LA SEXUALITAT INFANTIL I LA PREVENCIÓ DE L’ABÚS SEXUAL INFANTIL

*Aquest article forma part del MANUAL PEDAGÒGIC del conte “Clara i la seva ombra” que és una eina per parlar, prevenir i detectar l’abús sexual infantil. Pots consultar el manual complet a la web: www.claraysusombra.com

Què entens per sexualitat infantil? Havies escoltat mai aquest terme?

N’hi ha que opinen que la sexualitat infantil és un oxímoron ja que la sexualitat només apareix quan l’ésser humà és prou madur per reproduir-se. Relacionen la sexualitat amb el procés hormonal de la pubertat i els sembla fora de lloc parlar de processos sexuals abans d’aquesta etapa vital.

Des d’aquí, considerarem que hi ha sexualitat infantil quan els nens i nenes entren en la fase del seu desenvolupament on l’energia corporal es desplaça cap a la seva zona genital i se’ls desperta el desig de diferenciar-se dels altres en funció de la seva anatomia i del seu gènere. Això passa al voltant dels 3 anys d’edat. La genitalitat o diferenciació anatòmica segons les seves característiques sexuals primàries, és un concepte fisiològic i observable – els nens veuen els seus cossos nus cada dia – que ve abans que el gènere, ja que aquest és una construcció social abstracta que depèn de molts més factors[1]. De tota manera, són dos conceptes que van molt lligats.

A continuació, apareixen una llista[2] de les manifestacions sanes de la sexualitat infantil[3] en les etapes segons l’Associació Americana d’Educació Sexual (SIECUS).

• Del naixement als dos anys
• Exploren les diferents parts del cos, fins i tot els genitals.
• Desenvolupen una actitud positiva o negativa respecte al propi cos.
• Plaer genital. Des del naixement els nens tenen ereccions i les nenes lubricació vaginal.
• Són animats per la família i l’entorn perquè desenvolupin la identitat masculina o femenina.
• Aprenen algunes conductes que es consideren per als nens i nenes.

• Tercer i quart any de vida
• Són conscients i molt curiosos pel que fa a les diferències corporals de gènere.
• S’acaricien i aprendre a masturbar-se.
• Juguen als metges, imiten activitats o altres jocs sexuals amb els amics i germans.
• Adquireixen una creença ferma pel que fa a la identitat sexual: ser home o dona.
• Imiten la conducta sexual dels adults.
• Diuen paraulotes.
• Fan preguntes sobre l’altre sexe.
• Tenen curiositat pel seu origen i naixement.

• Cinquè i sisè any de vida
• Continuen amb els jocs i activitats sexuals, així com amb la masturbació.
• Manifesten curiositat per l’embaràs i el naixement.
• Manifesten relacions d’amistat amb altres nens del mateix sexe.
• Manifesten un gran interès pel rol de gènere.
• Tenen una orientació sexual bàsica.
• Adquireixen una nova manera de valorar els adults que tenen autoritat.
• Comparen la situació amb la dels seus iguals.
• Amb el grup d’iguals creen una determinada manera de parlar i vestir-se.
• Fan bromes respecte a la sexualitat.

• Entre els nou i els dotze anys
• Comença la pubertat.
• Es fan més reservats i manifesten desitjos de tindre vida privada.
• Es produeixen canvis emocionals forts: alegria i tristesa.
• Tenen sentiments molt forts d’enamorament o amistat amb els amics, amb altres adolescents, amb artistes o professors, entre d’altres.
• Mantenen un aferrament important amb els amics del mateix sexe.
• Se senten incòmodes.
• Es masturben fins a arribar a l’orgasme.
• Són molt influïts pel grup d’iguals.
• Tenen fantasies sexuals i romàntiques.
• Prenen decisions sobre l’activitat sexual o l’ús de les drogues.

