“La meva força et pertany.
Ho he sabut des de sempre.
Des que les mans dels que et precedeixen s’obren a la calor de
les teves per acariciar una altra vida.”
Poema extret de “Liti-O”, de Clara Peya.
Fa un any que, com a mare, vaig escoltant el tic-tac del procés, percebent els canvis progressius, lents, orgànics. En ocasions sorprenent-me de la velocitat en que puc traslladar la mirada ficada en el pre-púber/púber cap la memòria del pell en pell amb el nadó de menys de 5 kilograms.
Començo a pensar que el “boom” va d’això. De prendre consciència, així de cop, de la diferència entre el que hi ha (física, cognitiva, conductual, emocional, socialment, etc.) i els records que atresorem d’altres etapes vitals de les nostres criatures i/o de les criatures que hem vist créixer. És a dir, que si mirem la criatura atentament mentre va creixent, el boom de l’adolescència el podem anar percebent com un tic-tac orgànic i gradual, evidentment, amb l’aparició de la intensitat que va caracteritzant l’etapa. El que està clar és que hi entrarem i, finalment, en sortirem renovades; nosaltres com a mares i pares, i la criatura com a una persona adulta.
A Acompanyament Familiar, iniciem l’any ficant esta etapa vital “sobre la taula”, i com a professional, refresco coneixements adquirits per tornar-los a digerir i compartir-los amb vosaltres.
En primer lloc vull diferenciar entre el concepte d’adolescència i el de pubertat, crear un marc sobre el què estem parlant és important.
La pubertat és el període on és donen els principals canvis físics en el cos de l’ésser humà. És a dir, fa referència a un procés fisiològic de desenvolupament de les característiques sexuals primàries (canvi en genitals externs, maduració d’aparell reproductor) i aparició de les característiques sexuals secundàries (pèl gruixut a genitals, aixelles, cara i altres parts del cos, canvi de la veu, canvi en la morfologia corporal segons el sexe, etc.). En mig d’aquest procés,que va des dels 9-10 anys fins als 14 anys aproximadament, apareixerà la menarquia (primera regla) i l’espermaquia (primera ejaculació), indicant que la persona inicia el recorregut per l’etapa fèrtil de la vida.
I quan parlem d’adolescència estem parlant de pubertat?
Sí, però no només. Ja que el concepte d’adolescència inclou molts més processos que els merament fisiològics (i que típicament s’han basat en els canvis breument esmentats, vinculats a les hormones sexuals) i ens presenta tots els canvis que esdevenen en la dimensió psicològica, cognitiva, emocional, social i relacional.
Per començar a entendre-la, necessitem ampliar els anys als quals en estem referint, i que segons les fonts (OMS, associacions de pediatria, manuals de referència en psicologia, etc.) variaran 1-2 anys dalt o baix. Aproximadament, l’adolescència va des dels 10 fins als 22 anys i, habitualment, és distribuïda en 3 etapes:
· Adolescència primerenca o pre-adolescencia: Aquesta coexisteix amb el període puberal i va dels 10 anys als 14 anys. El gran repte és integrar el no-retorn a la infància acceptant els canvis corporals (i el ritme) que es van produïnt en una mateixa.
· Adolescència mitja: Compren dels 15 anys als 17 anys. Possiblement en aquest període moltes famílies percebrem el “boom”en la seva màxima esplendor. El procés de diferenciació del jo que està transitat l’adolescent pren força i necessita de molta paciència, comunicació, límits i respecte a la intimitat.
· Adolescència tardana: Va des dels 18 anys fins els 22 anys. La “tormenta cerebral” de la que ens parla Daniel Siegel continua en aquest període. Si bé la impulsivitat pot haver disminuït, el sistema dopaminèrgicsegueix invitant a la cerca de novetat.
En relació a l’adolescència, Siegel, ens explica els grans canvis cerebrals que es donen en aquesta etapa, on es produeix una gran poda neuronal (mort de neurones que no s’utilitzen) i una mielinització de les neurones que van interconnectant-se i creant una xarxa més eficient i amb connexions més profundes. Aquí serà important recordar que el funcionament del lòbul prefrontal (sistema dopaminèrgic i inhibició de respostes) està en transformació(la peli “Del Revés 2” ens dona pistes).
Com cultivar la compassió, l’empatia i la base del benestar en aquesta etapa?
Aquest autor ens diu que ho podem aconseguir tenint presents els 4 punts més importants que ens expliquen l’essència (ESSENCE en anglès) d’aquesta etapa, a nivell de canvis cerebrals i repercussions relacionals, cognitives, conductuals i emocionals:
· ES (EmotionalSpark): La guspira emocional
Alta activació del sistema límbic (emocional) on hi ha molts processos en marxa i molta passió vital. Això pot implicar canvis d’humor, irritabilitat i la sensació de “falta de control” de la pròpia emocionalitat.
· SE (Social Engagment): Implicació Social
Forta necessitat de participar socialment amb el grup d’iguals, allunyant-nos de la família. Necessitat de pertànyer (inclús perdent els propis valors morals per la pressió de grup). També es presenta la possibilitat de desenvolupar l’empatia i la compassió, entre altres habilitats socials.
· N (Novetly): Novetat
Els canvis en el sistema dopaminèrgic inviten a l’experimentació de l’entorn, podent assumir riscs i perills majors que en altres etapes vitals, que per altra part, els preparen per afrontar allò desconegut, incert i insegur.
· CE (CreativeExploration): Exploració creativa
En paraules de Siegel: “La ment adolescent estira, estira, estira els límits”. És el moment on es posen en qüestió tots els aprenentatges facilitats pels progenitors. Hi ha com una cerca de la pròpia veritat, que s’anirà construint poc a poc, i la possibilitat d’anar més enllà.
I amb tot això, com a adultes, què en fem?
Doncs... sostenir, acompanyar, recordar límits innegociables, negociar la convivència per a que sigui còmode per a totes, tenir curiositat per qui tenim al davant, preguntar quan tinguéssim dubtes, respectar la intimitat i la no resposta (sempre que no hi hagi un risc real), recordar que estem disponibles i empatitzar amb les dificultats de l’etapa (si podem recordar les sensacions de la nostra, fantàstic), expressar el dolor que sentim quan ens hem equivocat en la relació amb elles i... si en algun moment ens veiem perdudes: buscar acompanyament professional, en grup o individual.
Ah! Sobre això últim, en breus us expliquem una proposta potent que tenim entre mans!
Ens desitjo un bon inici d’any i un camí en suficient pau interna com acompanyants de l’adolescència de les criatures que ens envolten.
Judit Labèrnia Reverter
Psicòloga perinatal. Psicoterapeuta. Formadora. Mare.
judit.labernia@acompanyamentfamilar.com
https://acompanyamentfamiliar.com/ca/equip/judit-labernia-reverter