La sensibilitat com a clau per a una criança conscient i plena
“Pare, què et passa? Fa temps que no et veig somriure”
A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes.
Avui m’agradaria compartir-te una reflexió sobre un aspecte, sovint subestimat, en la criança: la sensibilitat.
Em refereixo a la capacitat que té el nostre organisme de percebre i respondre a estímuls interns i externs, de registrar i processar experiències emocionals, d’empatitzar i comprendre les altres i, encara més, d’estar plenament presents.
No cal ser una persona altament sensible per gaudir d’aquesta perceptivitat. Tampoc haver tingut una vida lliure d’impactes psicològics o haver de retirar-se en solitud. Senzillament cal la intenció i el compromís de mantenir una relació honesta i diària amb ella. I, per descomptat, demanar ajuda si cal en el procés.
El cost de la desconnexió amb la sensibilitat
Amb freqüència veig com les persones adultes ens jutgem per veure’ns enfadades, cansades o perdudes, com si sentir o experimentar fos cosa de persones “fluixes”. I, llavors, naturalitzem “l’aguantar”.
“Perquè si el que em passa no està bé, és que la meva brúixola interna no funciona i, per tant, he de seguir desatenent aquestes “notificacions” internes per continuar amb la presumpte apresa.”
Així, la sensibilitat deixa de complir la seva funció, embolicada entre capes de perfeccionisme, por, complaença, autocrítica, control, rigidesa, etc.
Desmitifiquem ja la idea que pares i mares hem de ser figures fortes i inalterables?
Perquè sí que ens passen coses, i a molts nivells. Assentim ja que sentim i percebem i que no som autòmats? Fer veure que això no passa és com fer veure que no existim.
La teva vida com una pel·lícula: una mirada de dins cap a fora
Et vull compartir un truc. Pregunta’t: si la teva vida fos una pel·lícula, ¿de quin gènere seria?D’acció, aventures, drama, comèdia, ciènciaficció, fantasia, terror, suspens, musical? O algun altre? Si no ho saps, observa com encares les situacions intenses. I quines són les característiques i rols del personatge principal, és a dir:Tu. Està més centrat en els propis complexes, conflictes interns, en provocar riures, descobrir nous mons, accionant per superar grans perills físics, o amenaces sobrenaturals, caminant un viatge màgic, explorant conceptes futuristes, expressant emocions a través de la música i el ball…?
Ara allunya’t una mica, imagina que pots parlar amb la protagonista i li expliques que pot canviar el gènere, barrejar-los i fins i tot anar decidint segons el moment.
Respira.
Què et sembla?
D’aquesta manera ens aproparem a l’intèrpret. I qui és? La nostra sensibilitat que viu rere els diferents rols. Com accedir-hi? Desidentificant-te de la pel·lícula i atenent les senyals de benestar i malestar que et trasllada.
Pots preguntar-te cada matí en quina pel·lícula vols viure, i en quina pel·lícula vols que visquin els teus fills i filles. No es tracta de negar o reprimir, sinó de reconèixer el que és present i obrir-te a la responsabilitat emocional i caracterial. Per poder agafar les regnes com a personatge principal i atendre els fills i filles amb presència, cur(i)ositat i sensibilitat.
Així cultivem una cultura de pau a la pròpia llar. Perquè, i acabant amb el joc de les pel·lícules, fixa’t que sovint en algun moment de dolor ens entretenim en veure qui és el “bo” i qui és el “dolent” de la peli, qui té la “culpa”. I et convido a atrapar-te aquí per redirigir tot aquest desplegament enoferir-te atenció plena. I aquí la pel·lícula canvia de debò. Atenent el que veritablement t’està passant i sortint de la lluita (interna o externa).
Potser ara estaràs d’acord amb mi que la sensibilitat no és una senyal de feblesa, sinó un acte de valentia, autocompassió i alliberament, una mostra del nostre compromís amb nosaltres i els nostres fills i filles.
Signes de manca d’atenció a la sensibilitat i conseqüències
Alguns signes: esgotament parental, ressentiment i frustració cap als fills/es, la parella o la situació; sensació d’obligació (vs autoconeixement i transformació); malentesos amb la parella; gran vulnerabilitat a l’estrès o sensació de caos i descontrol.
I algunes conseqüències en relació als fills i filles: dificultats en l’aferrament i la seguretat, desregulació emocional, incomprensió de les accions de l’infant, impacte en el desenvolupament social i cognitiu o perpetuació de ciclesd’insensibilitat.
T’asseguro que la vida es torna tant més fàcil quan l’escoltem i la desenvolupem.
Cultivant la teva sensibilitat
Si vols, pots començar reservant una estona cada dia per comunicar-te amb ella: què voldries fer i no estàs fent? A qui voldries trucar? Quins desitjos latents esperen sortir a la llum? Quina por espera ser abraçada? Què voldries deixar de fer d’una vegada? On sents molèsties? Des de quan? Què pots fer per posar-hi remei?
Així, a la sensibilitat no li caldran recursos sorollosos com l’ansietat per arribar a nosaltres. I els nostres fills i filles, especialistes a enderrocar les muralles que hem construït al voltant de la sensibilitat, podran relaxar-se, afluixar-se i gaudir veient-nos VIURE.
