Lactància materna: un viatge de motxilera
El viatge de motxilera: una metàfora de vida Emprendre un viatge de motxilera no és com fer unes vacances organitzades. No hi ha itineraris tancats, ni hotels reservats, ni horaris fixes. Només una motxila a l’esquena, amb l’essencial per avançar, i el desig de descobrir el camí pas a pas. Una motxilera parteix amb il·lusió, […]
Decidir maternar sola: ni heroïna, ni boja, ni egoista
A consulta, moltes mares monomarentals expliquen que no s’identifiquen amb paraules com valenta o forta. No pas perquè no ho siguin, sinó perquè no se sentien així. El desig hi era, però el camí no era el previst; han trobat un pla B que ho ha fet possible. No ho van decidir des d’un impuls heroic, sinó des del desig profund de maternar, encara que les circumstàncies no fossin les somiades.
Ja no vull ser “Terminator”
A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes. La sensibilitat en la criança ens permet estar presents amb el que passa fora i amb el que passa dins nostre. T’expliquem com cultivar-la.