Davant els fets succeïts en les últimes hores tant a Barcelona com a Cambrils, se’m genera el compromís de poder escriure un petit article que serveixi com a eina orientativa a les famílies amb nens per poder parlar-los així del tema que, segurament, hi ha el boca i cor de tots i totes.
La consternació és evident, alhora que cal recordar que els nens són el llinatge més immediat per al nostre món i és molt important poder cuidar els valors i els missatges que els transmetem davant dels fets viscuts.
A continuació presento una sèrie de punts que no pretenen ser una guia única, sinó que tenen la finalitat d’orientar les persones adultes a l’hora de parlar amb els nostres fills sobre els atemptats de les passades hores, per poder fer-ho d’una manera respectuosa i adequada per a ells i elles.
- En primer lloc, és important no exposar-los a les imatges i vídeos que circulen tant pels mitjans de comunicació com per les xarxes socials. L’impacte que produeixen és acusat fins i tot en les persones adultes, així que cal imaginar que en ells la sensació d’alarmisme, urgència i pànic que reflecteixen, supera la seva capacitat per poder classificar el que veuen. En adolescents, que ja tenen una capacitat abstractiva i una maduresa més assentada, l’enfocament pot ser semblant al que faríem servir amb una persona adulta jove, ja que són més capaços de comprendre situacions d’aquest calibre. És important estar atentes a no ferir-ne la sensibilitat i no forçar-los a saber més d’allò que volen i poden sostenir.
- Seguint amb el punt anterior, abans de parlar amb els nens, és important que els donem la paraula a ells primers. És a dir, que els hem de preguntar primer què és el que creuen que passa, si algú els ha explicat alguna cosa, si han escoltat alguna cosa en referència a la situació, etc. Això ens pot donar una orientació de fins on han processat la informació, o fins on arriba el vostre interès en la matèria. No cal tenir pressa perquè comprenguin res. De fet, a moltes persones adultes ens costa de comprendre per què succeeixen aquest tipus de situacions. Ells tenen tota una Vida per davant, i estic segura que ja els arribarà el moment cognitiu i emocional adequat perquè els podem compartir que és realment un atemptat terrorista.
- En base a la seva edat, podem propiciar una informació o bé una altra. Per a infants menors de 10 anys (aprox.) és bàsic ser prudents en nomenar i transmetre cert tipus d’informació. Parlar de guerra, terrorisme, atemptat, explosius, etc. pot estar fora de lloc. Un cop fetes les preguntes per veure què saben i fins a quin punt els interessa el tema, podem explicar-los que “ hi ha hagut unes persones que estaven molt enfadades i han volgut danyar la gent que caminava pel carrer. A algunes d’elles els han fet molt de mal! I ara estem tots molt tristos i preocupats ” Si lx nenx pregunta per què volien fer mal als altres, li pots argumentar que ” de vegades les persones pensem diferent, oi? Doncs aquestes persones que han fet mal pensen diferent de la gran majoria i ens ho han volgut explicar fent-nos mal “Tots els nens i nenes han viscut moments de conflicte amb iguals, amb germans, etc. Pots aprofitar les seves vivències per posar-li un exemple que l’ajudi a comprendre aquest tipus de diferències. Per exemple: ” oi que de vegades en Jose s’ha enfadat perquè volia la teva bicicleta? I tu, algun dia, li has enganxat i li has fet mal, recordes? Doncs el que ha passat avui a Barcelona/Cambrils és que unes persones molt enfadades han fet molt de mal a altres “A partir d’aquí ja és difícil d’aprofundir amb els nens i nenes. Per què els terroristes ho han fet és una resposta tan complexa, que fins i tot em costa respondre-me-la a mi mateixa. I, de fet, així mateix ho podem transmetre als nens: no és necessari que tinguem totes les respostes a les seves preguntes. Les persones adultes també dubten, les persones adultes també dubte. tot, hem de continuar sent les persones adultes de referència per poder-los acompanyar i sostenir quan ens necessitin.
- Quan els nens siguin més grans, ja estan més preparats perquè els puguem parlar del conflicte real, adequant sempre, això sí, el nostre llenguatge a la seva edat i interessos. Per acompanyar les nostres explicacions podem acudir, per exemple, a un mapamundi per explicar-los les guerres que hi estan havent -i que n’hi ha hagut- en relació amb els conflictes del Pròxim Orient; els podem parlar dels interessos petrolífers dels països que s’anomenen del 1r món; del maltractament constant que pateixen les zones del món que viuen en guerra constant; del conflicte dels refugiats i de Síria, etc. No cal que tot això arribi com una classe magistral, sinó que en funció de la seva edat i de les seves ganes de saber i escoltar, podem anar parlant del tema lentament. El que sí que és important és que comprenguin que en una guerra com la que es viu a nivell mundial, tothom pateix. Que ara ens ha tocat més a prop de casa nostra, però que això no vol dir que no hi hagi altres llocs del món que ho viuen diàriament. Que les guerres són ocasionades per diferències entre estats, per anhels de colonització, per privilegis falsos que uns quants s’atorguen en detriment de molts altres. Com més informades i crítiques estiguem, més informació veraç els podrem facilitar als nostres fills grans.
- És important que intentem mantenir la serenitat a l’hora de transmetre totes aquestes informacions. Els nens absorbeixen els ideals i actituds de les persones adultes que els envolten, i això fa que siguem grans responsables de tot allò que sembrem en les futures generacions. És molt comú que davant d’un atac terrorista isàmic, el racisme i l’odi s’expandeixin i tenyeixin els comentaris quotidians. És imprescindible que pensem que hi ha moltíssima més gent que vol la PAU, que no pas la que vol la guerra. Que la immensa majoria de persones que practiquen l’islam condemnen els atemptats i donen suport a les víctimes i als afectats ( als nens més grans els podem ensenyar les cartes que diverses comunitats islàmiques han redactat al respecte). És important prendre un vot de prudència i de coherència perquè no ens empassi el monstre de la por que tot ho tenyeix i que, malgrat tot, pot arribar fins als nostres fills i filles. La forma com visquem a la nostra pròpia pell totes aquestes idees i conceptes impregnarà la forma amb la qual transmetrem els missatges als nostres fills. Com a persones adultes: volem abonar un futur on prevalgui l’odi, la venjança i la por? O ajudarem a promoure cultures de pau, respecte, tolerància i amor? L’activisme és una cosa que els nens hauran d’escollir a mesura que es facin grans. Deixem-los gaudir de la seva innocència a la Vida i procurem ubicar cada cosa al seu lloc. Allò que les persones adultes haguem de transformar per tenir un món millor que deixar, no els incumbeix encara. Siguem ordenats!
Per a qualsevol dubte, pregunta o comentari, no dubtis a escriure.
Molta LLUM per a totes les víctimes, directes i indirectes, d’aquest atemptat. Acompanyament familiar posa a disposició un grup GRATUÏT de suport a les famílies afectades a partir de setembre.
Elisenda Pascual i Martí
