Es parla poc de la figura paterna i se n’hauria de parlar més. Els homes se senten perduts, mancats d’una herència cultural alineada amb el cor en relació amb els patrons de paternitat com també amb la masculinitat.
Les dones també estem navegant entre allò que la societat ens ha dit que hem de fer i allò que nosaltres SENTIM que volem fer.
Hi ha diferents forces que tiren des de diferents costats i, sense saber gaire bé on col·locar-nos, estem en una generació que volem avançar i no sabem si fer-ho des d’una manera CONTRÀRIA als models que ens han precedit o bé INTEGRADORA.
És significatiu evidenciar que en una sola generació el rol patern ha passat de ser la figura del que “mana” a ser la figura d’aquell que “no sap”, i no sap “on col·locar-se” dins la diada mare-criatura.
Tot això ens porta inevitablement a una meravellosa cerca d’un nou model de paternitat i de rebot de parella, que sigui vàlid per a la realitat actual.
És bonic veure aquesta dansa tan lícita i digna que estem fent homes i dones: les dones, hereves d’una llarga tradició de -permeteu-me l’expressió- confinament a casa tenim per fi (i en el millor dels casos) la disponibilitat cultural per construir-nos socialment tant dins de la família com també, ara, fora.
Els homes, per part seva, se senten cridats a fer el mateix procés però a la inversa: trobar-se i construir-se més enllà del rol professional. Gràcies a la cultura actual, infinitament menys hermètica i dogmàtica en els seus rols de gènere, poden escoltar la voluntat del seu cor i construir una paternitat molt més present i alhora més afí al VINCLE que al PODER.
Venim d’un model de pare absent/present on el rol principal a la família era el de proveir diners, i la màxima funció educativa consistia a esperar que en algun moment determinat la mare necessités “reforços” per castigar o generar tensió als fills. Era una funció autoritària.
L’autoritarisme va fer molt de mal i això ha fet que els pares d’avui rebutgin aquest rol. Un rol que el relacionem amb exigir obediència, disciplina, rectitud, aportar la visió de la jerarquia… Tots han estat valors paterns per definició fins avui.
Per descomptat, es pot ser autoritari sense generar autoritarisme, i es pot ser pare sense col·locar-se en els antics mandats. Però com? Estem en aquest punt.
El moment històric en què vivim demana que dins de la família puguem ser un equip. És normal que dins del nucli familiar es generin dinàmiques poc confortables i difícils de sostenir com a conseqüència de tota aquesta transformació de rols. I dic que és normal perquè no és gens fàcil construir nous rols dins de la família; estem sent pioners. Vegem-ne algunes d’aquestes dinàmiques:
1. Quan fuig d’una realitat es corre el risc d’anar-se’n a l’altre extrem. L’extrem oposat de l’autoritarisme és la PERMISIVITAT I és que molts pares (i mares) vénen a consulta amb una profunda por de castrar les seves criatures i, en conseqüència, generen uns límits diluïts i poc consistents. En aquestes circumstàncies és molt guaridor posar consciència i revisar quin concepte tenim dels límits.
2. Quan el pare no sap on col·locar-se per desenvolupar la seva funció de cuidador, de vegades passa a la mare una dinàmica de rebuig cap al seu rol. El “tu no saps, ja ho faig jo” es viu a flor de pell dins la família durant els primers anys de les criatures i això genera molt de dolor, solitud i incomprensió en els dos membres de la parella.
Poder-nos revisar des d’una mirada neta i sense culpa, i assenyalar totes aquelles dinàmiques que hem anat acceptant com a vàlides dins del nostre nucli familiar ens permetran reparar-nos i continuar construint-nos com a éssers humans que, independentment del bagatge cultural, podem crear estructures sanes en què es teixeixin vincles confortables i sòlids per al cor.
Elisenda Roig
Si et ve de gust compartir una mica més, t’espero al DIRECTE del DIMARTS 21 de gener a les 21h horari de Barcelona al costat d’ELISENDA ROIG, psicòloga ESPECIALISTA A TERÀPIA SISTÈMICA d’Acompanyament Familiar.
Pots connectar-te a:
FBK: https://www.facebook.com/psicologiarespetuosa
Instagram: @elisendapascualmarti
Quan? DIMARTS 21 DE GENER a les 21H
Pots seguir el meu Canal de YouTube “Elisenda Pascual Martí” per poder escoltar tots els altres vídeos que ja he enregistrat.
Et veig aviat i feliç criança,
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga i psicoterapeuta
Directora d’Acompanyament Familiar
