La gestació sempre s’ha cregut quelcom exclusiu de la mare gestant. Dins una família, el poder sostenir i acompanyar aquesta etapa del desenvolupament infantil, requeia en la dona. No és que parli en passat perquè actualment això no passi, sinó que confio en que la consciència actual està començant a fer girar la roda dels rols imposats per la societat heternormativa i sexista.
La gestació és una etapa molt important per a la construcció personal tant del bebè intrauterí, com de l’entorn que l’ha de rebre (mapars). És important comprendre que una Vida no s’inicia quan l’infant naix, sinó que comença fins i tot abans de la concepció. Cal preguntar-nos:
Com està l’úter que ha de rebre l’embrió?
Què succeeix al nostre entorn quan ens preparem per concebre?
Volem ser mapars? Qui ens acompanya?
D’aquesta manera la gestació pren una nova dimensió: és l’espai que sosté aquesta Vida en evolució. Així doncs, cal posar consciència en cuidar-lo, sostenir-lo i respectar-lo. I totes aquestes accions són responsabilitat de la parella també (en el cas que n’hi hagi). La dona gestant ha de començar a ser mirada com a part d’un sistema més ampli que, a través del seu úter, s’expandeix; ja sigui la família, la societat i, en última instància, la humanitat. Respectar la gestació és el primer pas per a una revisió profunda en la prevenció de les neurosis que, d’una manera reiterada, propiciem als infants.
Com creus que pot acompanyar la parella en aquest procés?
Com a parella d’una dona gestant, és important que comprenguis que el teu paper és molt més actiu del que, segurament, mai no t’han explicat. La teva presència és un estímul immediat i quotidià per a l’úter que acull el teu bebè. És bàsic que la teva atenció, en tant que acompanyant i futur/a mapare, esdevingui present i amorosa. La Vida que creix necessita del teu sosteniment, nutrició i límit. Poder estar disponible per vincular-te amb el bebè -mitjançant la paraula, el contacte, la presència- és fonamental perquè la mare se senti acompanyada, segura, i en un projecte compartit.
Per a generar una transformació social des de la base, cal empoderar a les parelles també. Fer-les sentir partícips de la Vida que creix dins teu, de les necessitats que com a mare gestant se’t desperten, transmetre-l’hi la importància de la seva mirada activa en aquests mesos previs al part. Si aquest vincle s’aconsegueix establir, els parts i els puerperis són molt més dolços -emocionalment parlant- i uneixen la parella des de lo profund. Així com la mare, amb el seu úter de pell, sosté l’infant que es desenvolupa, la parella també genera un úter emocional de suport i seguretat amb la seva disposició activa durant la gestació.
Ara que ja fa temps que hem abandonat la vida en tribu per la família nuclear, és més important que mai sentir-se sostinguda en un moment tant decisiu de la teva Vida. T’animo a que busquis espais on es treballi el vincle a tres durant la gestació, i una excel·lent eina és l’haptonomia, coneguda com a ciència de l’afectivitat, i parida per Françoise Doltó el segle passat. Des d’Acompanyament Familiar apostem per aquestes maneres d’acostar l’amor, la presència i la unió durant la gestació.
Com t’has sentit d’acompanyada durant la teva gestació?
Com a parella, has pogut participar del procés?
Elisenda Pascual
