Clara i la seva ombra pretén mostrar en forma de conte la realitat que viuen tants nens i nenes actualment. El tema de l’abús sexual infantil sovint és relegat a l’àmbit dels professionals de la salut i judicial –en última instància-. Parlar-ne acostuma a ser incòmode i difícil per part d’una societat que tendeix a amagar allò que el molesta. Per dir-ho d’una altra manera, és poc comú que sigui un tema de sobretaula, i això n’afavoreix el sincretisme i la dificultat perquè els casos d’abús surtin a la llum. Aquest projecte pretén visibilitzar aquesta temàtica, sobretot per als més petits, donant a conèixer que hi ha situacions que no són sanes ni respectuoses, que s’han de nomenar per poder-les aturar.
En primer lloc, és indispensable definir què entenem per abús sexual infantil, per poder detectar-ho amb criteri i saber diferenciar-ho de conductes que no són patològiques. Prenem la definició del llibre de Pau[1]:
“És aquella situació en què un nen o adolescent participa en activitats sexuals que violen els tabús socials i legals de la societat, que ell no comprèn o per als quals no està preparat d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no pot donar consentiment.”
La majoria dels autors utilitzen com a criteri que l’edat màxima de la víctima estigui entre els 15 i els 17 anys. Per sobre aquestes edats seria més correcte parlar de violació o abús sexual. L’agressor hauria de tenir en 5 i 10 anys més que la víctima: 5 anys en el cas de nens menors de 12 anys[2], i 10 a partir d’aquesta edat. En tot cas, caldria parlar d’abusadors quan aquests tinguessin més de 15 anys[3].
L’abús sexual infantil contempla dos criteris[4] a tenir en compte:
Coerció: En qualsevol de les seves manifestacions (força, pressió o engany) ha de ser considerat com a criteri suficient.
Asimetria d’edat: Impedeix la llibertat de decisió veritable, ja que suposa en si mateixa un poder que acaba amb tota possibilitat de relació igualitària.
A la llarga hi ha estudis que posen èmfasi en les alteracions i dificultats que experimenten les persones que ho han patit. Diversos relacionen patologies mentals i dificultats relacionals a aquestes vivències traumàtiques primerenques. Per posar un exemple, l’abús a la infància (físic, sexual i emocional) pot alterar la percepció del que representa la sexualitat i pot influenciar negativament en la percepció i el desenvolupament de relacions íntimes i de confiança, constituint un factor que predisposa a relacions sexuals precoces ia errors en l’ús de la contracepció[5].
Aquest conte està enfocat tant a la prevenció com a una possible detecció primerenca. També ofereix un recurs pedagògic per a totes les edats: als adults ens facilita una eina amb la qual enfocar un tema tan delicat de tractar, alhora que ens permet ressonar amb possibles vivències de la nostra infància, reflexionar sobre com les abordem en aquell moment i quins patrons hem adquirit en relació amb els nostres límits. Als més petits, els facilita un enquadrament concret sobre el qual poder parlar de tot allò que li passa a Clara –i potser els hi està passant també–. A l’etapa infantil (fins als 7 anys aproximadament) els nens necessiten imatges concretes sobre les quals poder elaborar els conceptes abstractes que subjauen els aprenentatges. El personatge de Clara, amb les seves múltiples cares, expressions, comentaris, reflexions i decisions és un element proper a aquests petits que escolten –o fullejen- atentament el llibre. Les situacions que viu Clara faciliten la comprensió de les seves vivències, alhora que permeten construir un relat coherent i clar a aquestes primeres edats.
Clara és una nena comuna. Té la família, els amics i amigues, els somnis i els anhels. Però de cop i volta, un mal dia, tot això comença a fer-se borrós al seu interior. Aquest dia, una ombra gran, fosca i enganxosa comença a perseguir-la per tot arreu.
Clara, la protagonista del conte, és una nena comuna. És aquesta nena que et creues pel carrer, que s’asseu a la taula del costat del restaurant amb la família, que veus sortir de l’escola amb el berenar a la mà, o la que juga a amagar-se entre els arbres del parc.
