Vaig estudiar psicologia per casualitat o millor dit, per causalitat. Inicialment em vaig interessar pel món de la diversitat funcional i vaig treballar com educadora amb menors i adults amb diversitat intel·lectual i física. A mesura que anava avançant l’experiència a la universitat, sobretot les reflexions i investigacions “extraescolars”, em vaig anar endinsant al propi creixement personal.
M’apassiona el món de la psique i la seva capacitat lluminosa quan ordenes, comprens, acceptes i reconstrueixes. Vaig voler acompanyar als altres en processos de creixement i de benestar emocional, una manera de compartir i empatitzar amb el propi procés suposo. Per tal de realitzar-ho havia de començar des del principi, des del focus, la infància, per això em vaig especialitzar en ella en el Màster de Psicologia Clínica i de la Salut (UB) especialitat infanto-juvenil. És fantàstic, compaginar el meu goig de relació amb infants amb la feina. Gaudeixo compartint aquest espai tant íntim, autèntic i alhora vulnerable.
Tot i així, sentia que havia d’anar més enllà, com prevenir i disminuir la probabilitat que aquests infants haguessin d’arribar a teràpia? Com promoure la salut emocional des de l’inici? La resposta va ser clara, des de l’educació, és així com vaig conèixer l’educació viva a través de la Verónica Antón a Congrés Indians i la psicomotricitat, per això em vaig formar a La Caseta i posteriorment al Roure. Com no destacar també el gran món de la psicomotricitat, on gràcies al postgrau que vaig fer a l’AEC vaig formar-me com a psicomotricista, LA gran eina per a la infància i la seva relació amb iguals i amb la família. Així començà la meva etapa en l’àrea de la família com a base del desenvolupament infantil. Em vaig formar amb Xavier Sempere com a terapeuta multifamiliar, el gran combo on el centre és la persona/família i el grup fa de mirall de vivències personals i d’altres realitats possibles.
Amb aquest recorregut, sempre aplicant les tècniques de creixement personal que he anat recollint en el propi camí, és com vaig desenvolupar diferents projectes: grups d’educació emocional amb infants, mares i pares, grups de psicomotricitat en família (dels 0 als 7 anys) i grups multifamiliars (dels 8 al 18 anys). El format GRUP és un factor comú en la meva trajectòria, on la vaig formalitzar amb el Postgrau en habilitats de lideratge i conducció de grups (UB).
Una nova porta es va obrir a la meva vida per a seguir creixent a nivell personal i també professional: la maternitat, amb dues preciositats de cop! Quina sacsejada la vida! Una nova realitat, un nou ordre i un nou tornar-me a redescobrir com a mare. Des d’aquí vaig fer un salt en començar a acompanyar a persones adultes a títol individual que d’alguna manera ja estava fent amb la mirada familiar i a qui la pròpia experiència m’acostava.
La meva última especialització ha estat la parella, amb una formació en teràpia de parella amb una mirada integradora, un subsistema de vital importància dins la família.
El següent pas que ja he començat a donar... en el treball corporal per al tractament del trauma.
Un plaer estar al servei de totes les persones a qui a través d’Acompanyament Familiar puc arribar, gràcies per a fer-ho possible.
