La relació fraternal és única i ben especial. Has nascut a la mateixa família, mateixos progenitors (o una part), mateixes rutines i horaris, normes, mateixa llar, … . No és un amistat (tot i que a vegades ho pot arribar a ser!) i sobretot, no és una relació escollida. No els necessites per a sobreviure, però et toquen d’allò més profund. Els germans entren al vincle paternofilial, a la llar, a l’espai més segur i allà apareixen, per aportar llum, i també foscor. Un germà/na pot ser el màxim còmplice company/a d’aventures i alhora també, el màxim rival.
Pot haver la creença que la relació amb un germà/na ha de ser com d’un millor amic, propera, amb confiança i bona comunicació, i no sempre així, cadascuna és única i diferent. Baixar l’expectativa del que esperes de la relació de germans dels teus fills és la primera recomanació que ja baixa molta tensió davant dels conflictes entre ells. També és important com aquesta expectativa s’alimenta de la teva pròpia relació amb un germà/a si n’has tingut. Si no n’has tingut, com justament això també et pot influenciar a voler allò que tu no vas tenir.
Quan una criatura neix i sobretot els primers anys, la figura principal de vincle, és el màxim referent i element de seguretat. Fins i tot al néixer, el nadó es sent un amb aquesta persona.Es pot arribar a viure amb possessió, “el papa/la mama és meu/va”.I doncs, és allò més valuós i apreciat per un infant. Imagineu-vos com ha de ser per a una criatura compartir això! A moments, sense dubte pot ser la major competència de la vida i única en essència, la competència pel pare o la mare.
D’altra banda, sovint arriben els germans i germanes en edats on la sociabilització encara és immadura amb el que implica de cop, tenir un “igual” al espai de màxima intimitat i confiança. Tot i la diferència d’edat que en alguns casos pugui haver, l’adaptació i comprensió del que implica l’arribada d’un germà i sobretot, el compartir els pares, és quelcom que pot necessitar temps. Encara que els germans es portin varis anys, estan al mateix nivell de jerarquia entre ells i això ja mobilitza.
El germà/na actua de mirall constant entre on acaba el jo i l’altre. En el cas dels germans bessons, encara hi ha més “confusió” entre on acaba el “jo” i “l’altre” ja que a l’inici encara no hi ha la diferenciació d’un mateix i menys si l’altre està amb tu des del naixement. L’altre és com un “jo” però la seva presencia treu coses que un vol: com el papa o la mama, joguines que jo vull, espais que vull ocupar, idees, …. Per això, pot ser normal que estiguin buscant el límits constantment entre ells.
Per aquests factors, quan els conflictes i baralles augmenten entre els germans, serà necessari que un adult estigui més present per a regular tot allò que ells no estan podent i s’està fent massa. Cert és que no hem d’entrar en un paper de jutge de qui té raó i qui no, però sí donar seguretat en allò que ells no estan podent sostenir. Per exemple, quan van molt al cos i hi ha agressivitat física. Quan els rols entre ells estant sent molt marcats i rígids, per exemple, que un és el que sempre no vol jugar, que no cedeix, que sempre és el que vol “parar”, que agafa les joguines de l’altra, que no respecte els no,… . L’adult proporciona “seguretat i descans”, una persona amb qui saben que podran ser respectats i tinguts en compte diferent que amb un/a germà/na.
D’altra banda, normalitzem que els germans han de conviure junts, però així com amb companys/es d’escola limitem la interacció segons com observem a les criatures, amb els germans també. Tot i viure a la mateixa llar, també es carreguen de la interacció entre ells. Com els adults amb les parelles, que també hi ha dies i moments que necessitem estar sols o “no estar” amb aquesta persona.
En aquest sentit,pot ser molt beneficiós separar els infantsa espais diferents de la casa amb jocs diferents o fins i tot en activitats fora de casa cadascú amb un dels progenitor, “divide y vencerás”. Tenir espais d’exclusivitat, reforça la seguretat personal i la individualitat. Una opció és que la planificació setmanal hi hagin espais contemplats de separació i individualitat.
Les baralles sovint també són fruit d’alliberació de tensions acumulades en la interacció i al llarg del dia, de descàrregues, que la presència de l’adult pot ajudar a canalitzar i alliberar d’una manera positiva. Per exemple, quan hi ha tensió i conflicte, pot ser un bon moment per jugar atrapar, amagar-se, on l’adult és qui atrapa i busca. També pot ser un moment idoni per sortir a l’exterior i fer jocs físics corporals.
Finalment, és important parlar del principi d’ordre de la psicologia sistèmica: on cadascú té un lloc i una funció a la família. Sovint, els germans agafen els “llocs” que queden lliures dins d’una família. Les característiques i qualitats que el primer germà adopta, ja estan ocupades, i els que van venint després els “toca” agafar altres qualitats, i sovint, en el rol contrari, doncs així t’assegures que “tens un lloc únic”. Veure com els pares reforcen les conductes del germà, pot connectar amb que tu mateix no ets així, no pots ser com l’altre, i això pot fer ràbia, i encara et vols diferenciar més. El que veus en el germà et connecta amb el que tens o no dins, et fa de mirall.
Per tal de disminuir l’assignació de rols involuntaris, és important evitar les comparacions i etiquetes. És fàcil caure en el “qui és més tímid/a?”, per tal de buscar la diferència ràpida en un primer instant. Cada fill o filla tindrà moments de tot i és important poder-los retornar quan són capaços de desenvolupar diferents habilitats independentment del que fa el seu germà/na. Evitar expressions com “mira el teu germà que ja s’ho ha acabat tot”. Tant els elogis continuats en algun mateix aspecte (ex. sort que tu sí que reculls fill) o crítiques (ex. és que mai reculls tu eh o sempre se’t cauen les coses) poden reforçar rols i etiquetes que promouen la rivalitat i comparació entre germans.
Paral·lelament, anar sembrant el sentiment de família, de grup i equip quan hi ha espais compartits en conjunt. Reforçant i posant paraules allò especial que uneix com a família, a fer equip i cuidar-se els uns al altres, ajudar-se i tenir en compte. Nombrar quan hi ha interaccions de complicitat, d’ajuda mútua, de goig compartit per anar posant consciència a tot allò que tenir germans també permet.
La família i la relació de germans és el primer espai d’interacció grupal, això implica un munt d’aprenentatges i experiències que ens influenciarà depèn del que hi passi i com s’acompanyi.