Clara són tots els nens i nenes que algun dia senten vulnerada la seva intimitat i intenten tirar endavant amb aquesta ombra que les envaeix per dins.
Clara pots ser tu o jo.
Hi ha moltes Clares soltes que no recorden d’on vénen les seves angoixes, que no recorden què els va passar però que, un dia, una ombra va aparèixer a les seves vides i la segueixen arrossegant a la seva edat adulta. Els abusos sexuals sovint s’obliden, passen a un racó de la memòria on només té accés una part subconscient de la nostra ment. Per sort, els éssers humans, disposem d’un gran aliat que ens ajuda a recordar que hi ha racons interns on s’oculten ombres no desitjades: el nostre cos.
“El cos parla”, haureu escoltat diverses vegades. Però què vol dir això? El cos té el seu propi llenguatge, codi personal. De vegades, en sessions individuals o tallers on parlem i treballem sobre la sexualitat infantil, persones –i més sovint succeeix en dones– recorden abusos antics. Quan la ment es relaxa gràcies a la visualització o la meditació guiada, el llenguatge del que és inconscient pot aflorar més fàcilment. La nostra memòria corporal aprofita aquesta “badada” mental per emergir en forma d’imatge o de record. Ens parla usant aquest llenguatge més visual, amb el que estem més familiaritzats, per ajudar-nos a ubicar allò que ens va doldre i que havíem tancat a la cambra fosca de la nostra memòria. Per què no teníem cap altra opció. Érem nens i segurament ningú ens va facilitar els recursos que necessitàvem per poder-ho parlar, ni tan sols per saber que allò que vivíem no era sa i no havia de agradar-nos, encara que les veus adultes ens diguessin que era bo.
Totes les persones adultes portem al nostre interior el nostre infant intern. M’agrada visualitzar-lo com una d’aquelles nines matriosques. Obres la gran, i a dins sempre n’hi ha una de més petita. Doncs la de menor mida, és el nostre propi infant intern. Aquesta part personal és el producte de la nostra infància: de les nostres vivències, dels missatges parentals que vam rebre, com vam ser concebudes, gestades, parides, alletades i criades durant els primers anys de la nostra Vida. És la memòria de la nostra història vital infantil, i és clar, amb el pas dels anys no és adaptatiu recordar-ho tot, per això la nostra ment selecciona el que més li agrada –o el que més necessita– per tirar endavant. Quan l’abús sexual es dóna en etapes pre-verbals –abans dels 2 anys– o fins i tot quan el llenguatge ja està establert però poc madur, la memòria aconsegueix esborrar el record, però el cos no. El cos ho recorda tot i ho emmagatzema al seu receptacle físic. I ens parla, cada dia a més!, però, en la gran majoria, no comprenem aquest llenguatge . A aquest llenguatge corporal en diem símptoma, i volem, sigui com sigui, desfer-nos-en sense contemplar la possibilitat que tingui alguna cosa interessant per explicar-nos. Els mals de budell, picors injustificats, cos poc elàstic, dents que no surten, o es podreixen amb càries, o es retarden a caure, menstruacions doloroses, desordres alimentaris, eneuresis, migranyes, etc. poden estar ocultant algun tipus dinformació que subjau a la nostra memòria. No vol dir que tenir un d’aquests símptomes sigui conseqüència d’haver patit un abús sexual en etapa infantil, només ser conscient que darrere de cadascun pot obrir-se un món d’informació i de possibilitats personals que ens han d’aportar molt.
