Va arribar el setembre, el mes més mogut de l’any. Vaja!, diràs, tan fort no va la cosa, no? Bé, doncs deixa’m dir-te que el que portem de mes -a penes una setmana mentre escric aquestes línies- he rebut més consultes sobre acompanyament familiar, que en els mesos preceders (sense comptar Agost, és clar!).
Setembre és el mes en què el sistema neoliberal es reactiva: escola, compra de llibres, consum de tota mena: roba, xandall, bates, sabates, motxilla, etc. No sóc economista i no he mirat les estadístiques de vendes, però m’inclino a pensar que si el setembre mou tant, alguna raó ha de tenir per existir al calendari.
Per a moltes és el mes de recuperar el ritme, el compàs que tant us col·loca i us ajuda en el vostre dia a dia: nens escolaritzats, rutina, horaris, feina… i si!, hi ha a qui tot això li proporciona un ancoratge i li dóna seguretat.
Per moltes altres, és el mes que recorda que no som lliures, que hi ha unes obligacions, uns tempos que moltes vegades no marquem nosaltres: trànsit, retards de trens, cues, presses, matins estressants, nits curtes, etc.
Siguis del sector que siguis, m’agradaria que poguessis començar aquest nou curs escolar (on els serveis de transport públic i horaris comercials recuperen la seva “normalitat”) recordant una cosa important:
- Cada mes és únic; Setembre existeix al calendari i és un mes com qualsevol altre. Igual que al desembre arriben el Nadal, al maig el “dia del treball”, ja que al setembre tenim la “moguda escolar i laboral”. Si tractem de prendre’ns els esdeveniments com allò que són: esdeveniments -i no condemnes o regals-, podrem tolerar molt més cadascun dels nostres mesos solars.
- L’estiu va passar i deixa lloc a la tardor. També les estacions ens permeten reconnectar amb la ciclicitat de la nostra vida. Després de l’expansió d’un mes on el clima convida a fer-ho, convé que, al seu ritme, vagi arribant la tardor per recordar-nos que, igual que per fora, podem viure cap a dins.
- Aquest és un mes d’inicis. Pots aprofitar l’impuls que genera Setembre -molt més que el gener diria jo- per projectar noves metes i objectius que tinguis per a aquest cicle que comença. Et ve de gust formar-te? Fer més esport? Organitzar-te millor? Cuidar-te més? Dóna’t uns dies per pensar-ho i compromet-te amb el que somies. Veuràs que de gust et sents amb el pas dels dies!
- Setembre és un moment en què el vincle amb els teus fills es torna a fer més present. Aquesta rutina de què parlava posa de manifest la necessitat de límits i mirada de què sempre parlo. A l’estiu -ja sigui perquè ens hem relaxat, perquè hi ha hagut campaments, avis, el poble, etc.- tendim a estar més laxes amb relació a la criança. En molts casos això pot ser molt positiu -sobretot si ets una mapadre rígida i estricta-; en altres, per contra, pot ser difícil tornar a recuperar aquests tempos, aquests pactes familiars i aquest flow que abans de la bogeria d’agost es respirava a casa.
Sigui com sigui la teva realitat aquest mes, t’animo que sempre mantinguis la il·lusió davant els canvis i el cor obert per continuar creixent amb els teus nens.
Bona reentré!
Elisenda Pascual
