempre proposava jugar que anaven al metge i que el metge (la mare en aquest cas) li havia de fer mal.
És aquí quan cal recordar que el joc és el llenguatge dels nens i les nenes i és la forma que tenen d’autoregular-se.
Abans d’acabar, m’agradaria anomenar unes “regles d’or” quan es tracta de jugar amb els nens:
1- recorda sempre que l’objectiu és JUGAR.
2- observa i escolta el que els teus fills t’estiguin mostrant a través del joc SENSE JUTJAR. Són tresors immensos.
3- Recorda que estàs entrant en intimitat. Cerca la connexió a través del joc; amb una mirada tranquil·la, de vegades, n’hi ha prou.
4- Digues “Sí” al que proposin (amb entusiasme!)
5- Si les coses no estan anant com a tu t’agradaria, deixa la ment de banda i no et preocupis gaire.
Et dono les gràcies si has llegit fins aquí i m’agradaria acabar recordant que la criança és un procés de continu aprenentatge i per això necessitem tractar-nos amb compassió i cura. Probablement hi ha dies que no puguem sostenir ni 5 minuts de presència amb els nostres fills i és que som persones humanes amb una història i un sistema nerviós carregat d’experiències. Si en algun moment et veus amb més dificultat, t’invito que et donis les gràcies per adonar-te de la dificultat, això ja és un primer pas molt important.
Ania Ortiz de Arri
Psicóloga