Hi ha també símptomes d’índole més psicològica o comportamental[6] com la por excessiva i injustificada, pèrdua de l’alegria vital, trastorns del son i/o malsons, irritabilitat, hipervigilància i sobresalt, agitació, ansietat, evitació de llocs o persones, etc. Els adults que els acompanyem. L’observació activa en la criança i en el desenvolupament vital dels nens, és una tasca bàsica per al benestar infantil. Recordeu que abans parlàvem de les matrioskas? Bé, doncs els nens no disposen de les seves pròpies nines exteriors perquè els protegeixin i els aixopluguin. sosteniment i comprensió.Aquest estat d’observació implica ser present en el dia a dia, comprendre que moltes vegades els nens viuen situacions que no comprenen i que pot ser que se’ls facin difícils de sostenir, encara que per als adults siguin successos totalment trivials. Recordeu que abans parlàvem de les matriosques? Bé, doncs els nens i nenes no disposen de les seves pròpies nines exteriors perquè els protegeixin i els aixopluguin. Encara estan en procés de començar a desenvolupar-se. La seva membrana de suport som nosaltres: els adults que els acompanyem en el seu camí de Vida. Estem al seu costat per aportar-los seguretat i protecció, per oferir amor, sosteniment i comprensió.
En el cas dels abusos sexuals infantils, les víctimes senten aquesta membrana de protecció molt feble, ja que és, majoritàriament, un adult de confiança qui els perpetra. En les ocasions més favorables, aquests nens tenen un altre entorn proper que els proporciona una referència d’amor sa. És probable que, així, puguin arribar a parlar-ho i compartir-ho en algun moment de la seva Vida perquè s’adonen que allò que van viure no va ser correcte. De vegades, tot i tenir un entorn amorós, aquests nens mai no arribaran a explicar-ho; ja sigui per què els adults que els envolten no disposen de recursos per poder-ne parlar, o per què els nens no acaben d’ubicar aquesta incomoditat que senten com a causa directa de l’abús que pateixen per part d’aquesta persona de confiança. Acostuma a succeir que tampoc no ho verbalitzen quan arriben a l’adultesa, bé sigui per què ho han oblidat, o perquè els fan por les conseqüències que això pugui causar al seu entorn. En els casos més desestructurats, aquests nens tenen un entorn familiar i social que no els sostenen ni el miren. És en aquests casos quan la tasca de restablir l’enllaç sa d’amor i respecte passa per les mans de professionals de la salut. La seva funció d’acompanyament té com a finalitat que aquest infant pugui comprendre que hi ha llocs segurs a la Vida, i així, es permetin utilitzar el potencial que tenen per al seu màxim desenvolupament.
Les ferides dels nostres infants interns es guarden a la nostra psique i conformen la base sobre la qual construïm la personalitat adulta. En el cas dels abusos sexuals infantils és indispensable acompanyar-los a curar la ferida i restablir la confiança amb la Vida. Només així es convertiran en adults amb capacitat d’estimar. Quan hi ha una ruptura tan gran en la nostra innocència infantil, és probable que reproduïm en altres el dolor que vivim, o ens passem la resta de la Vida amb símptomes i insatisfaccions cròniques. El dolor que podem arribar a infligir és proporcional al dolor que hem rebut. Prendre consciència del dany sofert a la pròpia infància és l’única manera de poder aturar la compulsió a fer el mateix als nens que ens segueixen i, per tant, aturar l’autodestrucció de la humanitat. [7].
És amb aquesta mirada posada en el desenvolupament sa de la infància que neix aquest conte i el manual.
Desitjo que et serveixi.
Pots trobar el conte a les principals llibreries. En CATALÀ i en CASTELLÀ.
Per a més informació sobre el manual, podeu consultar-lo gratuïtament al web: www.claraysusombra.com.
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga, psicoterapeuta i escriptora
Fundadora d’Acompanyament Familiar
[1] Generalitat de Catalunya (1997) El llibre d’en Pau. Departamento de Sanidad y Seguridad Social. Barcelona
[2] Hi ha indicis de l’augment d’abusos comesos per joves o adolescents. Estudis afirmen que el 20% de violacions són perpetrades per menors.
[3] “Eh!No et despistis!”. Guia pedagògica per a la prevenció de l’abús i d’altres maltractaments infantils.
[4] Idem que 3
[5] Citat d’“Abus sexual a la infància i l’adolescència: relació amb la salut sexual i reproductiva i les relacions sexuals i afectives de les dones adultes”.
[6] Manual de l’abús sexual. Save the Children.
[7] “Abattre le mur du silence”, Alice Miller.
ABÚS SEXUAL INFANTIL
