Estem en un moment de molt caos (ergo moltes possibilitats). La societat s’aixeca i es pronuncia sobre temes polítics de manera que feia anys que no es veia. Manifestacions, cassolades, reivindicacions, etc. Els ànims estan caldejats, sigui pels motius que sigui i això, evidentment, arriba fins a l’àmbit de l’acompanyament i la criança.
Pot ser que com a adultx no sentis que ets en aquest lloc d’influència i afectació perquè, senzillament, no va amb tu el que està passant fora. Tens tot el dret de viure-ho així, encara que malgrat això, els teus fills no són immunes al que es respira als carrers, a les escoles, als parcs ia les reunions familiars. L’aire que es respira és el mateix per a tots, per tant, la informació de l’ambient també està disponible per a ells.
Moltes famílies s’acosten aquests dies parlant de la dificultat dels seus fills per agafar el son, per trobar moments de relax i de pau, per deixar d’expressar enuig i ràbia. Senten que els seus rebrots estan més enervats del normal; observen com en les relacions amb l’entorn hi ha més por, o més enuig, o més de tot.
L’altre dia llegia un article d’una mare que explicava com la seva filla li confessava que tenia por que hi hagués una guerra i que la fiquessin a la presó. En l’inconscient de molts ha aparegut aquest temor, ja que les memòries històriques de les nostres terres es desperten en reviure moments tan crispats i tensos. A Espanya, fa gairebé 40 anys, es funcionava sota les ordres d’un dictador militar. Hi ha qui pensa que això no ha canviat gaire i que el que passa a nivell polític i social (que no és el mateix) és conseqüència de no haver tallat d’arrel l’heura sinó de, simplement, haver-la canviat de test.
Més enllà de les conviccions i creences de cada un., què ens passa amb els nostres fills aquests dies? Com estem a les nostres llars, a les nostres escoles, a les nostres trobades socials?
Hi ha els qui aprofiten aquest moviment col·lectiu per difamar sobre el treball que mestres, pares, mares i educadors en general fan amb els nens. Usen l’afectació emocional de les persones humanes que som -abans de ser professionals- per reclamar que no es manipuli els menors. . No s’adonen que la manipulació i la influència són coses diferents? Fiquen al mateix pot ambdós conceptes per fer la seva política partidista.
A aquests polítics els diria que és impossible no influenciar els nostres fills -igual que és impossible no influenciar les persones de qui un s’envolta-. Sigui pels moviments de les darreres setmanes, sigui per desavinences amb les nostres parelles, sigui perquè estàs cansat o enfadat, etc. Els nens són esponges que tot ho perceben i tot ho senten; absorbeixen allò que els envolta com a mecanisme dadaptació al medi; aprenen del seu entorn. La funció dels adults no és cuirassar les seves pròpies emocions adultes, sinó regular-se en presència dels nens i poder acompanyar tot allò que cada situació mou en els seus fills.
Quan les persones adultes ens sentim mogudes pel que sigui -en aquest cas parlo de la situació política, però serveix per a qualsevol altra situació- això els arriba, irremeiablement, als més petits. És el nostre deure com a responsables d’aquests, que puguem gestionar els nostres moviments emocionals d’una forma adulta, és a dir, que podem obrir-nos a viure allò que ens corca per dins, però sempre en un lloc segur per als nostres fills. M’explico: deslligar el torrent emocional adult és molt sa sempre que ho fem en un espai cuidat amb algú que ens pugui sostenir. Els nens no estan preparats per fer-se càrrec de les nostres emocions adultes, per la senzilla raó que ells no estan en aquesta etapa del desenvolupament i la nostra expressió desbordada pot deixar-los amb la sensació que aquells que han de vetllar pel seu benestar i seguretat, estan desfets i no poden fer-ho . No és la responsabilitat d’un fill menor el fer-se càrrec de la nostra complexitat adulta. Deixem anar, expressem, cridem, plorem desconsoladament, si! I fem-ho amb qui ens pugui sostenir.
Lluny d’això hi ha el poder compartir amb ells les nostres emocions més adultes: podem plorar i cridar, enfadar-nos i expressar-nos. És clar! Només amb la mirada posada que per viure allò que vivim no deixem de ser adultxs responsables que poden prioritzar la necessitat dels seus fills en un moment determinat. Tenint clar que la nostra gestió emocional serà la seva principal escola i que és el nostre deure poder-la transmetre amb matrícula.
La situació social i política d’avui dia entra a casa nostra; la televisió, la ràdio, les banderes als balcons, les cassoles cada nit, les multitudinàries manifestacions…..és un moment històric que tots vivim des del nostre enfocament personal. I òbviament ens produeix moviment intern. Els nens i nenes viuen la nostra realitat. No és dolent ni bo. ÉS. Són part del món que els envolta, encara que no els deixem triar sobre ell (si ho fessin un altre gall cantaria!).
Tens un espai adult per poder expressar tot allò que vius per dins? Estàs en contacte amb un grup prou afí perquè pugui sostenir i compartir les teves vivències? O per contra aprofites els espais familiars per parlar del tema sense filtres? Pots tenir espais privats per mirar imatges, escoltar parlaments de diputats i comentar la “jugada” amb total llibertat de paraules i gestos?
En aquests dies en què les dificultats per dialogar, empatitzar, comprendre’s estan tan allunyades de l’equilibri, com podem seguir ensenyant als nostres fills que la millor manera d’actuar és amb mediació, amb paraules i amb comprensió? Sí, és complicat explicar-li al teu fill que, de vegades, la policia pega. És complicat justificar la bretxa que s’està eixamplant per manca de capacitat de gestió de conflictes. Estem lluny de poder relaxar-nos i ensenyar-los amb orgull a la nostra prole el món que els deixem. Tot i així, no desistem: aquells que creiem que un món millor és possible, seguirem treballant per inculcar valors de solidaritat, respecte, pau i diàleg a aquells que seran els que es facin càrrec de les societats futures. Potser els conflictes que sorgeixen aquests dies entre els nens i nenes siguin la medicina que necessitem com a cultura: poder prendre de les seves picabaralles la capacitat que es desperta per trobar punts comuns i així descobrir l’important valor d’honrar el MATERNATGE per sobre del patriotisme com a forma amorosa de viure en societat.
