(re)Naturalitzar la vida familiar a la ciutat
Vivim envoltats de pantalles, asfalt i espais artificials. Passem gran part del dia en interiors: a casa, a l’escola, a la feina, al cotxe. I sovint, també ho fan els infants. Però què passa quan ens allunyem tant de la Natura?
A Biofilia, Edward O. Wilson proposa que els humans tenim una tendència innata a connectar amb el món natural perquè ens vam desenvolupar en contacte amb ell durant milers d’anys. De fet,molts autors de l’antropologia, la psicologia evolutiva o l’educació ambiental utilitzen la metàfora que, en termes evolutius, portem només uns minuts vivint en ciutats i milers d’anys en la naturalesa.
Avui gairebé ningú qüestiona la relació entre Natura i salut mental. És un tema cada vegada més present en els mitjans, en les converses quotidianes i fins i tot en el màrqueting, que sovint ens ven experiències i aventures en comptes de productes. També s’ha estès el concepte de trastorn per dèficit de naturalesa, introduït per Richard Louv a Last Child in the Woods, per descriure els efectes de créixer allunyats del medi natural.
Però el fet que aquesta idea estigui present en la narrativa actual vol dir que l’hem integrat realment en el nostre dia a dia? Com podem portar-ho a la pràctica? I sobretot: com podem (re)naturalitzar la vida familiar sense haver de marxar a viure al camp?
La regla del 3
L’investigador en boscos urbans Cecil Konijnendijk va popularitzar la coneguda regla del 3-30-300, una proposta basada en estudis sobre urbanisme, salut mental i benestar. Segons aquesta guia, les persones que poden veure almenys 3 arbres des de la finestra, viuen en barris amb un 30% de cobertura arbòria i disposen d’una zona verda o blava àmplia a menys de 300 metres acostumen a presentar millors indicadors de salut física i emocional.
Podeu fer l’exercici ara mateix. Mireu per la finestra de casa o de la feina i observeu els espais on passeu més temps. Hi ha arbres? Hi ha vegetació propera? Teniu un parc, un jardí o algun espai amb aigua a prop? El resultat potser us sorprendrà. I això, inevitablement, també impacta en la infància i en la manera com els nens i nenes es relacionen amb el món que els envolta.
La Natura com a forma de vida
Quan parlem dels infants i el seu desenvolupament, és important entendre que la necessitat de contacte amb la Natura no es cobreix només amb activitats puntuals o sortides de cap de setmana. No es tracta únicament d’anar a la muntanya de tant en tant, sinó d’integrar la Natura com una forma de vida quotidiana.
Els nens i les nenes necessiten tocar, olorar, enfangar-se, observar, explorar i relacionar-se amb allò viu de manera espontània. Necessiten temps i espai per desenvolupar un vincle afectiu amb l’entorn natural.Això no requereix grans recursos ni plans extraordinaris. Sovint, petites accions quotidianes poden generar grans canvis. Us poso alguns exemples:
- Joc lliure en la Natura: donar temps per explorar, enfilar-se als arbres, mullar-se, embrutar-se sense que sigui una activitat dirigida per les adultes.
- Passejos lents i observació: com canvien els arbres o les flors del parc urbà durant les estacions? Recollir pedres, pals o allò que els crida l’atenció i crear un petit altar a casa, escoltar les diferents tonalitats del cant dels ocells.
- Cuidar de plantes o crear petits horts: herbes aromàtiques que després podran degustar, aprendre de la ciclicitat observant com es desenvolupa una petita tomaquera,…
- Participar en tasques quotidianes: cuinar amb aliments naturals, fer un compost amb les restes orgàniques, reciclar,…
Us faig algunes propostes dividides per franges d’edat:
0-3: tocar terra, aigua, fulles i pedres; caminar descalços per gespa o sorra; jocs sensorials amb elements naturals com per exemple tancar els ulls i endevinar què és segons el tacte.
4-7: buscar tresors naturals i guardar-ne alguns; construir una cabana o fer figures i dibuixos amb pals, fulles i pedres; plantar llavors i veure com evolucionen; fer manualitats amb elements naturals.
8 en endavant: passejos llargs i jocs d’orientació en la natura seguint mapes o creant-los; cuidar d’un hort i decidir què fer-ne amb la collita; projectes de reciclatge o biodiversitat.
Crear vincles amb la Terra
La idea no és només passar més temps a l’aire lliure, sinó desenvolupar vincles afectius amb allò viu. Cuidar d’animals i plantes, observar els cicles naturals, la vida i la mort, per crear una relació de cura envers la Terra, sense que sigui una obligació ecològica o moral, sinó des del sentit de pertinença i des de l’amor.
Quan aquests espais apareixen de manera regular en la vida familiar, sovint també disminueix de forma natural l’exposició a les pantalles i la necessitat d’entreteniment constant. A la Natura, l’avorriment es transforma en exploració, creativitat i imaginació. I tranquil·les: no cal viure al camp per (re)naturalitzar la vida familiar. De vegades, tot comença mirant amb més atenció l’arbre que tenim al costat de casa.
Per acabar, us deixo una frase de Heike Freire a Educar en verde:
“Madres, padres, educadores, responsables políticos y administrativos deberíamos asumir que, además de afecto, buena nutrición y un sueño reparador, los niños y las niñas necesitan una Tierra sana con la que mantener una intensa relación afectiva”.