La sexualitat és inherent al desenvolupament humà sa. Quan el nostre part és vaginal, naixem en un acte de sexualitat absoluta: sortim pel mateix conducte que va permetre que una part de nosaltres es reunís amb l’altra. Els genitals de l’home i de la dona -especialment el seu úter com a element contenidor de la Vida i receptacle de creativitat- tenen un paper protagonista en els moments inicials de concepció i gestació de la Vida. Quan el bebè està madur a nivell pulmonar i inicia el part, la vagina s’activa esborrant el coll de l’úter i dilatant-se per facilitar-li el trànsit. Posteriorment, un cop aquest nadó és fora del si matern, els pits de la dona s’activen per proporcionar aliment físic i emocional a aquesta Vida que acull. Veiem que gestació, part i lactància són tres etapes d’un continuum sexual-maternal a la dona. Així, doncs, la sexualitat infantil és un concepte que pren forma des dels seus inicis. Abans de l’era patriarcal, el part i la criança després del part eren funcions induïdes pel desig i realitzades amb la gratificació del plaer[4]. El sistema actual ha creat estratègies de separació de la diada mare-hijx, generant així una escissió en el contacte sexual entre tots dos; sexualitat que està ben allunyada del que concebem com a sexualitat adulta i coital, però que abasta l’àmbit del plaer corporal i les activacions hormonals als dos cossos[5]. D’aquesta manera, es crea un tabú entorn del concepte de sexualitat infantil, i la nostra pròpia cultura judeocristiana és la que ha contribuït també la seva repressió.

La sexualitat infantil forma part del desenvolupament sa dels nens i nenes des del seu naixement. A mesura que aquests creixen, la sexualitat es va adaptant i transformant en funció de la seva maduració biològica i psicològica. Hem vist a la taula anterior com pren formes d’expressió naturals diferents. I moltes vegades, aquest descobriment es fa a través del compartir amb iguals -ja que els éssers humans som éssers socials, que ens construïm per la interacció amb el medi-. Aquestes experiències amb lxs otrxs han de ser desitjades per tots i satisfactòries. Si no es dóna així, les vivències no són adequades ni sanes per als qui no les gaudeixen (ja sabem que la coerció és un dels criteris que poden arribar a induir a l’abús sexual, encara que les edats dels participants siguin similars). Quan el joc és volgut per totes les parts genera un camp d’experimentació adequat a les seves necessitats autèntiques de diferenciació, de connexió amb el plaer i de privadesa (moltes vegades aquests jocs es juguen en llocs on la mirada adulta no hi pugui accedir).

És important que revisem quant permetem aquest tipus d’experimentació amb els nens i nenes. És possible que no haguem estat acompanyats de la mateixa manera quan érem petits, i ara ens faltaran eines i recursos per enfrontar-nos a aquest repte.

Un tema central en el cuento “Clara y su sombra”[6] son los tocamientos. En su segunda ilustración Clara hace referencia a los juegos con iguales. Aprovecha este momento para hablar con los peques sobre ello.

Pots preguntar-los si els agrada quan els seus amics els toquen; qui li agrada que li toqui, etc.

Els jocs d’exploració genital són molt comuns entre els 3 i els 6 anys, alhora que són necessaris per al seu desenvolupament sa.

hi ha algú que et toca i no t’agrada?

Si aquí hi ha una resposta afirmativa t’invito que –mantenint la calma per no alertar el nen i no generar hipòtesis primerenques– indaguis una mica més amb preguntes del tipus:

I quan et toca aquesta persona? Com et toca? A veure, em toques igual? Quina part del teu cos t’agrada menys que et toqui? I la que més?, etc.

Quan les seves respostes fan referència a unx adultx o unx infants més gran que ell/a, o hi hagi senyals de coerció i/o d’abús de poder, és important que parlis amb una persona experta perquè pugui assessorar-te i explorar més la situació.

També pots aprofitar aquesta xerrada per explicar-los als nens que:

Hi ha persones grans que s’acosten als nens per fer-los coses que a ells no els agraden. Com tocar-los a les parts íntimes o demanar-los que els toquin a ells. Això no està bé! I és important que ho expliquin com més aviat millor per poder-los acompanyar a solucionar-ho.

