El dia 24 de maig se celebra el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. Una data que passa desapercebuda i que els dies que corren hauria d’estar més que visibilitzada. La situació política actual és alarmant; guerres subvencionades per governs que prioritzen els interessos econòmics propis a vides humanes; terrorisme creat per justificar atacs; migracions de vides que lluiten per sobreviure i es troben amb portes tancades; acords que ignoren la cura de la Mare Terra; modificacions genètiques en aliments, virus i plagues; empresonaments per anomenar injustícies i exercir la democràcia; judicis de violacions grupals on es desvaloritza el dolor de la dona i es cuida un ramat de carronyers; pol·lució de l’aire, l’aigua i la mateixa terra… I tot això amb l’aval dels que ens governen. Vist així sembla tot ben desesperançador, cert?
M’agradaria poder, a través d’aquest article, aportar una mica de llum a tot aquest sistema que perpetua els privilegis d’uns quants en lloc de tenir cura del comú. Com em diu algú a qui estimo profundament -els dolents fan més soroll que els bons, però no són majoria-. I crec fermament que ens hem d’acollir al nombre creixent de consciències que van despertant, de benes dels ulls que van caient i permeten observar amb més amplitud i sentit crític tot allò que ens ve donat des de dalt.
Et sents envoltat de persones afins a les teves conviccions?
Sents que tens tribu amb qui compartir aquest anhel de transformar allò que t’envolta?
Hem de poder convertir-nos en el canvi que desitgem veure al món. Només caminant els nostres principis serà que podrem generar un autèntic viratge. Fa uns anys el Dalai Lama pronunciava un discurs on afirmava que “el canvi vindrà donat per les dones”, i tinc la convicció absoluta que serà a través del FEMENÍ. Les dones soles ni podem ni hem de voler ser les úniques encarregades de tal proesa -ja que allò femení és inherent a tots els gèneres-. Les dones som una part de la població mundial a qui, per tradició cultural, se’ns ha atorgat el valor del que és femení. El gènere va molt més enllà d’aquesta reducció i cal poder ser reconegudes, sostingudes i validades per a qui se li ha atorgat el do masculí. Només unint les polaritats és que podrem transformar aquest abisme que ens separa i que alhora perpetua la manca d’amor humà.
Des de l’enfocament de l’acompanyament respectuós fa temps que insisteixo que, com diu Evania Reichert, la pau comença al ventre matern. Un ventre estimat, amorós, relaxat, genera una empremta de bondat al nadó que creix. Per això cal que l’entorn que l’envolta participi generant una atmosfera propícia. Un nadó que rep allò que necessita, que és acompanyat/da en la frustració, en el dolor, la tristesa, la ràbia, la por i l’alegria, és probable que es converteixi en un adult capaç d’estimar, d’obrir-se a la Vida amb bondat, empatia i amor. Les dones tenim molt per aportar a aquest canvi social; hem de poder escollir si és el nostre moment per generar una Vida, amb qui volem fer-ho i què necessitem per tirar-ho endavant. Tenir cura de la manera de criar és fer activisme. Estimar-se, estimar el teu nadó i cultivar un vincle sa és la gran aportació al benestar de la humanitat. Act locally think globally. Treballar des del més petit per generar canvis en el més vast. Aquest és el veritable treball col·lectiu: si ho fas solx arribaràs més ràpid, si ho fas acompanyadx arribaràs més lluny.
Crec fermament que ha arribat el moment de reconciliar allò masculí i allò femení en cada un de nosaltres per transformar la forma de viure, de relacionar-nos i, per descomptat, de fer política.
Què sents que pots aportar des de casa teva per contribuir al canvi de la humanitat?
Elisenda Pascual
