Va arribar Setembre i comença el nou curs. Després de mesos de vacances, les criatures comencem novament l’aventura dels inicis. Per a les més petites, aquelles que encara necessiten molt la seguretat que ofereix l’entorn familiar i conegut, aquesta època pot arribar a ser tot un tràfec, precisament, per la separació primerenca no desitjada.
Les criatures necessiten sentir-se segures, estimades i acceptades per tenir un desenvolupament sa i òptim. Aquestes necessitats són totalment bàsiques i autèntiques, imprescindibles per poder estar relaxades a l’entorn que les conté i poder així expandir al màxim el seu potencial de descobrir el món i aprendre’n. Quan algun d’aquests factors no està en equilibri, les criatures deixen d’usar el sistema intern creat per connectar-les amb la Vida, i passen a activar el sistema de la supervivència. Aquest darrer circuit intern és comú amb la resta de mamífers. Qui no ha vist un gat espantat o un ocell alarmat per la nostra presència? Doncs aquesta mateixa manera de ser presents, actives i alerta és la mateixa que les criatures fan servir quan les seves necessitats primordials de seguretat, amor i acceptació no estan cobertes.
És probable que aquests dies, a les portes de les escoles bressol -fins i tot en alguns cursos de primària- hagueu viscut situacions de separació doloroses. Crits, llàgrimes, por, abraçades inseparables, etc. Cada criatura esprem el recurs que, o bé és més afí al seu temperament, o bé li funciona millor per retenir, ni que siguin unes mil·lèsimes de segon més, de qui no es vol separar. Tots sabem que la Vida adulta és complexa i que, per vegades, hem de prendre decisions que no ens agraden. Cadascú escull quin vol que sigui el seu camí en el temps que ens regalen en aquesta existència, i cadascú sap –o hauria de– què guanya i què perd en aquesta elecció. Quan la decisió inclou aquesta separació primerenca no desitjada amb la criatura, cal estar alerta en les premisses següents:
- Compte amb la CULPA! Si has decidit deixar la teva criatura en una guarderia i saps que no està preparada per a això, us fareu un flac favor si permeteu que la culpa penetri en el vostre regne. L’emoció de la culpa l’eclipsa TOT, per la qual cosa quan tornis a establir un vincle físic amb la teva criatura, si comportes la culpa enganxada al teu cor, esmorteirà tot el meravellós que vols oferir-li i farà que ho rebi en menor grau, per la qual cosa t’ho seguirà demanant amb més força.
- Hem d’acceptar que quan som les persones adultes les que empenyem aquesta separació, hem de sostenir l’explosió emocional que comportarà per a la nostra criatura. Pretendre que ho comprengui a la primera, que s’adapti sense adonar-se’n o que empatitzi amb la nostra decisió és ciència ficció. És més, la seva criatura ho fa (bé, ho fa veure) és un símptoma de manca de salut emocional. Les criatures sanes són les que quan alguna cosa no els agrada criden, ploren, es queixen, fan soroll i ho expressen.
- Oferir aquestes primeres setmanes d’adaptació una presència real i sincera a casa farà que el malestar de separació que pugui estar sentint tingui una compensació en l’àmbit familiar. És molt important que us brindem l’oportunitat de demanar-nos més, de viure alguna regressió i sostenir-la, poder fer plans tranquils per estar en petit comitè etc. Tenir cura de lespai li proporcionarà la calma que necessita per tirar endavant en la seva adaptació.
I tu, com portes l’adaptació de les criatures?
Bon Curs!
Elisenda Pascual