“Els nens i nenes són nens”, és a dir, que no són adults ni tenen les eines de què nosaltres podem disposar a causa del nostre procés maduratiu. Durant l’etapa infantil encara no està desenvolupada la membrana de protecció per sortir al món a valdre’s per si mateixos. D’aquesta manera, cal pensar que no tenen la capacitat per distingir allò que és sa del que no ho és en alguns àmbits perquè la seva concepció de la moralitat encara està en les seves etapes preliminars de desenvolupament (especialment quan tractem el tema de l’abús i aquest és perpetrat per un adult de confiança). Això és diferent de diferenciar allò que els agrada del que no. Clara, al conte, sap que jugar amb aquest amic de la seva família no li agrada, però no té la capacitat per comprendre que aquest comportament no és sa i l’està fent malbé més enllà del que ella pot imaginar. Quan creem un clima de confiança i complicitat amb els nens, els deixem veure que poden parlar amb nosaltres, i així possibilitem una obertura real perquè puguin compartir, si així ho decideixen, allò que no els agrada. Arribat a aquest moment, serem nosaltres qui podrem explicar-los que allò que no els agrada no ha de agradar-los, que no està bé fer-los aquest tipus de coses als nens i que no han de tolerar-ho.

Il·lustració del conte “Clara i la seua ombra”.

M’ha semblat important incloure aquí la llista de qualificació de conductes sexuals[7] -segons es consideren naturals o necessàries d’intervenció- dins de cada fase del desenvolupament. Això pot proporcionar un indicatiu per a una ràpida detecció de possibles situacions d’abús (tant de rebre’l com de perpetrar-lo).

És important matisar que les conductes sexuals normalitzades són susceptibles de variar depenent dels interessos i la idiosincràsia de cada infant. De la mateixa manera, hi ha conductes que aquí es llisten com a problemàtiques que, abans de categoritzar-les com a tal, seria important estudiar bé l’entorn de cada infant per saber si ho són o no, com ara la problematització del coit poligàmic en contrapartida de la normalització del coit monogàmic estable. Hi ha la possibilitat que els post-púbers que es relacionen des d’aquest lloc hagin desenvolupat un sentit crític en referència als convencionalismes socials pel que fa a la parella.

A continuació, la llista:

Prepúbers (0–12 anys)

Conductes sexuals normals:

• Converses sobre els genitals o la reproducció amb nens de la mateixa edat.
• “Ensenya’m i t’ensenyo” amb nens de la mateixa edat.
• Jugar metges.
• Masturbació ocasional sense penetració.
• Comportaments imitant la seducció.
• Ús de tacs dins de la colla o grup de

Conductes que requereixen una resposta dels adults:

• Preocupació pels temes sexuals (especialment per l’agressivitat sexual).
• Intents d’exposar a altres els genitals (per exemple, abaixar els pantalons a un nen o aixecar-li la faldilla a una nena).
• Converses explícitament sexuals amb altres nens.
• Grafits sexuals.
• Ridiculització sexual d’altres nens.
• Coneixement sexual precoç.
• Recórrer en solitari a la pornografia, exhibició o altre tipus d’interessos similars.
• Preocupació per la masturbació.
• Masturbació en parella o grup.
• Simulació de jocs sexuals amb nines o

Conductes que requereixen correcció:

• Converses explícitament sexuals amb nens d’edat significativament més grans.
• Tocament dels genitals d’un altre sense permís.
• Humiliació o degradació de si mateix o d’altres per raons sexuals.
• Inducció de por o amenaces.
• Proposicions sexuals o amenaces fins i tot amb notes escrites.
• Repetit accés a la pornografia, exhibicionisme o similars.
• Masturbació compulsiva.
• Masturbació que comporta penetració anal o
• Simulació de coit amb nines, gossos, animals o altres nens amb roba posada.

Conductes problemàtiques sempre requerint una intervenció professional:

• Penetració oral, vaginal o anal de nines, nens o animals.
• Es força l’exposició de genitals dels altres.
• Simulació del coit amb altres nens nus.
• Qualsevol ferida genital que no s’expliqui per accident casual.

