L’ésser humà és un ésser majoritàriament social, necessitem relacionar-nos amb les persones del nostre entorn no només per un tema de supervivència sinó també per un tema de salut.
El vincle que l’infant estableix amb la mare, pare o cuidador principal, marca de manera significativa la resta de vincles que construirem. El discurs, la mirada i les expectatives que tenim cap als nostres infants són claus, ja que és a partir d’aquestes primeres interaccions que construiran el món i es definiran com a individus. Si els infants senten que disposen d’un vincle segur i estable amb els seus adults de referència, farà que sentin més confiança a l’hora de generar noves relacions i alhora se sentiran amb el permís de poder allunyar-se d’aquelles persones que no els hi fan bé.
· Com canvia el concepte d’amistat durant la infància?
El concepte d’amistat va canviant en funció de l’edat de l’infant, així doncs podríem dir que els infants fins als dos anys no tenen amics, sinó que el que fan és buscar altres infants amb qui compartir espai de joc mentre juguen en paral·lel, a prop, però cadascú immers en el seu propi joc. Entre els 3 i els 5 anys, escullen com a amics o amigues aquells que presenten alguna similitud amb ells/elles o amb qui comparteixen interessos. Són etapes en les que encara canvien molt d’amics.
Entre els 6 i els 9, comencen a entendre el concepte d’amistat i solen buscar “millors amics”, això pot generar decepcions i donar-se situacions d’exclusió que generin malestar en els infants. Els jocs de poder sobre qui és més fort, córrer més ràpid, balla més bé... solen estar a l’ordre del dia. Dels 9 als 12 anys, es comencen a recolzar molt en els amics, cada vegada donen més importància a tot allò que queda fora del nucli familiar i els tenen com a guies. Solen formar grups en base a l’aparença, les habilitats atlètiques, els gustos,.. És l’etapa prèvia a l’adolescència on aquí sí que els amics i amigues agafen un paper central, les relacions es tornen més profundes i intervenen de forma importanten el desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima social.
· Quines habilitats són importants per gaudir d’una bona salut relacional?
Aprendre a relacionar-nos és un aprenentatge complex que requereix d’un seguit d’habilitats que van madurant al llarg de la infància. Per tal de poder aconseguir aquesta maduresa, els infants han de ser acompanyats per persones de referència que els vagin guiant i mostrant la manera de poder fer-ho. Les que destacaria com a més rellevants són les següents:
· Gestió emocional: identificar, entendre i gestionar les nostres emocions és una habilitat fonamental per les relacions humanes i també pel benestar general. Tenir una bona intel·ligència emocional significa comprendre les nostres emocions i tenir les eines i recursos per tornar-nos a regular quan alguna cosa ens ha generat una emoció forta o ens ha desestabilitzat. Els infants petits, no tenen encara la suficient maduresa com per autoregular-se autònomament, sinó que necessiten d’un adult de referència que els pugui ajudar a trobar de nou la calma. Per aconseguir relacions profundes i connectades, necessitem gaudir d’una bona autoregulació emocional.
· Empatia: és necessari poder entendre els estats emocionals dels altres i reconèixer la seva pròpia vivència i realitat. Posar-nos al lloc de l’altre i “sentir” el que ell o ella va vivint ens ajuda a poder vincular-nos amb el nostre entorn. És important saber que aquesta habilitat requereix d’una estructura neuronal concreta, que no aconsegueix la seva maduresa òptima fins els 5 anys aproximadament i que va evolucionant fins a l’edat adulta.
· Comunicació: les paraules són el punt de trobada entre dues persones. És el que ens permet compartir i expressar de forma precisa el que estem transitant interna i externament. Per comunicar-nos, necessitem abans fer una revisió interna, per després poder-ho compartir amb la persona que tenim a davant. Comunicar-nos té a veure amb parlar i també amb escoltar, respectar els torns de paraula,.. És important adonar-nos que els gestos, mirades, expressions facials... donen també molta informació, la comunicació no verbal en infants petits és molt significativa.
· Assertivitat: l’assertivitat és la capacitat de sentir-se amb el dret de fer-se respectar i posar límits quan calen. És una habilitat molt important que ens protegeix de no caure en situacions de manipulació, submissió ni humiliació. Els infants petits solen expressar l’assertivitat a través del cos, posant límits a través dels braços fent empentes, cops o cridant. Amb el temps i un bon acompanyament, van aprenent a trobar noves maneres de poder anar posant aquests límits d’una altra manera.
Acompanyar als nostres infants en els conflictes que es puguin anar trobant en aquestes etapes és una oportunitat magnífica per anar-los mostrant quines són aquelles relacions saludables i nutritives que volem a la nostra vida.Acompanyar-los en aquest viatge amb presència, confiança i amor és una assegurança de salut mental i una garantia de per vida.
MIRIEA BOSCH TEIXIDOR
Psicòloga especialitzada en maternitat, paternitat i criança