Hi havia una vegada, en un lloc proper on vius, una comunitat d’animals i de persones que fomentaven el cooperativisme, la pau, el diàleg i el respecte. Les diferents formes de vida estaven incloses i, sempre sota la premissa de la llibertat –i no del llibertinatge–, trobaven la manera de posar-se d’acord.
En aquesta tribu hi vivia un drac enamorat de les seves vermelles roses. Tenia el jardí ple de rosers que passava hores i hores podant. Tenia el seu propi compost per adobar-les, les acaronava amb música inspiradora, i les regava amb l’aigua que recollia d’una deu propera. Es desvivia per poder olorar-les i era l’admiració de tots els veïns i veïnes.
A prop de casa seva, vivia un cavaller que havia penjat els hàbits i ara es dedicava a escriure filosofia. Era amant de Simone de Beauvoir i de Noam Chomsky. Devorava sense pietat llibres de Huxley i de Judit Butler, i havia escrit una tesi sobre Diotima de Mantinea, de qui havia après a desmuntar l’amor romàntic, que definia com un anhel d’immortalitat, font de manipulació i corrupció. Jordi, que així es deia, era un home abstret, sensible i allunyat de pretensions testosteròniques.
A menudo les visitaba, entre mercaderes y titiriterxs que adoraban esta comunidad, una rapera que se llamaba Princess. Era una mujer potente y extremadamente crítica con la sociedad de la que rehuía.. Trobava en aquell veïnat el refugi que necessitava als seus recessos i, encara que la fama la perseguia, preferia quedar-se amb l’èxit. Princess es llençava eruptes i menjava amb les mans. Escupia paraules carregades de veritats que mai no deixaven indiferent ningú. Li encantava passar-se hores asseguda al jardí del drac olorant l’aroma delicada de les seves roses, mentre mantenia interessants converses amb Jordi, que, sense saber-ho, s’havia convertit en la seva musa.
La relació d’aquestes tres belles persones es va fer tan sincera i profunda, que aviat es van començar a teixir històries que l’explicaven. Els i les comerciants s’embadaven amb l’estampa que formaven els tres; les companyies de titellaires la van fer seva i se la van emportar a altres paratges per transmetre tan bonica amistat.
I va ser així com van passar els anys, les èpoques i les vides, fins que la història del drac, Princess i el cavaller va arribar a estar tan distorsionada que va perdre completament la seva essència.
I em pregunto si no he arribat el moment de tornar als orígens d’aquesta llegenda; si és el temps indicat per desconstruir la fal·làcia de l’amor romàntic i dels dracs malvats per tornar a l’essència de la veritable amistat, la inspiració i la cooperació.
Com a mare i pare que ets, deixa’m fer-te una pregunta important:
Quins valors vols transmetre al teu fill o filla?
Vols que sigui una princesa submisa i indefensa? O prefereixes que sigui una dona forta i lliure?
Què vols ensenyar al teu fill sobre la Vida?
Vols generar un infants pretengui ser sempre superior a les dones? O t’agradaria més que entengués que no hi ha jerarquies entre sexes ni gèneres?
Els valors que transmets als teus fills sorgeixen dels teus propis criteris.
T’atreveixes a revisar-los?
Elisenda Pascual