Postpúbers (13-18 anys)

Conductes sexuals normals:

• Converses sexuals explícites amb companys.
• Jocs o bromes amb la colla o el grup d’iguals.
• Seducció o flirteig sexual.
• Masturbació en solitari.
• Interès en continguts eròtics.
• Petons, abraçades o anar de la mà.
• Comportaments sexuals explícits.
• Masturbació mútua.
• Coit monògam estable o seriat.

Conductes que requereixen una resposta dels adults:

• Ansietat o preocupacions sexuals que interfereixen en el comportament diari.
• Interès per la pornografia.
• Coits poligàmics o promiscuïtat.
• Interès per temes o persones agressivament
• Grafits sexuals.
• Humiliació d’altres per motius sexuals.
• Violació de l’espai corporal d’un altre, empenyent, tocant.
• Episodis solts de tocaments, exhibicionisme amb companys coneguts.
• Postures obscenes.

Conductes que requereixen correcció:

• Masturbació compulsiva, especialment si és crònica o pública.
• Degradació o humiliació de si mateix o altres per raons sexuals.
• Intento d’exposició dels genitals d’un altre.
• Interès crònic per la pornografia sàdica.
• Converses sexualment explícites amb nens molt més petits.
• Tocament dels genitals d’un altre sense permís.
• Amenaces explícitament sexuals, verbals o

Conductes il·legals definides per la llei que requereixen intervenció immediata:

• Trucades obscenes, voyerisme, exhibicionisme, fregaments.
• Contactes sexuals amb nens significativament més petits.
• Contactes sexual forçats.
• Penetracions sexuals forçades, violació.
• Contactes sexuals amb animals.
• Provocació de ferides genitals a altres.

En base a aquesta enumeració de conductes sexuals podem fer-nos una idea de quin tipus de nens estem acompanyant. Reiterar que l’observació activa -per poder detectar comportaments, reaccions i interaccions que no siguin necessitats autèntiques- pot afavorir una detecció primerenca d’una cosa que no funciona bé, o algun aspecte no nomenat de la seva història vital. És probable que un infant o adolescent que manifesta conductes perjudicials en relació a la seva sexualitat no tingui una construcció sana d’aquest àmbit de la seva vida des de l’etapa genital. És per això que estar atents als comportaments dels nens poden aportar-nos molta informació sobre la seva programació interna. L’acompanyament que podem donar des de la família, l’escola o els professionals de la salut és determinant per sostenir i transformar allò que els va costar viure i integrar. L’educació, l’acompanyament i la criança centrades en l’amor i el respecte són les úniques eines eficaces per curar les ferides de Vida i facilitar una comunió dels nens i joves amb la seva part sana i bondadosa.

[1] Per a més informació sobre aquest tema us remeto al llibre “Dibuixant el gènere” de Gerard Coll-Planas.

[2] La llista anterior és molt genèrica i intenta abastar el que la majoria dels nens d’aquestes edats experimenta. De totes maneres, és important comprendre que cada infant té el seu tempo de desenvolupament i interessos propis. Pel que fa al descobriment del gènere és tot una mica més complex que això, ja que els adults tenim molt a veure amb l’adquisició dels seus valors. Desconec si aquesta llista s’ha elaborat tenint en compte tots aquells nens que neixen amb genitals no definits XX o XY, o aquells que senten el seu gènere no s’identifica amb el que la societat atorga als seus genitals.

[3] Manual de l’abús sexual. Save the Children.

[4] Groddeck i Merelo-Barberá.

[5] Per aprofundir en els desitjos maternals lligats a la criança, remeto al llibre “La repressió del desig matern” de Caslida Rodrigáñez i Ana Cachafeiro.

[6] Clara i la seva ombra és un conte escrit per Elisenda Pascual Martí que aborda, d’una manera clara i molt simbòlica, el tema dels abusos sexuals infantils per treballar la prevenció i una possible detecció precoç. Ho publica l’editorial Uranito i el pots trobar a la teva llibreria habitual.

[7] Article de G. Ryan.