Ja hem entrat a la Primavera, època de l’any on la terra, adormida sota el mantell fred de l’hivern, desperta novament per mostrar-nos tota la seva esplendor i abundància. Durant milions d’anys, aquest cicle de la Vida-Mort-Vida, s’ha anat repetint una vegada i una altra. La natura ens mostra una cosa molt més vast que la nostra espècie humana, una mica pautada i programada amb la finalitat de mantenir l’equilibri dins del sistema planetari i de l’Univers mateix.
No és estrany, doncs, que les festes assenyalades del nostre calendari tinguin un origen antic marcat pel culte als ritmes naturals. En aquestes dates, en tenim un clar exemple: la celebració de la Pasqua.
Si deixem de banda les influències cristianes i fem una mica de cerca antropològica, veurem que la Pasqua està associada al culte de divinitats femenines relacionades amb la fertilitat i l’inici de la Vida. Té tot el sentit! En el moment de l’any en què les flors treuen el nas, els primers brots apareixen i ens anem despullant de les pesades pells de l’hivern, l’adoració de la natura com a forma divina que preserva l’aliment i la Vida, pren un valor determinant.
Quan es tracta d’explicar als nens i nenes la roda de l’any, aneu a veure que us serà molt més fàcil explicar les festivitats i el pas del temps en funció d’allò que és palpable per a ells: la natura i la seva més pura manifestació al nostre entorn.
D’aquesta manera, veiem que per a les persones adultes, la natura també ens recorda la necessitat d’oferir cura i respecte; la importància dels temps relaxats i dels límits amorosos; la necessitat de l’autoregulació i de la presència. Observant com la Vida rebrota, aprenem que les plantes no creixen més ràpid perquè les estirem -més aviat al contrari-, ni la fruita madura abans perquè els ho exigim. Envoltar-nos a nosaltres mateixos i als nens d’espais vius i salvatges, ens torna a l’essència materna de la mare naturalesa: la sustentació i l’abundància com a forma natural de viure.
Celebrar la Pasqua des d’aquesta comprensió profudna, permet dissenyar rituals festius on els nens -i tota la família- puguin comprendre la celebració des d’un lloc tangible. Podem integrar festivitats com la recerca dels ous pintats (l’origen dels quals es remunta a l’adoració de la deessa Astarté, antiga divinitat fenícia que representava el renaixement de la natura i que, en el cristianisme, es va transformar en Maria Magdalena), o bé l’elaboració de la “mona” -pastís dolç o de/ rituals que podem crear des del marc de la celebració del renaixement de la natura i de la resurrecció de la Vida de les profunditats fosques del subsòl.
Així que des d’aquest enfocament, agraeixo profundament aquesta essència tan sàvia que ens conforma, i que és la mateixa que ens recorda cada Primavera la mare Terra amb els vestits florits i tots els aliments abundants que ens regala.
Recordes com celebraves tu la Pasqua?
Se t’acudeix alguna manera creativa de poder compartir aquest renaixement de la Vida amb els teus fills?
