El feminisme des de la perspectiva de la paternitat

Blog Acompanyament Familiar

Sóc un home, blanc, heterosexual, cisgènere, de classe mitjana. Entre altres coses, això vol dir que la meva vida és un luxe ple de recompenses. Cobraré un sou just per la meva feina, caminaré pel carrer amb seguretat, tindré veu en qualsevol espai, tindré relacions sexuals i afectives amb fluïdesa. I ara, a més, si m’ocupo de qualsevol tasca relacionada amb la cura (acompanyar la meva filla a l’escola, posar rentadores, organitzar la compra) tindré un reconeixement per sobre del que és just, com mai no ho ha tingut una dona. En definitiva, si no faig res continuaré perpetuant un sistema heteropatriarcal que destrossa vides.

Aquesta consciència em fa responsable, i aquesta responsabilitat em situa en el deure revisar-me i qüestionar-me. Fins que no sortim tots els homes a reconèixer aquests abusos diaris, fins que no estiguem disposats a perdre aquests privilegis, continuarem creant una societat injusta i violenta. Per mi és un procés llarg i difícil que, òbviament, no sóc capaç de fer sol. Aquest camí és gràcies a la presència de les dones que formen part de la meva vida, elles m’obren els ulls i el cor, elles són les que posen la veu. Aquest camí és al costat i al ritme. Al costat de les meves amigues i companyes, al costat de les teòriques i activistes feministes, al costat de la meva mare, la meva germana i la meva parella. I al costat de la meva filla.

La criança de la meva filla em confronta contínuament amb el sistema. Va néixer fa cinc anys i mig, amb vulva. La societat i l’entorn (del qual formo part) la tracten com una nena i, ara com ara, sembla que ella està d’acord. Jo, de vegades, tinc por, quan penso en com pot anar la vida en aquest sistema. I m’adono que així la victimitzo, i això és justament el que el mateix sistema ja fa. Detecte que la por apareix quan la veig jugar a maquillar-se o princeses. Quan veig que comença a ser important que una faldilla li “quedi bé”. Quan veig que en entrar a l’escola se’n va a un racó amb dues amigues. Quan veig la seva reacció si algú li diu que és maca o bona. Quan no gosa intervenir en un joc de grup. I sé que la por és meva i la feina és meva, per poder acompanyar la seva emoció, quan ho necessita, en cadascun d’aquests moments, intentant no pensar més enllà.

Este trabajo tiene que ver con el deber y la responsabilidad de revisarme como padre y como hombre, para mirar desde donde acompaño cada momento de su vida, y para cuidar la fuerza con la que llegó al mundo. ¿La he fragilizado en esta situación? ¿la he empoderado? ¿Habría hecho lo mismo si fuese un niño? ¿Hubiese tenido el mismo argumento? ¿Habría utilizado las mismas palabras, el mismo tono, la misma postura? El mejor regalo que puedo hacerle a mi hija, entonces, es mirar hacia dentro para hacer consciente lo que exteriorizo. Para saber cuales son mis miedos y, así, poder acompañarla sin juicio. Y para encontrar, y mostrar, otros modelos dentro de mi: hasta ahora nos hemos pintado las uñas, nos hemos disfrazado de princesas, nos hemos maquillado, hemos jugado a luchas, hemos bailado ballet, música clásica y punk, he desfilado vestido de campanilla y de pirata. Si yo puedo mostrar un padre que es capaz de actuar, de estar, y de emocionarse de maneras diversas, sin poner carga en unas más que en otras, por lo menos ofrezco un modelo cercano diverso que “le da el permiso” para cuestionarse algún día cómo quiere ser.

En general, los padres y las madres, queremos lo mejor para nuestrxs hijxs, pero, ¿que significa lo mejor? ¿podríamos consensuar que lo mejor pasa por construir un mundo más justo y humano? ¿y que el mundo no se construye solo? ¿y que estas palabras (mundo, mejor, humano, justo) son, a menudo, inabarcables? Cada persona descubre dónde pone la energía para crear la sociedad en la que vivimos. La mía está en la alianza con los movimientos feministas, liderados por mujeres que admiro. Porque creo en una sociedad que ponga en el centro los cuidados, el reconocimiento de la interdependencia y la vulnerabilidad, y la gestión de las emociones. Una sociedad que rompa con el binarismo y con el castigo del sistema sexo-género. Una sociedad en la que cada persona sea libre para decidir, sin miedo, cómo quiere ser, cómo quiere vivir y cómo se quiere expresar.

Gus Bas, psicòleg familiar

Si et ve de gust compartir una mica més, t’espero al DIRECTE del DIMARTS 12 DE NOVEMBRE a les 21h horari de Barcelona amb Gus Bas, psicòleg familiar d’adults, parelles i infanto-juvenil d’Acompanyament Familiar.

Pots connectar-te a:

FBK: https://www.facebook.com/psicologiarespetuosa

Instagram: @elisendapascualmarti

Quan? DIMARTS 12 DE NOVEMBRE a les 21H

Pots seguir el meu Canal de YouTube “Elisenda Pascual Martí” per poder escoltar tots els altres vídeos que ja he enregistrat.

Et veig aviat i feliç criança,

Elisenda Pascual i Martí

Psicòloga i psicoterapeuta

Directora d’Acompanyament Familiar

Compartir:

Artículos relacionados

La valentia de sentir

A vegades veig persones adultes que, amb molta atenció, observen i atenen les seves criatures, i que, a la inversa, s’observen i atenen poc a sí mateixes. La sensibilitat en la criança ens permet estar presents amb el que passa fora i amb el que passa dins nostre. T’expliquem com cultivar-la.

Blog Acompanyament Familiar

Educació sexual integral coherent

Ja fa uns quants anys que escoltem parlar de la importància d’oferir una Educació Sexual Integral a la infància. Cada cop són més les escoles,

Contacta