CRIAR I JUGAR

Blog Acompanyament Familiar

“Una invitació a conèixer una altra forma de criar, on l’amor i el respecte marquen el compàs. Una obra que aborda com podem acollir els nostres fills tal com són, i ofereix eines per regular els seus comportaments sense tractar de canviar la seva essència. El joc és una eina indispensable en el nostre desenvolupament com a espècie humana: activa la creativitat i la capacitat d’improvisació i permet desenvolupar recursos i eines per poder lluitar.

Criar els nostres fills perquè tirin a caminar per aquesta vida amb confiança i alegria és una tasca apassionant, però sovint sorgeixen dubtes i inseguretats que no sempre sabem com abordar.

Des d’una mirada d’amor i respecte, que implica acollir els més petits tal com són, acceptant les seves particularitats i respectant els seus ritmes, dedica cada un dels capítols a una temàtica particular, des de les clàssiques rebequeries, la gestió de les emocions o el tema espinós del menjar fins a aspectes tan delicats com les separacions familiars, el gènere o l’autoestima. de manera lúdica i creativa.

Més que un manual de criança, una experiència d’aprenentatge i transformació, perquè educar des del respecte implica abans de res estar disposat a mirar-se un mateix i créixer també en el procés.

Us deixo un vídeo presentació del llibre:

https://drive.google.com/file/d/1xkQVcUfcqCmvGiDRkDdALjlA_If7jWgz/view

I us recordo que el podeu trobar a les principals llibreries. I també ho podeu comprar online:

http://www.edicionesurano.es/es-es/catalogo/catalogos/ficha-tecnica.html?id=001000508

Criar i jugar

Elisenda Pascual

Compartir:

Artículos relacionados

Decidir maternar sola: ni heroïna, ni boja, ni egoista

A consulta, moltes mares monomarentals expliquen que no s’identifiquen amb paraules com valenta o forta. No pas perquè no ho siguin, sinó perquè no se sentien així. El desig hi era, però el camí no era el previst; han trobat un pla B que ho ha fet possible. No ho van decidir des d’un impuls heroic, sinó des del desig profund de maternar, encara que les circumstàncies no fossin les somiades.

Ja no vull ser “Terminator”

A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes. La sensibilitat en la criança ens permet estar presents amb el que passa fora i amb el que passa dins nostre. T’expliquem com cultivar-la.

Contacta