PSICOMOTRICITAT D’AJUDA TERAPÈUTICA

Psicomotricidad Ayuda Terapéutica

PSICOMOTRICITAT D’AJUDA TERAPÈUTICA

Basada en la psicomotricitat de B. Aucouturier.

Per entendre una disciplina, penso que ajuda a partir de la mirada que aquesta té sobre les persones. La psicomotricitat a la línia de B.Aucouturier té una visió humanista de l’ésser humà, creu en les potencialitats i capacitats d’autorealització de les persones. Entén els nens i les nenes com a éssers globals, que expressen tot el seu potencial físic, afectiu i cognitiu per la via corporal. Els nens i les nenes s’expressen a través del moviment i de l’acció. La via corporal és un canal natural de comunicació i relació, sobretot a les primeres etapes de la vida (dels 0 als 6 o 7 anys), en què el llenguatge i la capacitat simbòlica encara no estan desenvolupats del tot i estan en procés de consolidar-se.

Quina és la concepció del “cos” per part de la psicomotricitat? El cos es percep en la dimensió orgànica, funcional i d’habilitats motrius ( relacionat amb l’esquema corporal) i en la dimensió subjectiva i relacional ( relacionat amb la imatge corporal). Aquesta dimensió subjectiva està relacionada amb aspectes inconscients de la persona, amb els desitjos, les emocions i els sentiments. Aquestes dues dimensions són indissolubles, en contínua interacció, no es poden entendre una sense l’altra. És a través del cos, en totes les dimensions, que vivim l’afectivitat, l’emoció i el desig. És el primer mitjà de comunicació amb un altre ésser humà.

Els nens i nenes construeixen la seva identitat perquè hi ha un entorn humà, la seva família, que els reconeix, els sosté i els respecta. Aquesta relació i reconeixement del nen o la nena es materialitza a través del cos, la presència, del sosteniment, del to muscular, del contacte, de la mirada, de les distàncies, del to de veu, dels temps i dels objectes, així com a través de les paraules. Aquesta relació corporeïtzada en diem “dialeg tònic-emocional”, una comunicació basada en el to muscular, el cos i l’emoció.

La psicomotricitat relacional, a través d’una forma de fer concreta, un material determinat, uns temps i espais concrets, i una formació i actituds especifiques del o la psicomotricista, posa al centre aquesta comunicació i relació basada en allò corporal de què acabem de parlar.

L‘Ajuda Psicomotriu té com a objectiu acompanyar i afavorir el desenvolupament dels nens i nenes, que tenen alguna dificultat en aquest procés maduratiu o tenen risc de patir-les. Acompanya i afavoreix el desenvolupament a través de la via corporal; De l’acció, de la relació, del moviment i del joc espontani corporal. Mitjançant aquest llenguatge més arcaic i corporal.

L’Ajuda Psicomotriu ens ajuda a comprendre allò que un nen o nena expressa del seu món interior, els seus conflictes inconscients, les seves emocions i pensament a través de la compressió profunda de les seves accions, el seu joc i la manera de relacionar-se amb els materials, el temps i les persones. Permet als nens i nenes jugar tota la seva fantasia, pors i conflictes interns des d’una relació plaent amb el seu cos. Es creen unes condicions de vinculació i de significació que donen la possibilitat d’anar elaborant totes aquestes vivències, d’anar passant de l’acció al pensament.

La psicomotricitat compta amb una tecnicitat o una forma de fer pròpia que possibiliten el desenvolupament d’aquests processos. En aquesta forma de fer pròpia podem destacar dos aspectes principals:

El o la Psicomotricista (sistema d’actituds)

“El sistema d’actituds del psicomotricista està basat en un principi filosòfic humanista: el de creure en la persona i en totes les seves possibilitats d´autorealització” ( Josep Rota).

Ell o la psicomotricista s’especialitza en la comprensió de la via corporal o de l’expressivitat psicomotriu dels nens i nenes. Es forma a poder captar, a través de la seva tonicitat, la seva acció, el joc espontani i el moviment, l’expressió del seu psiquisme tant conscient com inconscient. Ofereix la seva pròpia disponibilitat corporal com a mitjà de relació terapèutica amb el nen o la nena, que es converteixen en protagonistes daquesta relació.

“Ofereix el seu cos com a vehicle de relació i comunicació. Això és l’específic de la teràpia psicomotriu: L’expressió per la via corporal i la seva compressió i disponibilitat per part del terapeuta” (Anna Luna. CDIAP Rella).

Com en tota relació terapèutica, per poder establir una relació empàtica i ressonar a nivell tònic i emocional, és fonamental que la psicomotricista pugui connectar amb la seva pròpia subjectivitat, amb la seva pròpia història relacional. Saber què és seu i què del nen o nena. És imprescindible un treball personal corporal propi per poder estar en aquesta disponibilitat i presència.

Dispositiu espacial i temporal

Un altre aspecte important que cal descriure és el dispositiu espacial i temporal. Quan parlem d’aquest dispositiu ens referim a les seqüències de la sessió, diferenciades en el temps i l’espai, amb un sentit global que cerca afavorir el recorregut maduratiu de les criatures en aquesta etapa de la seva vida. Aquest recorregut va fent al pensar, de l’acció al pensament.

Com és el procés?

En primer lloc es realitzen una sessió amb la família, per conèixer la història vincular i relacional de la criatura, així com especificar el motiu pel qual creuen necessari iniciar un procés terapèutic.

Després es fan dues o tres sessions d’observació i avaluació amb el nen o nena (i amb els mapadors a la sala si cal). Després d’aquestes sessions es torna a fer una trobada amb la família per compartir mirades sobre el nen o nena i poder enquadrar juntes el procés (horari, freqüència, cada quant hi haurà reunions amb la família, coordinacions amb l’escola si fos necessari…..)

L’abordatge terapèutic pot ser diferent depenent de la individualitat del nen o la nena: Pot ser amb el papa o la mama a la sala, individual o grupal (entre 3 i 6 nens) segons el cas.

Per a qualsevol informació o consulta podeu posar-vos en contacte:

Alicia Apolo Llerena

Terapeuta Ocupacional.

Psicomotricista en Educació, Prevenció i Teràpia.

Acompanyant de Projectes d’Educació Viva i activa

alicia@acompanyamentfamiliar.com

649005099

Compartir:

Artículos relacionados

La valentia de sentir

A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes. La sensibilitat en la criança ens permet estar presents amb el que passa fora i amb el que passa dins nostre. T’expliquem com cultivar-la.

Blog Acompanyament Familiar

Educació sexual integral coherent

Ja fa uns quants anys que escoltem parlar de la importància d’oferir una Educació Sexual Integral a la infància. Cada cop són més les escoles,

Contacta