El 2 de Maig va ser el Dia Mundial de la Lluita Contra el Bullying i l’Assetjament Escolar, i què millor per poder-ne parlar que poder escriure un article per visibilitzar la greu situació que, dia rere dia, pateixen molts nens en l’entorn escolar. El bullying és un abús reiterat, una burla invisible per als ulls poc desperts, un crit ofegat que sovint no troba qui l’escolti. La vivència continuada d’una situació humiliant, agressiva i subjugant comporta una pèrdua d’autoestima, d’amor propi i de seguretat a la Vida. Totes les persones que n’han pogut parlar coincideixen que aquest intent constant de degradar-les, ha marcat o un abans i un després (per a les que ho arriben) a les seves Vides.
Entenem per bullying una situació de submissió i degradació que es repeteix en el temps, sobre la mateixa persona, i que és perpetrada per un algú que no va sol/a, sinó que la covardia i la necessitat de reconeixement fan que vagi acompanyat/da.
Què pot estar necessitant un nen que comet aquesta aberració sobre altres?
Sovint, en aquest tipus de situacions, caiem en la polarització de rols: víctima, agressor/a. Des del meu entendre, aquesta mirada és reduccionista i evita la comprensió profunda que, al fons, totes les parts són víctimes d’un dolor profund.
- La que pateix l’abús perquè ha arribat a un punt en què sol/a no pot amb la situació.Necessita teixir complicitats, recuperar l’esperança que la Vida pot ser una cosa amorosa i càlida, i no tan sols un desert de sal on l’únic aixopluc del reflex rabiós del sol sobre els vidres, el troba tancant els ulls i evadint-se de tot contacte amb l’exterior.
- La que el perpetra perquè la seva ferida interna és tan prou, que no troba cap altra sortida que la de vomitar fos tot el que la podri per dins. És la clara expressió d’unx nenx heridx que ha acumulat durant anys la necessitat de ser vist/a, reconegut/a, estimat/da pel que és i que, malgrat tot, no l’ha trobat. D’aquesta manera, ha après a sobresortit per a pertànyer, a despuntar, a ser vanagloriat/da, a tenir mirada a qualsevol preu.
- Les que observen expectants l’actuació perquè, sense saber-ho, perpetuen les bases d’una societat patriarcal basada en la dominació i l’extorsió de qui consideren –o fabriquen– com més feble; són víctimes també perquè, amb el seu silenci i complicitat, contribueixen a generar ramats depredadors per acutar en grup i sotmetre a qui els farà dignes de fer-se anomenar així.
El bullying, com a acte nociu, construeix relacions de por, dominació i, sobretot, molt de dolor. Les vivències reiterades que conformen la quotidianitat de cadascuna de les parts que hi participen (tinguin el rol que tinguin), són la llavor de futures relacions jeràrquiques i de jocs de poder a l’etapa adulta.
Com a adultes que acompanyem processos infantils i/o juvenils, cal afinar la nostra mirada, deixar d’excusar-nos en l’argument de la saturació, de l’excés de nens a les aules i de la manca de temps. No perquè tot això no sigui cert, sinó perquè sovint és un autoengany i una resistència a posar paraules a allò que percebem. Si com a persona adulta no saps què fer amb això, demana ajuda, cerca complicitats i ACTUA! Sense fermesa en posar límits i acompanyar des de l’amor, el dolor es perpetua.
Què creus que t’ajudaria a empoderar-te per aixecar la veu davant de l’abús?
Elisenda Pascual