S’acosten el Nadal i amb això s’obre la veda a desitjos, capricis i trobades màgiques amb personatges barbuts, troncs que caguen dolços i purpurina, rens voladors i tantes altres criatures inimaginables.
Són moltes les famílies que us apropeu a preguntar com poder gestionar aquestes dates tan familiars, on els límits i les pinzellades de tons respectuosos i mesurats que heu anat forjant al llarg de l’any, acostumen a passar a un segon pla per satisfer la part més egoica dels nens i nenes (i dels nens).
La nostra cultura de bases judeocristianes marca una fita important aquests dies pròxims. El naixement del redemptor: home salvador, fill de Déu, fet a imatge i semblança seva. Us sona, cert? És per celebrar el seu naixement que ens reunim al voltant d’una taula i compartim menjar ric amb els nostres éssers estimats. Ens vam brindar regals igual que- en aquella data- ens expliquen que se’ls van brindar a ell: or, encens i mirra. Segur que ho vas aprendre a la teva edat escolar, oi?
El que no sé si t’han explicat, és que és just el dia 25 d’aquest mes quan el Sol, l’astre rei, fa el seu naixement des del punt més baix al cel. El 21 de desembre és el solstici d’hivern a l’hemisferi nord, i si la nostra memòria escolar segueix sense fallar-nos, recordarem que és el dia que menys hores brilla al cel. Doncs bé, abans de reprendre el camí creixent, l’astre roman 3 dies al mateix punt abans de “néixer” de nou i remuntar el terreny cedit durant els mesos de decreixement. Aconseguirà arribar al seu zenit el 21 de juny, dia del solstici d’estiu (al nord, és clar).
Per als nostres ancestrxs, el Sol era el gran donador de Vida. Vaja! Quina sorpresa! Així que Els Reis Mags, els rens voladors i els barbuts panxuts amb els seus sacs plens de regals parpellejants ens han fet perdre de vista quina llum és la que realment brilla en aquestes festes.
Abans del patriarcat -moment en què les grans figures masculines van començar a prendre el control dels esdeveniments importants del Planeta- la cura de la Vida era la prioritat en les cultures matrifocals. Parlo de fa 7000 anys enrere. Una mica massa lluny per poder-ne tenir alguna escletxa de memòria. Si almenys ens quedessin les bruixes amb la seva saviesa….
I què tindrà a veure tot això amb la criança, les famílies i els nens, et preguntaràs?
Doncs m’ha semblat que tota aquesta volta exemplifica aquest “desviament” de l’essencial al que s’ha creat. És un símil adequat per mostrar tot allò que se’ns pot moure com a famílies en aquestes dates. M’explico: quan perdem de vista la cura del que és essencial, de la Vida pel que és, sense més embuts i sense més adorns, podem arribar a perdre’ns en aquest escenari de purpurina que ens desconnecta de la veritable naturalesa d’aquestes festes. El consumisme i la confusió del material ens allunya del que és veritablement autèntic. Avui dia sembla que equiparem els regals, les brillantors i els adorns a l’amor que mereixem rebre o que sentim pels altres. “Si em porto bé em portaran regals”. És com dir que, si sóc bonx, m’estimaran.
Si ens deixem arrossegar per aquesta febre de Black Friday, de Nadal daurat i molts altres esquers que ens envolten en aquests moments de l’any, estarem perdent de vista tots aquells valors que, d’una manera o altra, estem volent transmetre als nostres fills. Tal les diferents religions poden arribar a eclipsar les festivitats paganes, origen natural de la majoria de les nostres festivitats. Mantenir vives les tradicions pot ser sinònim d’autoregulació adulta i fermesa en els nostres criteris. Aquestes són unes bones èpoques per posar a prova el nostre compromís amb els nostres valors, amb la vida, amb el planeta.
¿ A qui compres els teus regals? És per a tu la quantitat un sinònim de més afecte? Què simbolitzen per a tu el Nadal? Què expliques als teus fills sobre la màgia d’aquests dies?
Podem ensenyar als nens i nenes que el consum responsable i la cura de l’essencial, és compatible amb aquestes festes de malbaratament i confusió. De nosaltres depèn el que ells aprenguin i, en conseqüència, reprodueixin amb més facilitat. A tu, igual que a mi, potser t’han parlat de l’or, de l’encens i de la mirra. D’un Déu masculí que vingué a salvar el món. Però a quants de nosaltres ens han explicat el paper rellevant del Sol en aquestes dates? A quants ens han remarcat el valor del femení en la nostra existència? La història sempre està esbiaixada, i és el nostre deure completar-la perquè la nostra realitat sigui més àmplia i menys anestesiada. Siguin quines siguin les teves creences, comprendre que els cicles naturals són els que ens mantenen on som, em sembla fonamental. Honrar la Terra i fer el possible per tenir-ne cura, és el millor regal de Nadal que podem donar-los a les nostres futures generacions.
Desitjo que aquest Nadal els puguis gaudir dels que més vols amb amor, respecte, consciència i molta LLUM!
