Com criar durant el Nadal?

novembre 27, 2019

Com cada any tornem a aquest moment en què, a part del fred a l’hemisferi nord i la calor al sud, ens entra la mania compulsiva del consumisme a dojo. Mentre t’escric això, estic llegint un cartell que diu “Black Friday tota la setmana”…. Però a veure, Friday no vol dir Divendres en anglès? A qui se li acut equiparar un divendres a una setmana? Us imagineu que cada dia fos divendres? Què més voldrien uns quants, oi?

Us explico tot això per enquadrar la temàtica d’aquest article pel que fa a les criatures. El Nadal, ia mesura que passen els anys més, s’estan convertint en una forma d’extorsió i sobrecàrrega material cap a la infància.

En primer lloc, els presentem les figures màgiques de tres homes en camell, o un amb una gran barba blanca que ve en rens, que es fiquen a casa nostra (tinguis o no xemeneia manegen accedir al menjador) de nit, quan dorms, i et deixen regals. Aquesta màgia, amb la qual pots combregar més o menys, forma part de l’imaginari popular: ja sigui del judeocristianisme (tres reis mags) o de les tradicions més paganes del nord d’Europa (Santa Klaus). No revisaré aquí el tipus de creences que has de tenir o no. Això no m’incumbeix a mi, només faltaria! El que si revisaré són el tipus de missatges que acompanyen aquestes històries i que poden ser molt nocius per a les criatures. Allà vaig:

· Homes enigmàtics i secrets: tant els Reis Mags com Santa Klaus són personatges que tenen el dret de tenir secrets, de ser enigmàtics i d’aparèixer i desaparèixer quan els plagui. Per als nens més petits, això pot arribar a ser molt inquietant i els resta autonomia en referència al petit control de la seva Vida que, lentament van assolint.

· Estan per tot arreu i tot ho veuen. Aquesta famosa frase que fem servir de “si no et portes bé, el pare Noël ho veurà i no et portarà regals”. Et sona? Te la van dir? La dius? Imagina’t estar sempre en “toc de queda”. És com posar-los el “policia” dins de les seves ments; la part controladora, adulta, castradora va enganxada a tot arreu amb ells. I on és la seva llibertat –i necessitat– de ser criatures?

· Cal agrair-los la seva generositat amb petons. I quina mania que tenim els adults a donar, demanar i exigir petons per tot arreu! La gratitud és un valor que es cultiva des de dins, no amb imposicions que generen tensió a les criatures. Si per a nosaltres és important, podem facilitar una forma nova, creativa i innovadora que s’adapta a cada criatura per agrair allò que desitgin.

· Els regals són materials i en excés. Ens estem acostumant a generar residus per tot arreu; a comprar allò que no necessitem; plàstic i papers embolcalls desborden les escombraries, etc. Quin tipus de societat estem alimentant i sembrant en els nostres fills? Potser la idea de fabricar els propis regals, viure experiències o limitar el nombre dels que reben pot ser una manera diferent d’enfocar el Nadal.

· La desil·lusió de la veritat. I què passa quan les criatures s’adonen que aquests personatges màgics no existeixen? Sovint apareix una desil·lusió, un enuig, un despertar a una realitat que no els agrada i els costa d’integrar. Aquest tipus de situacions ens poden fer creure que la màgia no existeix, que tot el que no és explicable per la raó no és d’aquest món. Quina manera més primerenca de tallar amb aquest poder que pot moure muntanyes, no trobes?

·· El secret cap als més petits. Quan unx hermanx major ja és coneixedor del “secret”, des de la família se’l pressiona perquè no ho expliqui als hermanxs/primxs/amigxs que encara no ho saben. Validar els secrets pot tenir conseqüències complicades per a les criatures, sobretot en referència als abusos sexuals, on una de les principals dinàmiques que es repeteixen és precisament aquesta: validar el secret com una forma de relació, de pertinença, d’enllaç amb algun adult a qui necessito.

Una altra de les transformacions que hem de revisar a l’hora d’enfocar el Nadal és quin tipus de joguines els comprem a les criatures: plàstic, amb piles, sexista, etc. Potser és hora de començar a revisar els mandats interns que ens han estat empenyent a funcionar d’una manera determinada en relació amb aquestes dates tan assenyalades per múltiples cultures al llarg de la Història.

Un avís: com més intromissió del consumisme, més sacralitat de la celebració. És a dir, hi ha la possibilitat que si destapem el mantell del material, trobem un significat profund al voltant d’aquest moment de l’any. T’animo que puguis investigar la teva cosmovisió personal i que decideixis quin missatge vols transmetre a les teves criatures.