Separar-se com a parella, continuar sent família

Una mirada Sistèmica i amorosa quan hi ha una separació amb criatures Separar-se no és només trencar un vincle de parella. Quan hi ha fills, és també -i sobretot- reorganitzar una família. Des de la Psicologia Sistèmica sabem que una separació no dissol el sistema familiar: el transforma. El repte no és “fer-ho perfecte”, sinó […]
Una mirada contextual a l’exigència de les mares

L’exigència en la maternitat sol aparèixer disfressada de responsabilitat, d’amor, de compromís. Però amb els dies veiem que viure sota aquesta lògica ens acaba esgotant física i emocionalment. Tot i els canvis socials, la maternitat continua estant travessada per un mandat patriarcal molt potent: la mare com a principal responsable de les cures. Ella ha […]
La relació entre germans: el primer gran mirall

La relació fraternal és única i ben especial. Has nascut a la mateixa família, mateixos progenitors (o una part), mateixes rutines i horaris, normes, mateixa llar, … . No és un amistat (tot i que a vegades ho pot arribar a ser!) i sobretot, no és una relació escollida. No els necessites per a sobreviure, […]
Ara ve Nadal

No sé si tu ets de les persones que les espera amb candeletes, o bé ets de les que agafaria un vol a l’altra punta del planeta quan arriben aquestes dates. Tampoc sé si comparteixes aquest desig (sigui l’un o sigui l’altre) amb la teva parella o família. En qualsevol cas, són dates que ens posen davant certes tendències vinculars, patrons familiars i maneres de fer que ens ensenyen una mica més de qui som.
Lactància materna: un viatge de motxilera

El viatge de motxilera: una metàfora de vida Emprendre un viatge de motxilera no és com fer unes vacances organitzades. No hi ha itineraris tancats, ni hotels reservats, ni horaris fixes. Només una motxila a l’esquena, amb l’essencial per avançar, i el desig de descobrir el camí pas a pas. Una motxilera parteix amb il·lusió, […]
Decidir maternar sola: ni heroïna, ni boja, ni egoista

A consulta, moltes mares monomarentals expliquen que no s’identifiquen amb paraules com valenta o forta. No pas perquè no ho siguin, sinó perquè no se sentien així. El desig hi era, però el camí no era el previst; han trobat un pla B que ho ha fet possible. No ho van decidir des d’un impuls heroic, sinó des del desig profund de maternar, encara que les circumstàncies no fossin les somiades.
Ja no vull ser “Terminator”

A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes. La sensibilitat en la criança ens permet estar presents amb el que passa fora i amb el que passa dins nostre. T’expliquem com cultivar-la.